Entrevistem l’Hèctor, professor de cicles a l’INS Santa Eulàlia, Terrassa). Especialitat – Processos de gestió administrativa
Has notat un empitjorament en la teva feina o en la resta de serveis públics en els últims anys?
L’empitjorament de la qualitat educativa és molt clar. I en els serveis públics, en general, només cal veure com està la sanitat i altres col·lectius, que també estan sortint al carrer i sumant-se a les mobilitzacions aquests dies per reivindicar una millora del finançament i de les condicions en què es treballa.
En el cas del professorat, part de l’empitjorament es pot veure en l’augment de tasques i burocràcia. Abans, al professor li tocava centrar-se en donar uns continguts a l’aula; ara cada vegada hem d’esdevenir un «deu en un». I això, és clar, mica en mica va cansant i cremant molt. T’endús molta feina a casa i assumeixes càrregues per a les quals potser no ens sentim preparats, perquè estem fent de professor, de psicòleg, de familiar, de policia, de bomber, d’administratius i d’agència de col·locació, si som tutors de FP, i és molt esgotador.
Estàs afiliat/afiliada a algun sindicat? Has participat en alguna lluita al sector?
Sí, estic afiliat a la CGT de Sabadell i he estat participant en tot el cicle de vagues que s’ha dut a terme aquest any.
Per què no s’ha fet una vaga indefinida? Creus que s’hauria de plantejar de cara al setembre?
Crec que no s’ha fet una vaga indefinida perquè aquí a Catalunya, pel fet que governi el PSC, CCOO i UGT es van vendre a la primera de canvi, com ja és habitual. Això va fer que aquests sindicats no reclamessin pràcticament res.
Tot i que el seu pes ja no és gaire significatiu —crec que entre tots dos representen aproximadament un 20% en ensenyament—, això va dividir i desmobilitzar part de la gent i va frenar una mica el moviment, tot i que és cert que després hi ha hagut persones que s’han donat de baixa i s’han afiliat a altres sindicats.
També hem vist com, posteriorment, altres sindicats com Aspec han acabat signant acords. I, sobretot, quan es va començar a plantejar una vaga indefinida ja era a final de curs, i llavors ja no tenia gaire sentit fer-la. Hauria tingut sentit si s’hagués iniciat abans, com es va fer a la Comunitat Valenciana, però més endavant ja no.
Sí que es planteja fermament l’opció d’iniciar-la al setembre o de plantejar accions que dinamitzin una mica l’inici de curs.
Per què penses que l’estudiantat s’ha quedat enrere? Com creus que podem revertir això?
Entenc que la pregunta es refereix a la mobilització i a la capacitat de protesta de l’alumnat.
Crec que el biaix ideològic que s’està vivint últimament tendeix molt cap a la dreta o l’extrema dreta. El missatge que rep l’alumnat constantment és que el professorat viu molt bé i altres tonteries com que vivim en un estat pràcticament socialista o comunista que ens roba els impostos i els diners.
Si l’alumnat està escoltant aquestes idees constantment i no hi ha ningú que hi faci contrapès, o almenys no amb prou impacte mediàtic, rebatent aquests arguments, crec que serà difícil revertir la situació.
També s’ha d’entendre que hi ha molts joves que han viscut la pandèmia en edats que afecten molt el desenvolupament personal, i que veuen un sistema i una conjuntura econòmica, social i laboral que no conviden a l’optimisme. Entenc, per tant, que hagi crescut una certa radicalització.
Com es pot revertir? Intentant fer la contra, intentant dialogar. Crec que a vegades també caiem molt ràpid a posar etiquetes i a catalogar la gent de nazis o de fatxes, quan potser el que tocaria és fer pedagogia i ajudar a entendre que algunes idees que s’estan difonent als mitjans no són certes.
Què penses de la mesura de posar Mossos als instituts?
Crec que el problema no és només el fet de posar cossos i forces de seguretat de l’Estat dins d’un institut, on no haurien de tenir-hi un paper habitual més enllà d’accions puntuals, tallers o activitats concretes. El problema és que, al mateix temps, s’estan traient o deixant de contractar orientadores, psicopedagogues i altres professionals que aporten molt més a la integració i al treball psicopedagògic que no pas una resposta basada en el punitivisme.
Com i qui pot solucionar la crisi dels serveis públics?
Crec que l’únic que pot solucionar la crisi dels serveis públics és el poble unit, la societat, sortint al carrer i reclamant el que li pertoca.
Ara mateix hi ha molta campanya orientada a vendre la idea que no és viable mantenir l’estat del benestar tal com el coneixem. Tanmateix, hi ha economistes que estan desmuntant aquesta teoria constantment.
Crec que falta fer pedagogia i que la gent vegi la importància de mantenir una bona sanitat i una bona educació públiques. I l’única manera és articular aquesta necessitat col·lectiva i prendre els carrers per reivindicar-la.
Imatge: CGT Catalunya via X