Prou genocidi a Palestina!
Pel trencament total de relacions militars, comercials i diplomàtiques, amb Israel.
Si toquen la flotilla, cal mobilitzar-se!
El brutal genocidi que està cometent l’Estat nazi d’Israel a Palestina s’ha convertit en un dels majors crims de l’imperialisme en aquest segle. Ja són més de 64.300 palestins/es assassinats/des i les xifres creixen cada dia, mentre la fam és utilitzada com a arma de guerra per l’Estat sionista.
Per: Corrent Roig i Corrent Revolucionari dels Treballadors i Treballadores
En les últimes setmanes, imatges de nens/es desnodrits/des se sumen a les de milers d’homes i dones assassinats/des mentre busquen menjar. Segons informes recents, almenys mig milió de persones s’enfronten a la fam i la desnutrició aguda, mentre l’exèrcit d’Israel continua bloquejant l’ingrés d’aliments i medicines a la Franja de Gaza, bombardejant hospitals i assassinant a periodistes.
El genocida Netanyahu ha desplegat una nova ofensiva sobre la ciutat de Gaza, obligant a nous desplaçaments forçats a centenars de milers de palestins/es que ja estaven refugiats/des en edificis en ruïnes i botigues precàries. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha dit que Israel està obrint “les portes de l’infern a Gaza”, i ha amenaçat amb intensificar encara més els atacs, abans de volar amb míssils la Torre Mushtaha a l’oest de la ciutat. Avui a Palestina es mostra tota la barbàrie i monstruositat d’aquest sistema capitalista i de l’imperialisme.
Aquest genocidi no seria possible sense la sustentació de les principals potències imperialistes, que financen i armen a l’exèrcit d’Israel, especialment els Estats Units i la Unió Europea. Avui diversos governs europeus diuen que reconeixeran a l’Estat palestí i exigeixen a Israel un cessament al foc, però és pur cinisme imperialista, perquè continuen donant suport a l’ocupació colonial sionista de les terres palestines.
Un pas més reeixit per la mobilització, encara que és insuficient
Les declaracions del President del Govern sobre les 9 mesures anunciades avui contra el genocidi que es presentaran al Parlament per ser tractat com a rD Llei són, en primer lloc, el producte de la mobilització i la pressió social amb tancaments, acampades, manifestacions, accions a la volta ciclista o el massiu comiat de la Flotilla… perquè el repudi al genocidi és massiu i no només qüestiona les massacres de Netanyahu, també a aquest govern que manté el comerç d’armes i les relacions amb Israel 2 anys després, amb més de 63 mil palestins assassinats i una fam com a arma de guerra contra la població. La lluita paga! i cada mesura arrencada als governs, per petita que sigui, neix d’ella.
No obstant això, les mesures, arriben molt tard, són molt timorates i no hi ha garanties ni que després del tràmit parlamentari continuaran mantenint-se tal qual, ni que s’apliqui el promès. Basta recordar que aquest govern va anunciar que ja aplicaven de facto l’embargament des d’octubre de 2023. No obstant això, com han demostrat periodistes com Olga Rodríguez o el Centre Delàs, des de llavors fins a maig d’enguany l’Estat espanyol ha fet almenys 88 enviaments d’armes per 5,3 milions d’euros i ha importat armes finançant amb més de 37 mil milions el genocidi. Entre febrer i maig d’enguany, ha estat l’Estat que més comprava armes d’Israel de tota la UE!
A més, tot i el veto anunciat per Sánchez, fonts governamentals han confirmat a la premsa que els EUA podrà continuar usant les bases de Rota i Morón per enviar armament a Israel, ja que el Pentàgon no té obligació d’informar del destí final de l’armament que transporten a través d’aquestes bases. I cal recordar que l’empresa semi pública INDRA està presidida (amb el vot del govern), per Ángel Escribano, president fins ara d’EM&E Group., una de les mes importants empreses espanyoles d’armament i a més sòcia d’Israel. L’empresa del president executiu d’Indra, forma part d’una UTE (Unió Temporal d’Empreses) amb Pac Tecnos, empresa del grup israelià Rafael Advanced Defense Systems Ltd. Aprovar plans de desconnexió militar amb Israel posant al capdavant d’Indra un soci de la indústria militar israeliana és com posar a la guineu a cuidar el galliner.
Reforçar la lluita contra el genocidi és l’única garantia
La monstruositat del genocidi ha commogut profundament a milions de persones a tot el món, revitalitzant el moviment de solidaritat amb Palestina, amb mobilitzacions massives, les acampades en universitats, les accions de boicot a Israel, pronunciaments de l’àmbit de la cultura, etc. Aquestes accions apunten a denunciar també la complicitat dels governs imperialistes i de la regió amb el genocidi en curs, que no només no trenquen relacions amb Israel sinó que reprimeixen als qui se solidaritzen amb Palestina, com ocorre al Regne Unit amb centenars de detinguts i la il·legalització d’organitzacions com Palestine Action.
