Home Dona Els orígens del Dia Internacional de la Dona Treballadora

Els orígens del Dia Internacional de la Dona Treballadora

Escrit per l’Ana Beatriz (Brasil)

 

El sorgiment d’aquesta data està lligat al moviment socialista i a l’actuació militant de les dones. El Dia Internacional de la Dona és commemorat arreu del món, en general amb campanyes de les empreses i els governs, agraint pels “grans serveis” prestats per les dones, com cuidar els fills, cuidar la casa i, a més, treballar fora i estar sempre maques i de bon humor.

En aquesta dia, en general són commemorats els suposats avenços assolits per la dona en l’actualitat, com la integració al mercat laboral, la participació política, etc.

Però el que, en general, és poc dit, és que la celebració del dia 8 de març té un origen ben diferent de la connotació que ha guanyat en els darrers anys.

Com i perquè el Dia Internacional de la Dona va començar a ser organitzat?

Des de finals del segle XIX, el moviment socialista, tenint a la revolucionaria Clara Zetkin al front, intentava involucrar les dones treballadores en la política, espai que fins llavors havia estat hegemonitzat pels homes. D’aquí va sorgir la lluita per a l’alliberament de la dona.

També guanyava força mundialment la lluita de les dones pel dret a vot, principalment als EEUU i a Europa. Aquesta lluita va ser llavors incorporada en la pauta de les dones socialistes; i, el 28 de febrer del 1909, les americanes van realitzar el primer dia de la dona, amb grans manifestacions en diverses ciutats, per reivindicar el vot femení, organitzades pel partit socialista.

El 1910 es va realitzar a Dinamarca la II Conferencia Internacional de les Dones Treballadores, organitzada per la II Internacional, on Clara Zetkin va proposar que les dones treballadores de tot el món seguissin l’exemple de les americanes i commemoressin el dia de la dona unificat sota l’eslògan “El vot de les dones va unificar les nostres forces en la lluita pel socialisme”.

Inicialment, la proposta era que el dia de la dona fos realitzat el 19 de març, per la importància històrica de la data per al proletariat alemany. Fou en aquell dia, en 1848, que el rei de Prússia va cedir davant del risc d’un aixecament revolucionari, i entre les promeses que va fer estava el vot femení, que després no va mantenir.

El primer dia internacional de la dona, el 19 de març de 1911, va reunir en tota Europa a prop d’un milió de persones. A partir de 1913, la data va ser transferida per al 8 de març. Va seguir sent realitzat en diferents països, en diferents dates. Als Estats Units la tradició era commemorar-lo l’últim dia de febrer.

Fins que al 1917 –el dia 23 de febrer a Rússia, 8 de març a la resta del món– en mig de la misèria provocada per la guerra, les dones de Petrograd van fer una gran manifestació. Algunes eren treballadores, altres dones de soldats i les principals consignes eren: “Pa pels nostres fills” i “Portin els nostres marits de les trinxeres”. Aquell dia va esclatar la vaga de les costureres i teixidores de Petrograd, tot i que fos sense el consentiment del comitè de teixidors de Rayón (districte de la ciutat).

I aquell dia va esclatar la revolució, que després fou coneguda com la Revolució de Febrer. Trotsky, en la història de la Revolució Russa, diu que en la vigília ningú podria imaginar-se que aquell dia la dona inauguraria la revolució.

I és per això, el 1921, la Conferència de les Dones Comunistes de l’acabada de fundar III Internacional, realitzada a Moscou, va fixar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Les dones russes van conquistar més drets a l’inici del segle XX que les dones de molts països capitalistes fins l’actualitat. Va ser conquistat, entre altres coses, el dret a votar i ser votada pels càrrecs públics.

Les primeres mesures per a les dones va ser l’abolició de les lleis que les posaven en situació inferior als homes i l’alliberament de les dones del treball domèstic, amb la creació de guarderies, bugaderies i restaurants públics. Així, elles van poder tenir un ampli accés a l’educació i a la feina.

La polèmica sobre l’origen del 8 de març

Després dels anys ’30, amb la guerra i la burocratització dels Estats obrers a l’Est europeu, la tradició de la commemoració del Dia Internacional de la Dona va anar perdent-se. A finals dels anys ’60 i principis dels ’70, el moviment feminista va buscar reprendre la commemoració d’aquest dia.

Es van fer algunes investigacions que van portar a una suposada vaga en una fàbrica tèxtil, el 1857, a Nova York, durant la qual els patrons havien barrat les portes de la fàbrica i calat foc amb les obreres a dins. Fins i tot es diu que el teixit que estaven tenyint era lila o violeta, i per això aquest seria el color adoptat pel moviment de les dones.

Hi ha algunes autores que apunten la possibilitat que aquest episodi no hagi tingut lloc, com els estudis de la canadenca Renée Côté, d’Eva A. Blay o de Liliane Kandel.

Elles afirmen que probablement aquesta vaga no hagi ocorregut, i aquesta versió de la història hagi sigut creada a partir d’una confusió amb dues altres vagues a EEUU, el 1910 i 1911, una que va durar molts mesos, i l’altra en la qual va ocórrer un incendi accidental degut a les pèssimes condicions de treball i en el qual 146 obreres van morir carbonitzades, ja que les portes de la fàbrica estaven tancades perquè elles no es dispersessin durant l’hora de dinar. Les que no van morir cremades ho van fer en la caiguda en saltar d’un vuitè pis de l’edifici incendiat.

Aquesta confusió va acabar perpetuant-se en el moviment i dura fins avui dia. Va quedar encara més consolidada quan el 1975 l’ONU va declarar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona, i el 1977 la Unesco va declarar el 8 de març com a homenatge a les obreres mortes el 1875.

Dia Internacional de la Dona Treballadora

És important rescatar la història del dia internacional de la dona, que té molt poc a veure amb la connotació que ha pres avui dia. Això sorgeix com un dia mundialment unificat de lluita per la igualtat de drets, per l’emancipació de la dona i, en els últims anys, ha servit perquè la burgesia reafirmi el paper inferior de la dona en la societat, exaltant la doble jornada i la dictadura de la bellesa.

El dia també va perdre el seu caràcter classista, de lluita contra el capitalisme, camí al socialisme. Actualment, els principals moviments són en col·laboració de classes amb la burgesia i per enaltir les polítiques insuficients dels governs.

Rescatem el caràcter de lluita i socialista del dia 8 de març!

Exit mobile version