Herbert Claros (PSTU), directe des de Ramallah (Palestina), 11 de març 2016

En els últims cinc mesos, prop de 180 palestins han estat assassinats per l’exèrcit israelià al·legant d’atacs amb ganivets. Si més no un terç d’ells no portava cap objecte letal. Entre els ocupants israelians, van ser 30 els morts, 90% d’ells, soldats.

La majoria d’aquests palestins són menors d’edat i no posseeixen cap esperança de millora de vida, és a dir, de sortir de la pobresa i deixar de viure sota l’ocupació militar israeliana. Per això s’arrisquen a atacar soldats, fins i tot amb la certesa que moriran.

La seva lluita no rep suport de cap partit palestí i és combatuda pel govern de l’Autoritat Palestina (ANP). Tanmateix, compten amb el suport de la població palestina, que els veu com a màrtirs. Els seus funerals massius mostren l’esperit de lluita de qui no es torça.

El govern israelià està molt preocupat. Ha segrestat els cossos dels joves màrtirs per negociar amb les famílies i impedir que hi hagi funerals a la llum del dia. Les famílies es neguen a negociar i formen comitès de suport al seu voltant. Alhora, hi ha molta por entre els israelians.

Mirant l’onada

Però no només de màrtirs viu la Intifada. En els darrers dies, la vaga de fam del pres Mohammed al Qeed va prendre les primeres planes dels diaris, els cors i les ments. Hi ha 7.000 presos polítics a les presons israelianes, part d’ells en detenció administrativa, és a dir, sense acusació i sense termini de finalització. Al voltant de les famílies es van formar comitès de solidaritat. Després de 94 dies sense menjar ni ingerir sal o sucre, el seu alliberament va ser anunciat per al 21 de maig, cosa que va ser motiu de commemoracions entre els palestins.

Les vagues massives de professors i professores contra el govern d’Abbas són organitzades per comitès de base, per fora del sindicat oficial, des del 10 de febrer. Ara, els treballadors públics de Gaza també estan en vaga. Existeix la Federació de Sindicats Independents i el sindicat dels electricistes, que es van afiliar a la Xarxa Sindical Internacional, de la que forma part la CSP-Conlutas de Brasil.

Un altre procés d’auto-organització es dóna a les viles contra l’ordre de demolició de cases. Entre l’1 de gener i el 15 de febrer, van ser 283 ordres, obligant al desplaçament de 404 persones. Algunes cases van ser construïdes fa 40 anys. Els habitants s’organitzen per a reconstruir les cases o aconseguir una nova llar per a les famílies expulsades.

Per a completar l’escenari, hi ha mobilitzacions setmanals d’enfrontament amb l’exèrcit en diverses viles, com Bilin, Nabi Saleh i Silwad.

En la solidaritat internacional es destaca la campanya del BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) a l’Estat d’Israel i els seus productes.

L’esgotament dels Acords d’Oslo

Els Acords d’Oslo van ser la principal temptativa de normalització de relacions entre els palestins i l’Estat d’Israel, mirant de preservar els interessos de la classe dominant palestina dins de les regles de l’apartheid israelià.

Aquests acords van fallar i el seu principal producte, el govern de l’ANP, va perdre tot el seu crèdit després d’anys de col·laboració amb la potència ocupant. Els grups tradicionals de l’esquerra palestina (el Front Popular Democràtic i el Partit del Poble) van optar fa anys per viure a l’ombra de l’AP i per això van perdre suport.

Hamàs, el partit polític d’ideologia religiosa, conservadora i procapitalista que domina a Gaza, també busca un acord amb el règim israelià. Més a la dreta apareixen noves alternatives que busquen la normalització, com Ayman Odeh del Partit Comunista israelià i dirigent de la coalició electoral Llista Àrab Unida, que actua en els territoris palestins ocupats el 1948, on només el 12% dels palestins tenen dret de vot en el Knesset [parlament israelià]. A l’esquerra, hi ha diverses noves organitzacions de base que, coordinant esforços, poden transformar-se en una alternativa per a portar a terme la Intifada.

Palestina Lliure. Solidaritat Internacional

La lluita palestina només pot vèncer com a part d’una lluita del poble treballador àrab. Les revolucions en tota la regió reviuen amb la Intifada palestina. Al mateix temps, la solidaritat internacional és decisiva.

La LITci i el PSTU i continuaran esforçant-se per a divulgar i donar suport a les lluites i a la construcció d’organitzacions revolucionàries que serveixin a la lluita per conquistar una Palestina lliure, laica i democràtica, com a part d’una federació de repúbliques àrabs socialistes.