Home Barcelona El proper 20 de setembre diem NO a l’ampliació de l’aeroport

El proper 20 de setembre diem NO a l’ampliació de l’aeroport

By
comunicacion
-

El proper diumenge 20 de setembre hi ha una gran manifestació convocada per part d’entitats socials, ambientals i sindicals per rebutjar el projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat. Segons els convocants, “el moment per a aquesta gran mobilització és estratègicament clau, ja que serà un període preelectoral, farà cinc anys de la concorreguda concentració a Barcelona contra el mateix projecte, i el Govern de l’Estat ja haurà aprovat, o estarà a punt de fer-ho, el Document de Regulació Aeroportuària 2027-2031 d’AENA, que preveu 13000 milions d’euros per a molts aeroports de l’Estat, entre els quals, el del Prat.”

Per: Nucli Barcelona

La lluita contra l’ampliació de l’aeroport del Prat no és nova d’ahir. Des de fa uns anys que el els governs de torn de la Generalitat de Catalunya i del Congrés de Diputats de l’Estat espanyol tracten d’implementar una reforma de l’aeroport, degradant les llacunes de la Ricarda i el Remolar, i en definitiva, tot el Delta del Llobregat. El passat 2021 es va aconseguir aturar l’ampliació, però fa escassos dies, s’ha aprovat una inversió com a primer pas per a l’ampliació.

Per què hi ha tant d’interès en l’ampliació de l’aeroport?

No s’ha d’oblidar que, tot i que AENA, l’empresa que gestiona l’aeroport, és pública, compta amb col·laboració privada, i això fa que els interessos que hi ha al darrere de l’ampliació no siguin donar facilitats a la classe treballadora barcelonina i dels voltants, sinó cercar benefici econòmic.

La Generalitat del PSC i companyia durant aquest temps ha cercat complicitats per aconseguir el seu objectiu: que l’ampliació s’aprovi sense que el poble català no s’assabenti de la seva obra, així com que no es parli de les greus conseqüències per a la classe treballadora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest «aeroport més eficient» seria capaç de suportar 25 milions de persones, de les quals 15 milions serien turistes, és a dir, més de la meitat. Ja sabem les grans conseqüències de l’augment del turisme a Catalunya, un model econòmic basat en l’hoteleria i la precarietat. També l’abús de la turistificació que omple els carrers de Barcelona expulsant la classe treballadora dels barris, amb l’augment dels preus de l’habitatge com a conseqüència directa.

Què ens hi juguem amb l’ampliació de l’aeroport?

El projecte d’ampliació atempta directament contra La Ricarda, un espai natural PROTEGIT, molt important dins del Parc Natural del Delta del Llobregat, amb més de 350 espècies d’animals documentades, algunes d’elles en perill d’extinció (com ara el bitó comú, la baldriga balear o l’àguila pescadora) i una gran biodiversitat imprescindible per a l’ecosistema. No es pot substituir així com així, perquè eliminar-lo o modificar-lo podria acabar en diversos desastres naturals: espais com la Ricarda absorbeixen grans quantitats d’aigua en temporades de pluja i, sense aquest efecte esponja i una mala gestió de l’aigua, es podrien provocar greus inundacions, per no parlar també de la salinització dels aqüífers espaiant l’aigua dolça que s’hi troba a sota.

Però la pregunta que realment ens hem de fer és com s’explica que el govern de la Generalitat i de l’Estat espanyol es plantegin un projecte d’aquestes magnituds en mig d’un col·lapse mediamebiental global. Un projecte que augmentarà exponencialment les emissions, quan és més imprescindible que mai reduir-les perquè hem superat el llindar de l’1,5º al que tanta por li teníem.

Com explica la plataforma Zeroport, alguns dels efectes que tindria l’ampliació de l’aeroport són: un augment exponencial de la contaminació acústica, la impossibilització de la recàrrega dels aqüífers i l’absorció de CO2, la dificultat d’atenuar els efectes dels grans temporals, l’augment de l’efecte d’illa de calor, el desequilibri del territori, la disminuació d’espais de gaudi, la destrucció d’ecosistemes i la biodiversitat, l’obstaculització de la depuració de l’aire i l’aigua, un gran consum d’aigua…

És a dir, efectes que impacten de ple en la vida de la classe treballadora i posa en risc la nostra qualitat de vida, i la vida mateixa. Malauradament, la història recent ens demostra que la patronal i els polítics aliats de la burgesia posen per davant el capital i el benefici, abans que les nostres vides. L’exemple més recent i dolorós és la DANA, però la lliçó és clara: no podem evitar fenòmens meteorològics extrems, però podem evitar pagar-los amb la vida: no construint habitatges en zones inundables, avisant a la població a temps… i no carregant-nos els espais naturals que juguen un paper clau en el manteniment de la vida.

En realitat, la qüestió de l’ampliació de l’aeroport posa sobre la taula una qüestió clau, que és qui decideix al servei de qui estan les ciutats i els pobles.

