S’inicia el curs 2026-2027 i la lluita educativa continua en peu de guerra. Quan fem referència al terme “lluita educativa” ho fem per englobar a totes les professionals mobilitzades, o el que és el mateix, els diferents sectors implicats dins del sistema educatiu (Escola Bressol, Primària, Secundària, Batxillerat, FP, Personal Auxiliar de Serveis, Personal Auxiliar Educatiu, Lleure…). Sembla que el nou curs no començarà amb normalitat com va decidir l’AEC el passat 11 de juliol on s’ha instat a fer una vaga pel dia 8 de setembre.
Per: Docents de Corrent Roig
L’objectiu del present article és fer la nostra modesta contribució al procés de lluita per una educació pública de qualitat: com hem arribat fins a aquí, per què, què caldria fer a partir d’ara, com caldria funcionar…? En definitiva, donar el nostre punt de vista sobre com pensem que ha de continuar aquest procés de lluita a nivell tàctic i estratègic. Aquí intentarem exposar les llums i ombres del procés de lluita educativa, que per a nosaltres és indispensable per discutir amb la resta de treballadores dels sectors en lluita amb la intenció d’ajudar des de la crítica constructiva a construir un moviment de caràcter transversal, que superi la burocràcia sindical de CCOO i UGT al servei dels partits del govern, de les empreses que el sustenten i alhora serveixi per empoderar altres sectors en lluita, precisament quan el context de la defensa dels serveis públics es troba tocat greument per les retallades no revertides des de fa uns 16 anys, no només a Catalunya, sinó a la resta de l’Estat i de la Unió Europea.
Les llums i ombres de les assemblees educatives
En primer lloc, cal fer un balanç general de l’estructura de les assemblees i com aquestes han anat evolucionant. En un inici les assemblees de treballadores van anar constituint-se a tot el territori, centre a centre on actualment hi ha registrades més de 530 assemblees de treballadors/es actives a tota Catalunya, segons el web www.assembleesdocents.cat. Aquest portal no recull ni molt menys la totalitat d’assemblees ni la vitalitat d’aquestes a tot el territori; però és una eina molt útil per veure la magnitud d’una organització que ha crescut molt ràpid en pocs mesos. Això és un símptoma que el moviment es troba encara en un procés de creixement i amb una certa salut, si tirem la mirada enrere. Aquestes assemblees que han de ser la base que han de sustentar tot el moviment, des de baix fins a dalt, mai a la inversa. Unes assemblees que actualment compten amb una base sòlida de treballadors/es que configuren una vanguardia que alhora representen als seus companys/es en assemblees municipals i comarcals i/o territorials.
Degut a l’empenta encomiable d’aquesta vanguardia, les assemblees municipals i territorials han anat guanyant pes i influència, cosa que va donar peu a la construcció d’una assemblea de Catalunya que ha seguit les mateixes passes. Aquest fet tan progressiu, però, no ha estat exempt de dificultats, donat que el moviment sembla créixer a diferents velocitats que fan aparèixer problemes que es circumscriuen a una distància cada cop més gran entre la vanguardia mobilitzada i les bases, fet que ens porta a valorar com a precipitada la vaga del 8 de setembre, tot i considerar molt necessari mostrar que el curs no pot començar amb normalitat. Això va quedar demostrat a les darrers AEC del 19 de juny i de l’11 de juliol on, aquesta va ser concretament la que menys afluència va tenir de totes les convocades fins al moment. Sabent que les docents ja no es reunirien perquè ja no hi eren als centres de treball i per l’esgotament generalitzat de tot el curs. Nosaltres com a Corrent Roig considerem que s’ha fet de forma precipitada i sense la capacitat real de portar a terme les propostes de la pròpia AEC. No s’han respectat ni entès la divergència de ritmes, capacitats ni realitats de cada assemblea local a l’hora de prendre decisions que considerem de nou, preses de forma precipitada, ignorant que no tindrien el recorregut esperat, com algunes van anunciar amb previsió i on el temps ha acabat donant la raó.
Si no es fa aquest exercici d’introspecció es pot caure en una tendència que pot derivar en la burocratització d’un moviment que pot ser clau per la mobilització general del sector educatiu a tot l’Estat, com ja es preveu a l’escalf de la gran feina feta per unificar lluites i la interconnexió que ja existeix entre el moviment català amb el d’altres territoris com el valencià, l’andalús o el madrileny. De fet, ja s’han donat algunes passes per dotar d’una major organització a la resta d’assemblees acordant així a l’assemblea de Catalunya de juny la replicació de les comissions de treball existents a nivell municipal i comarcal. Una estructura que encara ha d’acabar de baixar i constituir-se a la tornada al setembre (AEC del 19 de setembre).
