Organitzar-nos contra l’augment de la LGTBI-fòbia

Un any d’atacs als drets del col·lectiu LGTBIQ+ a tot el món

Si mostrem un petit recopilatori de com afecten les lleis a les persones LGTBIQ+, podem observar que els drets del col·lectiu estan disminuint arreu del món: En 2025 va augmentar a 65 el nombre d’Estats membres de l’ONU que criminalitzen les relacions consensuades entre persones del mateix sexe, per exemple, Burkina Faso va introduir una llei d’aquest tipus per primera vegada en la seva història, i Trinidad i Tobago va revocar la seva decisió de descriminalizació.

A més, almenys 63 Estats membres de l’ONU compten amb lleis que limiten la llibertat d’expressió en relació a la diversitat sexual i de gènere; almenys 61 Estats presenten obstacles legals per al registre d’organitzacions que defensen obertament els drets de les persones LGBTIQ+; en 7 Estats de l’ONU la pena de mort és la sanció legal enfront d’actes sexuals consensuats entre persones del mateix sexe, i en 5 no existeix certesa jurídica.

Remetent-nos al concret, els Estats Units ha presentat un projecte de llei davant la Cambra de Representants per a prohibir el contingut sobre “disfòria de gènere o transgènere” en qualsevol activitat dirigida a menors i la Cort Suprema va emetre una decisió que obliga al fet que els nous passaports mostrin el sexe assignat en néixer, Rússia ha declarat al moviment LGTBIQ+ com a “organització extremista”, el Senegal i Ghana han endurit les seves posicions de criminalització dels drets LGBTIQ+, Turquia està treballant en una reforma legal per a la criminalització de qualsevol “conducta contrària al sexe biològic”, a la Xina i Malàisia s’està restringint l’accés per Internet a llocs web amb contingut per i per a persones del col·lectiu, al Brasil s’han promulgat lleis que prohibeixen la participació dels joves en les marxes de l’Orgull, Portugal ha presentat diversos projectes de llei que podrien eliminar proteccions contra la discriminació per motius d’identitat, expressió de gènere o característiques sexuals… [1]

A què respon això? Principalment a l’augment dels discursos d’ultradreta, públicament encapçalats per Trump als EUA, seguit dels seus sequaços en a tot el món (com Vox a l’Estat Espanyol). La ultradreta creix a conseqüència de la crisi de l’ordre mundial, la crisi econòmica i mediambiental, en definitiva, la degeneració social del capitalisme, una dura realitat que xoca amb els discursos “progressistes” de governs, precisament, capitalistes, com el de PSOE-Sumar.

L’Estat Espanyol… l’excepció a la norma?

Si únicament ens fixéssim a nivell legal, l’Estat Espanyol se situa com el país amb major protecció legal per a les persones LGTBIQ+ d’Europa [2]. Això és una política conscient del govern PSOE-Sumar per a promocionar el seu paper de “govern progressista”, que s’aprofita electoralment de les victòries de les lluites liderades per una forta organització i mobilització LGBTIQ+ durant dècades. La millor garantia per a defensar els nostres drets i conquistar els que encara ens queden és precisament l’organització i mobilització.

Les agressions a persones del col·lectiu han augmentat des de 2024 del 7% al 22% [3], especialment cap a les dones trans, coincidint amb l’auge del discurs i les concentracions i manifestacions d’ultradreta o obertament feixistes, com la manifestació de la Falange a Madrid l’any passat o la concentració de Nucli Nacional a Barcelona aquest mateix any.

Aquests discursos són obertament secundats i impulsats públicament per Vox i la seva xarxa de simpatitzants i “influencers”, que inunden les xarxes socials amb discursos populistes, buits i plens de mitges veritats que aconsegueixen calar en una gran quantitat de joves que es se senten legitimats per a reproduir aquests discursos d’odi i pitjor encara, per a elevar-los al nivell d’agressions físiques.

No n’hi ha prou amb lleis, ho volem tot!