Llegeix aquí | AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT DEL PRAT | Quin és el problema real?

Tracem un pla que respongui a les necessitats del medi ambient i la classe treballadora

La lluita en defensa del medi ambient està irremeiablement lligada als drets i interessos de la classe treballadora. Denunciem l’argument trampós de la creació de nous llocs de feina, especialment quan surt de la boca dels agents del PSOE, que han abanderat les pitjors reformes laborals al llarg de les últimes dècades, condemnant-nos a la precarietat i la temporalitat. Per garantir la plena ocupació hem de recuperar la demanda històrica de la reducció de jornada, amb escala mòbil de salaris, que permetria que treballéssim menys, treballéssim totes i en millors condicions laborals i salarials. Tota aquella empresa que amenaci amb acomiadaments, tancaments o relocalitzacions, ha de ser nacionalitzada i posada sota control obrer.

Com hem mencionat, el 2025 va superar el llindar dels 1.5ºC, el límit de seguretat que es va establir als Acords de París l’any 2015. Cada fracció que superi aquesta temperatura, de manera sostinguda, intensificarà els fenòmens meteorològics extrems i augmentarà el risc de superar punts d’inflexió irreversibles, i qui en pagarem les conseqüències serem la classe treballadora i la població més pobra.

Siguem clares, hi ha grans responsables i beneficiaris de la crisi ecològica, i aquests són les grans corporacions energètiques, mineres, industrials i tecnològiques, els bancs i fons d’inversió i els governs que els representen. És per això que qualsevol pla de rescat del medi ambient ha de dur el cognom “de classe” darrere, ha d’apuntar directament a aquestes grans empreses responsables.

Estudis científics com el de Tim Gore, assenyalen que per a limitar l’escalfament climàtic a +1.5ºC, l’1% més ric de la població mundial haurà de reduir les seves emissions en un 97%. El 10%, en un 90%. El següent 40% haurà de limitar-les en un 57%. El 50% restant, no obstant això, podria multiplicar les seves emissions per 2.33%.

Per tant, és tasca de la classe treballadora d’arreu abanderar-se de la lluita pel medi ambient, posant per davant un pla d’emergència social i mediambiental que freni qualitativament allò que causa tot aquest desastre: un sistema econòmic i social, on prima l’interès de la majoria per sobre de la minoria.

La justícia ecològica és inseparable de la justícia social i la lluita de classes. Per això aquest pla ha d’apuntar cap a mesures més immediates com evitar l’ampliació de l’aeroport, lluitar contra la implantació de macrocentres de dades o lluitar per un transport públic, gratuït i de qualitat, però també cap a mesures més estratègiques com la nacionalització sota control obrer dels béns de primera necessitat com l’aigua, l’electricitat i el gas.

Alhora, les grans empreses que amenacin amb acomiadaments, tancaments o deslocalitzacions, han de ser nacionalitzades i posades sota control dels treballadors i treballadores, com a part d’aquest pla de conjunt.

Com aconseguim un model de societat afi al medi ambient?

Des del capitalisme hem de ser conscients que no hi ha un interés real per aplicar les reformes necessàries per frenar el canvi climàtic, i posar al centre la protecció de les zones protegides com són la Ricarda i el Remolar del Llobregat. Necessitem un model de societat basat en l’economia planificada per produir al servei de la majoria social, la classe treballadora, i això inclou també la regeneració del medi ambient.

Corrent Roig ens adherim al manifest i a la lluita contra l’ampliació de l’aeroport impulsada per la plataforma Zeroport, on s’agrupen col·lectius en defensa del medi ambient, contra la massificació del turisme i a favor d’un model econòmic més sostenible. Creiem que cal construir i masificar la lluita implicant-nos la classe treballadora de conjunt, ja que som els i les que patirem les greus conseqüències directes i a qui ens toca defensar el Delta del Llobregat.

Tot i així, volem tendir la mà a tot/a activista o lluitador/a amb aquesta preocupació sobre el medi ambient per debatre quin model de societat necessitem per garantir una societat que es relacioni amb la natura no com a conqueridora, sinó com a part d’ella, en equilibri. Per a nosaltres, aquesta societat ha de ser una societat sense classes, una societat on estigui per davant l’ésser, abans que el tenir.

Sabem que, si triomfem, haurem de gestionar el desastre ecològic causat pels capitalistes durant molt de temps, sabem que no serà fàcil ni ràpid. Però també estem convençudes que, un cop destruïdes les bases econòmiques i socials del capitalisme, podrem avançar en la construcció d’un nou sistema, un sistema socialista, amb un nou mode de vida, on les necessitats materials i socials seran cobertes i on serem més rics en qualitat de vida.

El 20-S cridem ben fort contra l’ampliació de l’aeroport!

Fonts consultades

Lloc web desenvolupat per la comissió de comunicació de Corrent Roig.
Exit mobile version