Pel que fa a les assemblees de centre, tot i que han aconseguit una estabilitat de treballadores que es reuneixen i discuteixen regularment encara queda tasca per fer, ja que es troben lluny de ser massives en assistència. En aquest sentit, cal involucrar a més companys/es, enfortir les assemblees i la legitimitat de les mateixes davant dels claustres, i en especial davant dels discursos difamatoris i propagandístics del Departament (premsa, xarxes socials i mitjans institucionals). Aquesta ha de ser la prioritat abans de seguir enfortint el moviment per dalt, perquè per abordar amb més èxit els embats que vindran al futur, com ja s’ha vist amb les campanyes de desinformació per part dels mitjans, les institucions i la repressió portada a terme per la burocràcia de l’Estat.
Contràriament a això, les assemblees municipals i territorials han tingut un gran pes en tot el moviment, sent el nexe i el vincle de la vanguardia educativa durant tot el curs, construint i consolidant unes dinàmiques de construcció assembleària molt interessants i engrescadores que conviden a pensar en la constitució d’espais d’empoderament i d’emancipació burocràtica. D’altra banda, considerem que no es poden convertir només en llocs de decisió i acció, sinó de discussió i debat.
Quin és el nostre posicionament davant d’aquesta situació?
Considerem que no tenim gaire marge de maniobra de cara al dia 8 de setembre i és molt important per a tota la vanguardia que centri els seus esforços tornant a la feina el proper 1 de setembre a convocar assemblees de centre amb l’objectiu d’autoorganitzar-se el màxim possible i construir des de baix i democràticament potenciar l’acció del dia 8 amb accions als centres, als municipis i a les comarques (lectura de manifestos, fer taules rodones, crear espais de discussió per definir cap a on volem anar…). És vital enfortir-les degut al greu problema que tenen les treballadores de l’educació que existeix a tot l’estat, les quals també s’estan organitzant i convocant dates de vaga. A Catalunya cal assenyalar les polítiques preses pel Departament d’Educació d’un govern Illa que no ha fet altra cosa que seguir l’estela dels governs anteriors durant els darrers 15 anys. Cal assenyalar i recordar d’on venim i què volem per a l’escola catalana.
- Una assemblea a cada centre educatiu és una consigna que considerem que ha de guanyar presència, sempre i quan estiguin operatives i participin activament en la vida d’escoles i instituts. De la mateixa manera que un claustre ha de ser una eina d’utilitat per les treballadores per no subordinar-se a les temptadores directrius de les direccions i col·lateralment pel Departament, però no la considerem representativa de tota la comuinitat educativa perquè una part de les treballadores estan excloses d’aquest, com son el PAS i el PAE. No entenem que aquestes assemblees no siguin combatives i més ara que el Departament està fent moviments des de Serveis Territorials i amb la connivència de moltes direccions per tombar accions com la negativa a fer sortides i colònies, forçant als claustres a tornar a votar i no fer vinculants les votacions del curs que acaba de finalitzar. Aquest és un exemple, com d’altres que tenim constància que s’estan portant a terme. Per aquesta raó, la fortalesa dels claustres i les assemblees de treballadores són un element prioritari si es vol sostenir una lluita de cara al curs que comença. La no normalitat en el començament del curs, en aquest sentit, ha de passar també per continuar amb la iniciativa de no fer sortides ni colònies fins a solucionar el problema de l’educació pública i per regular de manera adient les temperatures als centres educatius.
- Als sindicats demanem que, de la mà dels treballadors facilitin les seves eines per ajudar i vertebrar la lluita als centres de treball des de l’experiència en la lluita amb altres sectors, ajudant a desburocratitzar la lluita (sense l’excés de formularis, informes, i documentació produïda a cada a assemblea, anant a la inversa que la resta de sectors, facilitant l’accés a la informació i a la presa de decisions a les treballadores). També demanem que ajudin a vertebrar una lluita educativa col·lectiva amb els diferents territoris de l’Estat amb l’objectiu de vehicular una autèntica força per l’Educació pública.
- Per això també cal coordinar les dates de vaga o accions amb altres territoris de l’Estat com ja hem mencionat prèviament. Calendaritzar les assemblees i les lluites per ajudar a la vanguardia combativa a consolidar la nostra força. També serà fonamental seguir consolidant la solidaritat amb altres sectors en lluita com bomberes, transport públic, estibadors, pensionistes, sanitat…
Cal escalar el conflicte de veritat, per desbordar tots els aparells de l’estat i anar cap a una vaga general de serveis públics a Catalunya, ajudar als territoris que s’estan organitzant i que sigui l’avantsala d’una vaga general de serveis públics a tot l’estat. D’altra banda, creiem que fer les coses tal i com estan ara mateix ens condemna a que la lluita quedi per als més combatius i no inclou a totes les treballadores.
En aquest sentit Corrent Roig en la mesura de les nostres modestes possibilitats continuarem construint les assemblees als diferents centres educatius, a bastir una estratègia de lluita educativa a llarg termini i a aprofundir en l’autoorganització i la democràcia obreres. Si ets un membre de la comunitat educativa et convidem a venir amb nosaltres per lluitar plegades per una educació pública de qualitat.