La situació de deteriorament progressiu que pateix el sistema educatiu durant els darrers anys han anat empitjorant les condicions materials de les professionals del sector i de l’alumnat. La successió de lleis d’educació d’una legislatura de durada no han ajudat a pal·liar la desigualtat a l’escola pública i la fractura d’un model educatiu que es troba en un greu risc, legislat per afavorir la privatització d’aquest dret universal. Només cal mirar enrere i recordar que ni la LEC, malgrat la seva darrera modificació, ni la LOMCE ni la LOMLOE, cobreixen les mancances materials del Sistema Educatiu de Catalunya. El més irònic és que ni tan sols s’arriba a invertir el 6% del pressupost, segons recullen aquestes lleis educatives, ja que actualment amb prou feines arriba al 3%.

Per: Corrent Roig

+ salari + recursos – ràtios – burocràcia

Aquests problemes estructurals, sumats a la salvatge inflació en el cost de la vida i la bombolla en el preu de l’habitatge han accentuat encara més les mancances de les professionals del sector educatiu. És per això que la taula sindical formada pels sindicats CCOO, UGT, USTEC-IAC, ASPEPC-SPS i CGT va arribar fa uns mesos a un acord unitari per exigir al Departament d’Ensenyament quatre línies de negociació que exemplifiquen el deteriorament d’aquest sistema que es troba en greu risc:

LA MILLORA DELS SALARIS: Des de 2010 el salari de les docents catalanes s’ha anat devaluant fins al punt que, de 9 anys treballats, s’ha cobrat l’equivalent a 7. Això es deu a una sèrie de causes:

  • La reducció del salari base i els complements.
  • La reducció de les pagues extraordinàries.
  • La congelació salarial entre 2010-2016
  • La suspensió, des de 2012, de les prestacions i ajuts dels Fons d’Acció Social (FAS) de les persones al servei de l’administració de la Generalitat i de les aportacions, per part de l’administració, al fons de pensions de les treballadores i treballadors al servei de la Generalitat.
  • No cobrar ni sortides ni colònies, malgrat realitzar-se fora de l’horari laboral i amb pernoctació.
  • Càrrecs no remunerats (co-tutories o tutors de pràctiques).
  • Exercir més d’un càrrec i cobrar-ne només un (exemple: tutoria + cap de departament).
  • Sexennis i estadis acumulats sense cobrar (l’estat deu més de 250 milions d’euros a un total de més de 65.000 treballadores afectades).

A més, la revalorització dels salaris ha augmentat en un 9,28%, mentre la pujada de l’IPC ha estat del 15,2% al 2024. Tot plegat ha anat generant una precarització creixent de les condicions laborals del professorat de Catalunya, el qual se situa a la 3a posició per la cua dels salaris de tot l’Estat.

UNA MILLORA DELS RECURSOS MATERIALS I HUMANS ALS CENTRES: La normativa actual exigeix una atenció a la diversitat que no es pot garantir amb els recursos que disposen els centres educatius. La manca de personal (Docents de primària, secundària, escoles bressol, PAS, PAE, Personal del Lleure Educatiu), impedeix garantir una educació de qualitat. Exigim una revisió dels seus convenis i una actualització salarial d’acord a una feina que és imprescindible pel desenvolupament d’infants i joves. A més, les condicions sota les quals es troben les professionals, infants i joves no és adequada: escoles, instituts i centres de formació d’adults amb instal·lacions precàries, aules substituïdes per barracons o nul aïllament davant de les inclemències climàtiques, entre d’altres.

A més limita les places en centres d’educació especial, així com la saturació a Serveis Socials, CESMIJ i d’altres organismes impedeixen fer un seguiment apropiat a l’alumnat amb necessitats educatives especials, impossibilitant una atenció adequada en el centre educatiu que és qui ha de carregar amb tota l’atenció sense recursos.

UNA BAIXADA DE RÀTIOS URGENT: La massificació de les aules genera una situació insostenible per la salut física i mental de l’alumnat i de les professionals. Aules amb més de 30 alumnes amb gran diversitat curricular i d’aprenentatge impossibilita que una sola docent o mestre/a pugui dur a terme la seva tasca dignament i vulnera el dret a l’educació de part de l’alumnat.

Això empitjora substancialment el clima a les aules i l’experiència d’aprendre es converteix en un fet poc estimulant. No és estrany que hagi hagut un increment de l’agressivitat i la conflictivitat a les aules. A més, el Departament no fa sinó que reduir les línies a centres d’educació infantil i secundària contribuint així a massificar les aules, un fet contraproduent pel procés d’aprenentatge de garanties, digne i de qualitat. Com es pot oferir una educació amb unes condicions mínimes en uns espais deteriorats, sense recursos suficients per dur a terme projectes educatius sostenibles amb els barris i el seu entorn?

