El Reial decret d’Iceta passarà a la història com el decret que li va poder costar una crisi al govern, si no fos perquè està condicionat als fons europeus.

El famós Icetazo, que aspirava a ser convalidat al Congrés dels Diputats sense cap tipus de problema, després d’haver rebut el vistiplau dels sindicats de la taula (CCOO, UGT i CSIF) i els responsables de funció pública de totes les CCAA de manera prèvia a la seva publicació al BOE, es va trobar de cara, uns dies abans de la seva aprovació, amb el possible vot negatiu de l’oposició i la divisió en les files del mateix govern.

La nit prèvia a la seva convalidació, va ser d’intenses negociacions. El govern va haver d’aguantar que li recriminessin la manca de diàleg i negociació prèvia en aquesta qüestió i resignar-se a introduir alguns canvis i a la seva tramitació com a projecte de llei, el que va ser una veritable garrotada.

Aconseguir que es tramités com a projecte de llei ha estat una petita però important victòria per al personal temporal en frau de llei perquè vam guanyar temps. Això no hauria estat possible sense la lluita al carrer que hem intensificat i portat a terme de forma unitària i coordinada des de fa diversos mesos a tot l’Estat i amb la qual hem aconseguit trencar el setge mediàtic i guanyar visibilitat. Encara que també hem hagut de seguir donant la batalla a les xarxes socials per desmentir les informacions falses o mitges veritats del que de vegades aquests mateixos mitjans publiquen. La pressió política a tots els partits parlamentaris per part del moviment dies abans de la votació, va ser també vital per evitar que aquest Decret s’aprovés sense pena ni glòria com pretenia el govern. Podem dir que vam guanyar una batalla, però no encara la guerra. Vam poder agafar aire, però la solució de milers de famílies es prorroga com a mínim tres mesos més i el panorama segueix sent molt convuls.

També la votació de Decret ha deixat al nu i va ser una autèntica costellada als sindicats majoritaris. Cada vegada queda més clar que encara que tinguin la representació legal en la taula general, no tenen ni la representació moral ni la representació pràctica del col·lectiu. Hem de deixar-los clar que no hi haurà solució a aquest conflicte si no compten amb el col·lectiu. No han estat ELLS, sinó nosaltres i nosaltres, el personal en abús de temporalitat, els que destapem i hem fet visible aquest escàndol laboral i aquest frau que amb la seva complicitat, els diferents governs han mantingut.

El món a l’inrevés

Amb l’intent d’aprovació forçosa d’aquest Decret per la via d’urgència, el govern ha acabat per fer fora una part del personal interí en braços de la dreta i la ultradreta que olorant la sang, va votar en contra d’ell mateix quan va veure l’oportunitat d’utilitzar-lo com una arma de desgast contra el govern. Mentre el bloc de la suposada esquerra votava a favor o s’abstenia en l’aprovació d’una norma que per la porta del darrere i gairebé amb nocturnitat i traïdoria, pretén tirar al carrer a milers d’empleades i empleats públics. Una norma que suposa el ERO més gran de la història d’aquest país i posa les bases del desmantellament total dels serveis públics És així com aquest govern pretén frenar la ultradreta?

Igual que denunciem la utilització injusta del vot d’una part de l’esquerra per als seus pactes de governabilitat, denunciem el cinisme i la hipocresia de PP en oposar-se a un acord per baixar la temporalitat a l’administració pública, que és gairebé un calc de la del ministre Montoro del govern de Rajoy. I no ens creiem ni per un minut, en la sinceritat ni la lleialtat en el seu suport, dels que estan utilitzant la nostra lluita en la seva particular campanya de persecució implacable a aquest govern i en la seva pressió electoralista al PP. Vox ha deixat molt clar en moltes ocasions, que estan a favor de privatitzar els serveis públics i que sobretot, són enemics d’atorgar drets a la classe treballadora, ja sigui a la pública o a la privada.

Cal recordar, a uns i altres, que la precarietat, els contractes en frau de llei i la pèrdua de llocs de treball es produeixen en tota l’administració, sigui la central, autonòmica o municipal, és a dir on ells governen o cogovernen.

A tots ells els diem: el personal temporal en frau no som moneda de canvi en els seus interessos electoralistes ni en els seus pactes de govern!

La UE no ens salvarà

Al costat de l’exigència de baixar la temporalitat a l’administració pública al 8%, és precisament la UE qui exigeix ​​al mateix temps a l’Estat espanyol, la reducció de la despesa pública en determinades partides, com a condició i garantia per al lliurament dels fons europeus. Uns fons europeus que aniran destinats a finançar la inversió en el sector privat, el que implica que s’utilitzaran tots els mitjans per dur a terme aquest propòsit. Expulsar de l’Administració a gairebé un milió de treballadors i treballadores temporals de l’Administració i desenvolupar els mecanismes per reduir la plantilla actual a moments mai vistos per posteriorment privatitzar-los, és per tant una qüestió crucial per a qualsevol govern que hagi de complir amb els mandats de l’Europa dels Mercats.

Per vèncer els obstacles, la lluita i la unitat són l’únic camí

Com hem dit, ara les espases estan en tot l’alt i el panorama és convuls. Els interessos per cooptar i desmuntar una lluita, que de moment és dels treballadors/es temporals de l’Administració són molts, per no dir, una qüestió de mera supervivència de l’Estat dins de la UE.

Igualment ens enfrontem al bloqueig judicial per part dels diferents agents per defensar els seus interessos econòmics. És el cas dels sindicats de la taula de negociació, que no permetran que es posi en perill una part important de les seves fonts d’ingressos, obtinguda amb el sucós negoci de la formació per a les oposicions. Unes pèrdues que no dubtem seran compensades en tot cas pel govern, amb l’augment de subvencions.

Tampoc podem permetre la irrupció d’agents desmobilitzadors i disruptius, que només busquen dinamitar la lluita, erigint-se en portaveus d’un col·lectiu sense que aquest els hagi triat i en interlocutors entre el personal en frau de llei i els grups parlamentaris. I això amb el clar propòsit de buscar algun buit dins del món de la política.

En aquesta situació, l’única sortida que tenim els i les treballadors/es temporals de l’Administració per continuar una lluita que ha posat en escac al govern i els designis de la UE i en la que tenim al davant a tots els governs, és mantenir la baralla al carrer com hem fet fins ara.

I fer-ho en unitat amb el conjunt del sindicalisme combatiu i de classe que com Cobas, sempre han estat a la banda donant suport, donant cobertura i sumant forces amb el conjunt d’associacions, Plataformes i Coordinadores que s’han anat creant. Les i els treballadors som els i únics protagonistes d’aquesta baralla i així hem d’exigir-ho quan es dugui a terme qualsevol negociació que pertoqui al nostre futur.

Si hem arribat fins aquí, és gràcies a la feina col·lectiva. Les medalles són per als treballadors i treballadores temporals de l’Administració i no per gurus del jurídic, que després del fracàs del seu negoci basant-se falses expectatives, ara pretenen irrompre com sindicalistes de manera grotesca. No permetem que res ni ningú ens distregui del nostre objectiu.

Com hem mantingut sempre i no ens cansem de dir: la lluita i la unitat són i seran sempre l’únic camí.