Defensar les pensions d’avui i de demà

    AUTOR: ANTOÑITO
    El ple del congrés dels diputats va aprovar el passat 19 de novembre l’Informe de reforma del Pacte de Toledo, que realitza una sèrie de recomanacions.
    Separació de fonts
    Abans no existia distinció entre pensions contributives i no contributives: per ambdues es recorria als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). A partir d’aquí van resoldre separar les fonts de finançament, de manera que les pensions contributives depenguessin de les cotitzacions socials. En la recomanació número 1 no es pot optar pel que seria més lògic tornar a la situació prèvia. En el seu lloc, s’opta per avançar pel mateix camí.
    Poder adquisitiu
    Defensa en la seva recomanació 2 «el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes, la seva garantia per llei». Tot i això, no obliga a revalorar les pensions amb l’IPC. Partint del baix nivell de les pensions deixar les coses com estan en el que es refereix a les pujades anuals, no és més que una presa de pèl.
    Prolongament de l’edat de jubilació
    La recomanació número 12 pretén fomentar la permanència dels/les treballadors/es en actiu, perquè l’edat real de jubilació (per sobre dels 64 anys en aquests moments) s’aproximi a la legal (65 anys i 10 mesos l’any 2020, 67 anys l’any 2027), al mateix temps que la 17 (bis) es parla de la precarietat i la subocupació juvenil i es reconeix que «els joves es veuen especialment perjudicats per la precarietat i la subocupació, el que dificulta generar àmplies carreres contínues de cotitzacions». Tenint en compte això ¿no seria més lògic deixar pas als/les treballadors/es joves incentivant, per exemple, els contractes de relleu?
    Bretxa salarial i de gènere
    Hi ha moltes recomanacions en el document com la 13 i la 17, on no es concreten propostes reals per pal·liar la bretxa de gènere en les pensions ni s’arbitra cap mesura concreta més enllà de la xerrameca habitual.
    Transferir a mans privades la gestió de les pensions
    Però sens dubte la recomanació número 16 és la clau: la promoció dels fons de pensions privats dins de les empreses. El plantejament és que si el treballador individual no pot o no vol obrir-se un pla privat, obliguem-lo a acceptar un en el que les aportacions es facin sense la seva intervenció. La idea és que les empreses i els comitès d’empresa arribin a acords per subscriure un pla de pensions col·lectiu per tots/es treballadors/es de l’empresa amb el vistiplau dels sindicats CCOO i UGT, que tenen al mateix temps interessos econòmics en aquests plans privats de pensions d’empresa. És el primer pas per implantar la motxilla austríaca. Quelcom que, per altre costat, ja existeix a Euskadi amb les anomenades EPSV (Entitats de previsió social voluntària).
    Els atacs a les pensions públiques venen de lluny
    En els últims anys hem sigut testimonis de com el PSOE, amb la complicitat de CCOO i UGT han anat aprovant diferents reformes que eren un atac directe contra les pensions públiques. Un camí que, posteriorment, seguiria Rajoy amb la reforma de 2013. Ara, de nou, tornen a la càrrega i en aquesta ocasió junt amb Unides Podem, en nom del que ells han denominat «el govern més progressista de la història», intenten convencent-nos de les «bondats» d’aquestes recomanacions per reformar les pensions. Enrere queden les promeses d’Unides Podem.
    Sortir al carrer per assegurar les pensions d’avui i de demà

    Davant els nous atacs que ja s’anuncien no hi ha cap altra sortida que respondre i seguir mobilitzant-se al carrer. La lluita decidida i la unitat d’acció al voltant de la defensa d’una taula reivindicativa que respongui als vertaders interessos dels pensionistes i la classe obrera, es converteix en una tasca clau per derrotar els plans que avui amenacen seriosament les pensions públiques.

    Una lluita que no pot quedar reduïda només als/les pensionistes i que ha d’integrar també als/les treballadors/es en actiu i als/les joves que són en veritat els/les més afectats per aquestes nefastes reformes.
    • No al Pacte de Toledo.
    • Derogació de les reformes laborals i de pensions de 2011 i 2013.
    • Pensions garantides pels Pressupostos Generals de l’Estat.
    • Pensió mínima de 1084 euros ja!
    • Revalorització automàtica de les pensions amb l’IPC.
    • Ni plans privats ni motxilla austríaca.
    • Desaparició de la bretxa de gènere a les pensions.
    • No a la Reforma Escrivà. Escrivà dimissió!

    Exit mobile version