Els esdeveniments polítics en les últimes setmanes han succeït a ritme vertiginós.
Les fortes mobilitzacions, la caiguda dels decrets d’habitatge en el Congrés i l’avançament electoral són una mostra de la fragilitat governamental. Els dos decrets d’habitatge, que van ser rebutjats amb els vots del PP, VOX i Junts, seran aprovats en un nou Consell de ministres per a després passar-los a la Diputació Permanent, que substitueix a les cambres un cop aquestes han estat dissoltes, on Sánchez no necessita a Junts. Tota una maniobra amb intencions electorals per a intentar presentar al PSOE com l’única opció possible per a aplicar mesures d’habitatge, i així evitar el centre del problema, que els decrets són completament insuficients i que no suposen cap solució real.
El govern més progressista de la història
Sánchez porta més de 8 anys governant i, en tot aquest temps, el seu govern no ha aprovat CAP mesura que vagi en la direcció de crear un parc d’habitatge de lloguer públic. L’explicació és molt senzilla: fer-ho li exigiria enfrontar els interessos econòmics dels grans rendistes, dels bancs, els fons voltor i d’inversió, de l’Ibex i del capital estranger.
Encara que Sánchez pretengui aparèixer com l’única alternativa, la menys dolenta enfront de PP i VOX, les dues últimes legislatures del PSOE, lluny de frenar l’ascens de la ultradreta, li han obert camí. Avui la ultradreta governa en la majoria de Comunitats Autònomes i, probablement, PP i VOX poden formar govern després de les eleccions del 29 de novembre. Dir-se el govern més progressista de la història, mentre la classe treballadora som cada vegada més pobres, crea el brou de cultiu per a la reacció.
La realitat és que portem anys sense aconseguir revertir o defensar-nos dels atacs que el propi PSOE ha realitzat, com l’última reforma laboral. I en aquest capitalisme en crisi els atacs s’incrementaran: el procés de lluites massives a França, en contra d’unes retallades històriques, són mostra del pla d’ajust que s’està començant a imposar en el conjunt de la UE.
La convocatòria electoral
Ens veiem abocats a unes eleccions en la qual no tindrem cap alternativa majoritària per a la classe treballadora. El Front Ampli electoral a l’esquerra del PSOE, en l’enorme escenari de polarització que es ve, és la reedició, per tercera vegada consecutiva, d’un PODEMOS-SUMAR la crisi expressa del qual el fracàs del projecte neoreformista.
Paral·lelament, veiem com la dreta i ultradreta cada vegada més embravida ens amenaces amb reformes de tota mena per a aplicar quan entrin en el govern. És per això que sigui quin fos el govern que sorgeixi de les pròximes urnes, especialment davant un govern del PP-VOX, és imprescindible el desenvolupament d’organisme de front únic de lluita de la classe treballadora i els seus aliats. La manera d’enfrontar a la ultradreta i poder demostrar als treballadors/es que aquesta no respon als nostres interessos, és la d’organització de masses i lluita, i una batalla ideològica permanent i constant, per a demostrar que el problema no són les nostres germanes migrants de classe i sí els mateixos empresaris, als qui també defensa el PSOE.
Necessitem obrir un nou camí que apunt a superar a aquesta nova-vella esquerra que no té més horitzó que el de guanyar quotes de poder cada vegada majors per a gestionar el capitalisme, enmig d’un món que es crema per la guerra i la crisi social i ecològica.
Cap a la Vaga general!
La convocatòria de vaga general del pròxim 11 de novembre “pel dret a l’habitatge i salaris dignes per a pagar-la”, impulsada pel sindicalisme alternatiu en unitat d’acció amb el Sindicat d’Inquilines, i recolzada per CCOO i UGT, respon a l’enorme pressió d’un moviment, que ha protagonitzat, en les últimes setmanes, un veritable aixecament popular que recorda a la butlleta d’estat del 15M de fa quinze anys.
La convocatòria de vaga general és una oportunitat per a tota la classe treballadora per a presentar les nostres demandes i reivindicacions, per a demostrar que existim com a classe, amb uns problemes comuns i que sense nosaltres el país no funciona. Hem d’assegurar que la vaga general és un èxit per a parar els peus a bancs, patronal i institucions, si no es garanteix habitatge i salaris dignes no treballem!
Perquè la vaga general sigui un èxit és necessari que se sumin i cridin a la vaga tots els sectors de treballadors que actualment estan en processos de lluita, com la comunitat educativa, entre altres. A més, tot el moviment barrial i popular ha de convertir-se aquests dies en centres d’organització de la vaga: les assemblees d’habitatge, d’estudiants, els centres socials, els grups culturals, els que lluiten contra l’opressió… Hem d’aconseguir col·locar totes les institucions obreres i populars al servei de la construcció de la vaga, amb agitació en els barris, les fàbriques i els centres d’estudi.
En la nostra opinió, la classe treballadora organitzada necessitem lluitar per a imposar un programa que expropiï els habitatges dels grans tenidors, les grans multinacionals energètiques i els bancs; un programa que reverteixi les privatitzacions de tots els serveis públics i que asseguri salaris i pensions dignes per a arribar a fi de mes, que qüestioni, al seu torn, què és públic i qui ha de controlar-ho, i creï les seves pròpies institucions per a això.
També en aquest número:
Ceuta, la crisi de les restes de l’imperialisme espanyol
ACCIÓ
Preparem la vaga general: Impulsa o participa en els comitès de vaga que es conformin en la teva empresa, centre estudiantil o barri. Organitza l’agitació a la vaga. Participa a les mobilitzacions prèvies a la vaga general.
Organitza’t amb Corrent Roig: Perquè la vaga general no es quedi només en un dia de lluita, sinó que sigui una espurna que encengui l’autoorganització i lluita del conjunt de la classe treballadora, organitza’t amb Corrent Roig per a lluitar per un govern dels treballadors i treballadores.