El dilluns 20 d’octubre Vox va convocar una «reunió veïnal» davant de l’Institut-Escola Joan Sallarès i Pla de Sabadell, sota els  lemes «No a la clase de lengua árabe y cultura marroquí» i «STOP ISLAMISMO YA!». Aquest acte suposava un atac directe contra la comunitat educativa d’aquest centre d’educació públic i contra les nostres veïnes d’origen magrebí i de religió musulmana del barri en general. Però cal fer entendre, també, mitjançant iniciatives que fomentin la discussió pacient entre les veïnes, que aquest és un atac al conjunt de la classe treballadora. VOX utilitza els discursos d’odi i l’opressió contra les companyes migrants i les seves famílies per dividir i enfrontar la nostra classe. Només d’aquesta manera, desviant l’atenció i culpant a la gent més vulnerable, són capaços d’avançar en el seu programa antiobrer i propatronal. 

Per: Corrent Roig

Tot això ho estan fan amb la complicitat dels Mossos d’Esquadra, a les ordres del PSC. Aquells que es presenten a les eleccions com una barrera contra l’extrema dreta però quan estan al govern adopten el mateix marc ideològic racista i burgès, fidels a l’IBEX 35. En aquest sentit, des de Corrent Roig, volem remarcar la covardia del Departament d’Educació, amb la consellera Esther Niubó al capdavant, que deixa desamparada a la comunitat educativa d’un dels seus centres. També denunciem la complicitat del Departament d’Interior, de la consellera Núria Parlon, per haver blindat amb 4 unitats de la BRIMO aquest atac directe contra un institut d’un barri obrer de Sabadell. I fem responsables a l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (també del PSC), i Salvador Illa, de posar la catifa vermella a l’extrema dreta i els matons que aquesta ampara.

Davant d’aquest atac es va fer una concentració de rebuig que va durar una hora aproximadament, de 18h a 19h, i va aplegar entre 150 i 200 persones del barri. Aproximadament, la meitat d’aquestes érem part d’alguna de les organitzacions convocants; l’altra meitat eren gent (majoritàriament jove) lligada a l’institut i al barri. Tot i la presència de l’activisme de la ciutat, la concentració va estar marcada per la dispersió i la desorganització. En part per la forma de convocar-la i de prepara-la. 

A l’altra banda de la concentració, VOX va aplegar menys de 30 persones, protegits per un desplegament policial amb un ampli cordó de seguretat que a durant la concentració es va anar ampliant. Cal notar que per tal d’ampliar aquest cordó, els agents de la BRIMO van empènyer varies companyes escalant així el clima de tensió. Aquest grup de VOX va quedar aïllat darrere el cordó policial, arraconats al costat de les portes de l’institut. Això va fer que alguns elements oportunistes d’Aliança Catalana, partit que comparteix la mateixa estratègia «rastrera» que VOX, no puguessin unir-se. La trentena de persones arreplegades a les portes de l’institut eren un grup d’uns 8 adolescents/joves radicalitzats, uns 10 homes d’entre 30 i 50 anys alguns d’ells amb simbologia nazi a tatuatges i samarretes, i unes 6-8 dones. Al capdavant, la regidora de VOX a Sabadell i la seva mà dreta, Arsian Marmolejo, que sempre té una actitud provocadora i intimidant cap a les companyes de la Crida i la resta dels moviments socials tant dins com fora de l’ajuntament. Aquest mateix individu, els dies anteriors va ser enxampat pintant esvàstiques a les parets de Can Capablanca.

Durant la concentració alguns joves del barri van llençar ous en direcció a VOX. Fet que entenem dins del dret a l’autodefensa davant d’aquells que els ataquen no només políticament (negant-los els drets més bàsics) sinó també de forma física i violenta. Un cop els de VOX van fer el seu discurs davant la seva pròpia «premsa» van desconvocar la «reunió veïnal» i van marxar en dues direccions diferents. Però la provocació ja l’havien fet i, a l’alçada del Passeig Espronceda, van acabar ficant-se dins les furgonetes de la BRIMO amagant-se de la canalla (nens i nenes d’entre 12 i 15 anys) que van seguir pressionant per fer-los fora del barri i contra qui la policia va carregar.

Arrel de tot això, i amb una propaganda victimista i alarmista, com és habitual a les xarxes de VOX, el partit d’ultra-dreta va convocar una roda de premsa d’Ignacio Garriga (representant a nivell autonòmic) per al dimecres 22 a les 19h. Durant tots aquests dies van seguir alimentant les mentides sobre que les classes d’àrab eren obligatòries, quan en realitat són una extraescolar. Volem remarcar que considerem aquesta extraescolar molt necessària, especialment per a les alumnes filles d’immigrants que no tenen espais on aprendre la seva llengua materna. 