La precarietat i la pobresa segueixen en augment, el preu de l’habitatge aconsegueix màxims històrics i segueix en augment, els serveis públics estan sent desmantellats i degradats… La classe treballadora estem vivint atacs constants a les nostres condicions de vida, i això s’enceba especialment en els sectors més oprimits de la classe treballadora, com és el col·lectiu LGTBIQ+.

Segons un estudi del Ministeri d’Igualtat de 2022, el col·lectiu LGTBIQ+ es troba amb un 13% més de risc de pobresa en comparació amb la població de l’estat espanyol. En particular, les dones trans pateixen un 46,5% d’atur, el 35% compten amb contractes indefinits; i un 50% de persones trans ha patit algun tipus de situació de sensellarisme.

Els drets LGTBIQ+ obtinguts en forma de lleis, com el dret a l’autodeterminació de gènere o al matrimoni homosexual, poden millorar aspectes de les nostres vides, però sense recursos que sostinguin una vida digna som més vulnerables a la violència. Sense educació i sanitat públiques i de qualitat, sense accés a habitatge o a un mercat de treball digne, amb una justícia franquista i sense mesures contundents en contra dels delictes d’odi les vides de les persones LGTBIQ+ estan exposades a una major violència.

Organització i lluita en defensa dels nostres drets

No podem deixar-nos enganyar amb discursos per a gratar uns vots o celebracions com el “Pride oficial” que no són res més que una monetització de les nostres lluites per part d’empreses per al seu propi lucre. Enfront de la perspectiva d’un futur govern PP-Vox, la crisi econòmica i l’auge autoritari en el món, els drets del col·lectiu LGBTIQ+ estan en greu perill: Hem d’organitzar-nos per a defensar-nos! En els nostres centres de treball, d’estudi, en els nostres barris.

Malgrat tenir actualment legislació al nostre favor, no està tot resolt, pot no durar per sempre, i hi ha encara molt per conquistar. Creiem fermament en la necessitat de construir un Orgull de classe i combatiu que entengui que el camí per a la defensa real del col·lectiu LGTBIQ+ és la lluita unitària per un programa que reuneixi les necessitats del conjunt de la majoria social, la classe treballadora:

Per una educació sexual pública, inclusiva i de qualitat! Fora l’Església catòlica de les nostres aules! Tot el nostre suport a la vaga dels i les professores!

Reconeixement immediat de les persones no binàries en la Llei Trans! Dret a l’autodeterminació de gènere per a menors i migrants!

Derogació de les últimes dues reformes laborals! Reducció de la jornada laboral amb escala mòbil! Treballar menys, treballar totes! Impuls de mesures que assegurin i protegeixin l’ocupació digna de les persones trans!

Prohibició dels desnonaments! Expropiació dels grans propietaris per a garantir un parc d’habitatge públic! Recursos públics per a atendre els menors del col·lectiu amb famílies LGTBIfóbiques!

Transicions segures, acompanyades per professionals de la sanitat pública! Per serveis especialitzats per a les persones trans en cada comunitat autònoma! Pressupostos militars destinats a la sanitat pública!

Prou d’impunitat a la violència LGTBIfóbica i als discursos ultradretans i feixistes! Per la depuració del sistema judicial de jutges i jutgesses masclistes i franquistes!

[1] ILGA, Mes del Orgullo: nuevos datos y mapas de ILGA Mundo sobre las leyes que afectan a las personas LGBTI en todo el mundo, 2026. Disponible a: https://ilga.org/es/news/mes-orgullo-2026-lgbti-datos-mapas/

[2] El País, España es el mejor país de Europa para las personas LGTBIQ+, 2026. Disponible a: https://elpais.com/sociedad/lgtb/2026-05-12/espana-es-el-mejor-pais-de-europa-para-las-personas-lgtbiq.html

[3] RTVE, Las agresiones físicas contra el colectivo LGTBI+ se triplican en España desde 2024, 2026. Disponible a: https://www.rtve.es/noticias/20260416/odio-poblacion-lgtbi-agresiones-triplican/17026036.shtml