Els passats 31 de gener i 1 de febrer, Corriente Roja vam celebrar el nostre Congrés Extraordinari, travessat per la ruptura d’un sector minoritari, localitzat a Madrid entorn d’un militant històric del partit que, poques setmanes abans, va decidir abandonar les files de la nostra organització, renunciant a participar en el debat congressual. Per part nostra, les militants de Corriente Roja hem aprofitat plenament el debat precongressual així com aquests dos dies de congrés per a debatre en profunditat al voltant del balanç de Corriente Roja, la conjuntura política internacional i estatal i les tasques a les quals ens enfrontem els i les revolucionàries en aquesta nova etapa.

Per: Corriente Roja

El Congrés va ser presidit per Yolanda González, a més de per la lluita dels pobles contra l’imperialisme, encarnats en la resistència palestina contra el genocidi d’Israel, en la resistència ucraïnesa que, després de gairebé quatre anys d’invasió militar, continua defensant-se de l’agressió imperialista russa i en les migrants estatunidenques, que enfronten les polítiques racistes i terroristes de Trump i l’ICE.

Les nostres seccions germanes de la LIT-QI, com la International Socialist League (Anglaterra), Workers Voice (els Estats Units), el Partido Socialista de los Trabajadores (Colòmbia), el PSTU de l’Argentina, el PSTU del Brasil, la Ligue Communiste das Travailleurs (Bèlgica) o la Corriente Socialista de los Trabajadores (Mèxic) van saludar la nostra trobada. Vam tenir salutacions molt especials de camarades ucraïnesos en la resistència contra la invasió de Putin i vam comptar amb la presència de militants d’Em Luta (Portugal) i del PdAC (Itàlia), que reafirmen el nostre compromís revolucionari i internacionalista i la nostra convicció de construir una organització internacional que enfronti a la burgesia imperialista a tot el món.

La primera sessió del Congrés es va centrar en discutir un balanç de la nostra trajectòria militant, que abasta els últims 25 anys, amb els seus encerts i amb els seus errors, un balanç que els i les delegats/ades van considerar necessari continuar aprofundint durant els propers mesos i fer d’ell un debat col·lectiu amb tota la nostra militància i simpatitzants. El Congrés va continuar amb la discussió d’un pla de treball que reafirma la nostra voluntat de construir-nos en i amb la classe treballadora i la joventut i les seves lluites, fent eix en els principals esdeveniments de la lluita de classes a l’Estat espanyol i el món: la solidaritat amb Palestina i amb la resistència ucraïnesa, amb els migrants i els pobles llatinoamericans atacats per Trump i la lluita per un habitatge digne i en defensa del sector públic.

La segona sessió es va obrir el diumenge 1 de febrer amb l’emotiu homenatge a Yolanda González, militant del PST assassinada fa 46 anys a mans d’un comando feixista, amb la complicitat d’elements de la policia i la Guàrdia Civil. Per a nosaltres és molt important retre-li homenatge cada any per a transmetre a les noves generacions el seu llegat, el de la unitat obrera-estudiantil i la necessitat imperiosa de construir un partit revolucionari i socialista al servei de la reconstrucció la IVa. Internacional.

Acabat l’homenatge, el Congrés va passar a discutir la conjuntura internacional i estatal. Els/les delegats/ades van discutir sobre la crisi del govern Sánchez, que no aconsegueix frenar a la ultradreta, sinó al contrari, l’alimenta, enmig de l’agonia existencial de la Unió Europea i un ordre mundial en plena descomposició, amb la destrucció dels serveis públics, el cada vegada més difícil accés a l’habitatge o l’augment del racisme. Assistim al xoc entre els discursos del govern de coalició de Sánchez sobre el progrés social amb l’amarga realitat de la classe treballadora i la joventut, que contradiu en les seves pròpies carns aquest relat triomfalista, la qual cosa provoca major desafecció i alimenta a la dreta i a la ultradreta, enfront d’una “esquerra” institucional que decep.

El Congrés va finalitzar votant a la nova direcció de Corriente Roja. Una direcció que relleva a la direcció històrica que es va bregar durant les lluites de l’anomenada Transició, per una nova generació de dirigents joves bregats en les lluites del cicle que es va tancar amb la integració de Podemos a la cleda institucional. Una direcció que representa als sectors oprimits de la classe treballadora i aquells sectors en els quals Corriente Roja té presència: a les lluites sindicals, en la defensa dels serveis públics, en les lluites contra l’opressió envers les dones, als/les migrants i al col·lectiu LGTBIQ+ i en la lluita per un habitatge digne.

El tancament del congrés va posar èmfasi en la importància de ser revolucionari quan no és fàcil ser-ho, quan les condicions per a la lluita directa i de masses no estan encara madures. Per això, per a tancar el Congrés es va agrair a totes i cadascuna de les nostres militants que va fer possible aquesta celebració. I aquest agraïment no és una cosa formal, sinó que cobra especial importància quan la nostra militància va prendre la responsabilitat de garantir la seva preparació i celebració davant l’amenaça fraccionalista que ens aguaitava. Per tot això, la celebració del Congrés en si mateixa és una gran victòria per a Corriente Roja i per a la LIT-QI, perquè sortim enfortides i reafirmem el nostre compromís revolucionari i internacionalista.

En un món on els trets de la barbàrie són cada vegada més terribles, en un sistema profundament injust, la lluita de classes és despietada. És una guerra bàrbara en la qual la nostra classe posa els morts. Però, contradictòriament, aquesta sagnant batalla també és la batalla més motivadora i bella de la història, perquè tenim la tasca històrica d’alliberar la humanitat. En aquesta guerra que es desenvolupa en un camp de batalla tan cruel, el tancament del Congrés Extraordinari de Corriente Roja va fer l’advertiment que no estem soles. Per a la militància, Corriente Roja és una eina que ens permet entendre per què el món funciona com funciona i d’on ens venen els cops, per a sostenir la lluita amb major intel·ligència, una intel·ligència que és col·lectiva i que es converteix en trinxera.

Aquesta trinxera, per petita que sembli, creua el món sencer. Les militants de Corriente Roja tenim clar que avui és més important que mai construir una organització internacional per a portar a la classe obrera a la presa del poder i construir el socialisme. Hi ha moltíssima gent, per sort, que té aquest propòsit. El Congrés va remarcar la voluntat trobar-nos amb tots aquells revolucionaris i revolucionàries, de discutir amb ells i de fer més gran aquesta trinxera i més profund el seu refugi, entenent l’internacionalisme com una eina al servei de la classe treballadora i no una bandera abstracta.

Estem cridats a reconstruir la Quarta Internacional, una Internacional que sigui útil al conjunt de la classe treballadora i unifiqui a les revolucionàries i revolucionaris del món. Una Internacional que estigui amb el poble treballador ucraïnès, amb la resistència palestina, amb els pobles que s’alcen contra l’imperialisme, amb els treballadors i joves que surten a lluitar per les seves reivindicacions i contra la barbàrie capitalista.

És moment de sortir cap a fora i explicar que aquesta trinxera existeix, que creua el món, que es diu Lliga Internacional dels Treballadors i que, juntament amb les altres seccions de la LIT-QI continuarem treballant per la reconstrucció de la Quarta Internacional. Continuarem treballant pel socialisme. Amb aquestes emotives paraules, va acabar el nostre Congrés Extraordinari i com és tradició, no ens en vam anar sense abans cantar, punys enlaire, La Internacional.

Visca Corriente Roja i visca la Lliga Internacional dels Treballadors i treballadores!