Com a part d’aquest moviment s’ha organitzat la Global Sumud Flotilla que va partir de Barcelona, Tunísia i altres ports fa pocs dies amb desenes d’embarcacions rumb a Gaza; s’ha transformat en la major iniciativa civil d’aquest tipus i concentra la mirada de milers de persones a tot el món. Mesos enrere, la Marxa Global a Gaza ja va expressar aquest esforç solidari amb Palestina intentant trencar el bloqueig des de la frontera d’Egipte amb Gaza. L’objectiu de la flotilla és intentar trencar el bloqueig i portar ajuda humanitària a Gaza. Però no només es tracta d’això. Al mateix temps que l’acció busca obrir un corredor humanitari, també denuncia el silenci i la complicitat de les potències imperialistes i els governs davant el genocidi en curs. Com va dir l’activista sueca Greta Thunberg, una de les activistes que integra la flotilla, “no només necessitem ajuda per a Gaza, necessitem la fi de l’ocupació, necessitem la fi del sistema d’apartheid sota el qual han viscut els palestins durant moltes dècades. Aquesta no és una missió de caritat, és un acte de solidaritat”.
Mentre la flotilla avança cap a Gaza per la Mediterrània, autoritats d’Israel han amenaçat amb reprimir a tots els seus integrants i detenir-los en condicions il·legals considerant-los com a “terroristes”, en un clar intent d’acoquinar a tot el moviment.
Els pròxims dies seran clau. Per això la crida llançada pels portuaris de Gènova a paralitzar els ports si toquen a la flotilla, en resposta a les amenaces del govern del genocida Netanyahu, és un enorme exemple de solidaritat obrera i internacionalista que ha tingut una enorme repercussió i que ha de multiplicar-se.
Com ja ho estan fent diferents organitzacions estudiantils en diversos països i a l’Estat espanyol, com totes les organitzacions estudiantils a Catalunya, que han acordat fer una crida a assemblees i convocar una vaga quan la flotilla sigui interceptada amb la consigna “Per Palestina: si assalten la flotilla, buidem les classes”.
Totes aquestes accions comencen a posar en el centre una idea que ja es va convertint en un clam: l’exigència en els propis governs que trenquin completament les relacions diplomàtiques, econòmiques, militars i de tota mena amb l’Estat genocida d’Israel. Ja volem veure que Pedro Sánchez tanqui l’ambaixada d’Israel!
Com a la guerra de l’Iraq: o aturen el genocidi o aturem tot l’Estat espanyol!
Els estibadors de diferents països d’Europa que comencen a fer pronunciaments de solidaritat, els docents que s’han tancat per prendre en les seves mans la lluita “perquè no es pot començar les classes com si no hi hagués un genocidi”, els sanitaris que comencen a fer crides a assemblees en solidaritat amb Palestina, accions de protesta en diferents centres de treball.
Avui més que mai és necessari que la classe obrera se sumi al moviment internacional de solidaritat amb Palestina, i que això es tradueixi en accions, aturades i vagues que obliguin els governs a trencar relacions amb Israel i a aturar el genocidi en curs.
Hi ha precedents que mostren que això és possible i decisiu. Quan va esclatar la guerra de l’Iraq en el 2003 van ser massives les protestes en el món i en particular a Europa. Però el que va marcar un gir va ser l’entrada de milions de treballadors/es en el conflicte amb crides dels sindicats a aturades i vagues contra la guerra. La Confederació Europea de Sindicats va convocar inicialment una aturada de 15 minuts sota el lema “Aturem Europa per a aturar la guerra”. Milions de treballadors/es vam secundar aquesta aturada encara considerant-la insuficient: Després van venir aturades parcials de dues hores i finalment una vaga general convocada inicialment per CCOO, UGT, CGT i tot el sindicalisme combatiu, que va tenir un enorme seguiment encara que no va ser en rigor una vaga general pel retrocés a última hora de la direcció de CCOO.
Avui, el sindicalisme combatiu té l’oportunitat i la responsabilitat de posar-se al capdavant de promoure aquestes accions. Al mateix temps, és necessari exigir als dirigents dels sindicats majoritaris CCOO i UGT que d’una vegada per sempre es moguin per frenar aquest genocidi, portant a totes les empreses les propostes que els Comitès d’Empreses i assemblees es pronunciïn promovent així les condicions per a una vaga general per Palestina. Una resposta així seria un pas enorme aquí i a tota Europa com ho va ser durant la guerra de l’Iraq.
La lluita per aturar el genocidi a Palestina és la lluita de totes i tots els oprimits del món contra la barbàrie i l’explotació capitalista, pel futur de la classe obrera i l’alliberament dels pobles de l’opressió imperialista.
Prou Genocidi!
Si toquen a la flotilla, cal mobilitzar-se!
O aturen el genocidi o aturem tot l’Estat espanyol!
Palestina lliure, des del riu fins el mar!