Novament, l’activisme de Sabadell no s’anava a quedar de braços plegats. La concentració del dimecres va comptar amb unes 100 o 150 persones, de forma més organitzada que la de dilluns. Tot i això, es va fer evident la dificultat per interpelar i organitzar a gran part de les veïnes del barri que es van quedar al carrer paral·lel, participant de la convocatòria però de forma separada. Des de Corrent Roig vam participar de la concentració impulsant-la conjuntament des de les organitzacions com l’Obrera, la PAHC i l’assemblea d’instituts. Tant a l’Obrera com a l’assemblea de la PAHC vam defensar la importància de seguir enfortint l’organització de la nostra classe com a estratègia principal de lluita contra l’extrema dreta. 

Posar el pes en la construcció d’organitzacions arrelades a la classe treballadora i als barris és una qüestió clau que ens permet no abordar el problema de l’ultra-dreta de forma purament reactiva sinó a través del treball polític real, a peu de carrer, amb el conjunt de la nostra classe. Només d’aquesta manera podrem intentar fer front a la maquinària de propaganda capitalista que moldeja «l’opinió pública» segons els seus interessos de classe. I només d’aquesta manera, amb un barri conscient i organitzat, tindrem la capacitat d’exercir l’autodefensa en els moments necessaris i en molt millors condicions. És per això que posem esforços en construir i armar políticament organitzacions tan valuoses com l’Obrera o la PAHC. També per aquests motius, entre altres, el dimecres 22 defensàvem mantenir les activitats regulars d’aquestes dues organitzacions a la Granja del Pas després de la roda de premsa. Amb l’objectiu de prioritzar la construcció i politització d’aquestes com a  punt de partida per dialogar amb les veïnes del barri, abans que una «acció directa» molt deficient.

Una crítica necessària també cap a l’MPS es troba en la forma de convocar i la utilització de les diferents plataformes d’unitat d’acció (en aquest cas la PAS o la PAHC, però també s’ha donat a la CFPS, el Comitè de Palestina o l’Obrera en el seu moment). Tant en la convocatòria de dilluns com especialment dimecres, es va utilitzar la PAS com a corretja de transmissió (fet que es fa evident als posts d’instagram). Es va convocar de forma antidemocràtica (amb consignes i canvis d’última hora que no s’havien discutit). Aprofitant la feina que fan al barri i el múscul que poden aportar organitzacions com la PAHC o l’Obrer, per després capitalitzar-ho en favor seu. Un exemple d’això és com es va articular la resposta de la PAHC el dimecres, totalment per fora de l’assemblea i deixant de banda les pròpies militants de la PAHC que tenien casos urgents de desnonament per a aquesta setmana. També el fet d’haver passat per sobre de l’Obrera, quan aquesta és la principal organització amb treball polític al barri.

Més enllà de les crítiques concretes, des de Corrent Roig, el que veiem més important i necessari és la construcció d’un veritable i permanent espai d’unitat d’acció de totes les organitzacions de Sabadell (Obrera, PAHC, OJS, MPS, El Tallaret, CGT, CNT, Corrent Roig i un llarg etcètera). La conformació d’un espai d’aquestes característiques és necessari superar les diferents plataformes aïllades per a cada qüestió, que en poc temps es buiden per la incapacitat de mantenir un treball polític al llarg del temps (la PAS n’és un exemple però n’hi ha molts més). Aquest espai unitari ens ha de servir per  involucrar en la presa de decisions, no només a totes les organitzacions, sinó també tot l’activisme no organitzat de Sabadell. Apostem per aquest camí per tal de ser capaços d’acordar línies d’acció conjuntes que ens permetin enfrontar tots els problemes que ens travessen com a classe. Volem unificar esforços en la lluita contra l’extrema dreta en moments com els de la setmana passada, i aquesta no és una lluita aïllada de tota la resta d’atacs que patim com a classe treballadora. 

Des de Corrent Roig treballarem per construir aquest espai unitari alhora que reforcem els espais arrelats al barri. Ens trobarem defensant el barri dels atacs de VOX, al costat de la PAHC defensant les cases de les nostres veïnes i els espais alliberats davant dels desnonaments, construint espais de classe com l’Obrera o al capdavant de la següent manifestació de Palestina. Ens trobarem intentant, en definitiva, allà on la nostra classe es pugui organitzar per lluitar per les seves pròpies reivindicacions.