AUTOR: CAPS
Durant la postguerra mundial la poliomielitis, la temuda pòlio o paràlisi infantil, feia estralls el món. Als EUA, es va considerar el problema de salut pública més greu. Cada estiu, l’època de l’any més propícia per a aquesta epidèmia, el virus de la pòlio sembrava el terror. El mateix President dels EUA, Roosevelt, va ser, sense dubte, la víctima més famosa d’aquesta malaltia.
La poliomielitis ataca la medul·la espinal i paralitza, en molts casos per a tota la vida, les extremitats. A Espanya, el virus va fer estralls durant la postguerra i va condemnar a milers de nens i nenes a discapacitats físiques permanents i, en molts casos, a la mort. La pòlio s’acarnissava amb la població infantil, especialment al voltant dels 5 anys d’edat. El drama afegit va ser que les discapacitats de moltes d’aquestes nenes i nens podien haver-se evitat. El punt més alt de l’epidèmia es va situar entre 1956 i 1964, 10 anys després que la vacuna hagués estat descoberta i estat a la disposició de les autoritats espanyoles. El règim franquista va negar durant anys l’epidèmia i es va negar a aplicar un pla de vacunació gratuïta fins a 1963. Va caldre esperar fins a 1975 perquè la vacunació contra aquesta malaltia quedés en el calendari de vacunació infantil.
L’investigador artífex d’aquesta vacuna es deia Jonas Edward Salk, un investigador nord-americà d’origen rus. Metge de professió va dedicar la seva vida a la recerca com a viròleg. Expliquen que els brots recurrents del virus de la pòlio feien estralls cada any i els investigadors van dedicar un esforç titànic per trobar un tractament o una manera de prevenir-la. Salk, va dedicar molts anys a la recerca i va involucrar en les proves a milers de metges, acadèmics, voluntaris i fins a més d’1.800.000 nens i nenes en edat escolar, diuen que inclosos els seus fills. A l’abril de 1955 es va proclamar la vacuna i Salk va ser enaltit com un «treballador miraculós».
Quan en una entrevista televisiva li van preguntar a Jonas Salk qui tenia la patent de la vacuna, Salk va respondre: «No hi ha patent. Es pot patentar el sol?». L’artífex de la vacuna rebutjava així la seva patent, essent aquesta vacuna assequible a tothom.
Gairebé 70 anys després, l’aparició de vacunes contra el coronavirus situa la realitat a anys llum del que va fer Jonas Salk. Un reduït grup de farmacèutiques són les propietàries de les patents i l’equitat en la distribució de la vacuna no figura entre els seus propòsits.
Les polèmiques entre la Unió Europea i les empreses farmacèutiques estan darrere del retard en el lliurament de les quantitats promeses o fins i tot signades. Però encara que es respectin els opacs contractes, resulta evident que el retard en la vacunació per falta de dosi és notable. I aquí és on es mostra que la falta de vacunes i els terminis de lliurament de les mateixes no serien un problema si les patents no estiguessin en mans d’aquests mercaders de la salut. Les patents de les vacunes són, per tant, la clau per a garantir l’accessibilitat universal i passar a l’ofensiva contra el virus.
Però culpar només a les grans farmacèutiques no explica les coses. No són pocs els grups i col·lectius sanitaris que han impulsat iniciatives internacionals, molts cops portades a l’OMS i a l’ONU per a que les patents de les vacunes siguin alliberades i declarades d’interès públic, la qual cosa permetria transferir el coneixement i garantir una ràpida producció a tot el món. Fins i tot en la reunió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), celebrada en el passat mes d’octubre, països com l’Índia i Sud-Àfrica, van proposar la suspensió de determinats articles de l’acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual Relacionats amb el Comerç (ADPIC). Amb aquesta proposta, tractaven “d’alliberar les vacunes i totes les tecnologies de les patents mentre dura la pandèmia”. Però els “països rics” van votar en contra d’aquesta iniciativa. Ni la Unió Europea, ni cap dels seus governs, inclòs el del PSOE-UP, han volgut enfrontar aquest problema, limitant-se a donar suport a les “estratègies de compres” fet que, pel que es veu, no els pinta com a grans estrategs.
Combatre avui la pandèmia exigeix massificar la vacunació, fer-ho de manera ràpida i gratuïta. És això possible? Ho és! Tan sols necessitem vacunes i personal sanitari i totes dues coses són més que possibles si la Unió Europea i els seus governs deixen de marejar-nos i agafen el bou per les banyes. S’ha de contractar més personal sanitari! I s’ha d’imposar l’alliberament de les patents. Les farmacèutiques que no ho entenguin han de ser nacionalitzades sense cap indemnització. En la vida com en la guerra, perquè estem parlant de la vida de milions d’éssers humans. Més que mai cal recordar el “principi de Salk”: No hi ha patents, no es pot patentar el sol!