UNA DISMINUCIÓ DE LA BUROCRÀCIA: Segons les dades de diversos mitjans de comunicació i enquestes a peu de centre realitzades per diversos sindicats al voltant del 80% de docents de Catalunya es troba desbordat per la ingent quantitat de feina burocràtica que ha d’atendre, sumat a la seva tasca docent. Aquesta feina no està regulada i consisteix en atendre gestions que, en molts casos, superen les hores marcades als nostres convenis (tant de docents, mestres com PAE i PAS). De les 37,5h que implica la jornada laboral d’un/a docent, 18 estan destinades a la docència, dins de les 24h de permanència als centres. La resta d’hores estan destinades a preparació de classes, reunions i la feina burocràtica (elaboració d’informes, gestió de conflictes, reunions amb alumnat i famílies, elaboració d’adaptacions curriculars, programacions…). No hi ha una regulació específica i per tant, és fàcil arribar a superar les 40h setmanals de càrrega de feina.

La legislació dels darrers 15-20 anys ha contribuït en la necessitat de burocratitzar el sistema educatiu, carregant sobre les espatlles de les professionals tot el pes d’aquesta tasca, sense augmentar de forma proporcional les plantilles. Això es tradueix en un empitjorament del seu estat de salut, provocant un augment significatiu en les baixes tramitades durant el darrer lustre. Les mesures preses pel Departament són insuficients (com la reducció de jornada als majors de 55 anys o la flexibilització de les borses de personal), ja que el número de baixes continua augmentant. La salut física i mental de les professionals de l’educació es troba en un punt crític i cada cop costa més trobar docents a la borsa per cobrir les baixes, sumat que hi ha hagut una reducció en les inscripcions de noves docents i un preocupant abandonament de la professió (segons publiquen alguns mitjans, al voltant d’un 35% es planteja abandonar la professió).

La immobilitat del Departament ens exigeix organitzar-nos per aturar-ho tot!

Davant d’aquesta realitat, el Departament d’Ensenyament s’ha negat repetides vegades a negociar una millora de les condicions de les treballadores i garantir, al mateix temps, una educació pública de qualitat per a infants i joves. Les poques propostes del Departament són engrunes circumstancials que no resolen en cap cas cap de les demandes centrals del col·lectiu docent i apunten exclusivament cap al salari, obviant les condicions materials, com les ràtios, la manca de personal o la burocràcia, que deterioren la tasca educativa.

Dins del cicle de mobilitzacions promès pel sector docent abans de tancar l’any 2025, la mesa sindical ha convocat una vaga de tot el personal docent de Catalunya el proper 11 de febrer. Una vaga a la que s’hi ha sumat el Sindicat d’Estudiants i que està cridada a ser una jornada massiva de lluita de tota la comunitat educativa, des d’escoles bressol, primària, secundària, PAS, PAE, personal del lleure educatiu, famílies i alumnes, per defensar l’educació pública, que està en perill.

Cal estendre les assemblees docents per tots els centres de Catalunya

L’organització del professorat no s’ha fet esperar i, des de ja fa uns mesos, centenars de mestres i docents de diferents centres educatius s’han començat a organitzar en assemblees per discutir les propostes dels sindicats, massificar les accions i mobilitzacions i agitar la necessitat de construir la vaga. És molt important que aquestes iniciatives s’estenguin per tots els centres educatius del territori, doncs l’èxit de la vaga depèn, en bona mesura, de la capacitat d’autoorganització del professorat per trencar la normalitat i aturar-ho tot, tants dies com calgui. És igualment important que les assemblees de centre exigeixin als sindicats que no pactin acords amb el Departament d’Educació sense el vist i plau dels/les docents. Són les assemblees i les docents organitzades qui hem de prendre les decisions: quan es pacta, què es pacta i el pla de lluita. Cap sindicat negocia a les nostres esquenes!

Unificar les lluites per defensar el sistema públic

A la vaga docent se li suma la vaga convocada pels maquinistes (9, 10 i 11 de febrer), la dels/les metges (16 de febrer amb un calendari de vagues setmanals fins al juny) i la vaga indefinida des del 28 de novembre de les treballadores de la Creu Roja del sector social, entre d’altres. Aquestes convocatòries no són coincidència, al contrari, són el resultat d’una política de desinversió, privatització i externalització del sector públic, així com les retallades del govern d’Artur Mas el 2011, que cap dels governs de la Generalitat posteriors, ni els de Junts o Esquerra ni l’actual govern Illa del PSC, han estat capaços de revertir.

És per això que el cicle de vagues i mobilitzacions que els/les maquinistes, professorat, metges i treballadores del sector social encetem és el baluard del sistema públic. Perquè no es poden defensar els serveis públics gratuïts i de qualitat sense despesa pública i, per descomptat, sense dignificar les condicions laborals dels/les qui hi posem el cos dia a dia.

Per això, part de la tasca dels/les docents és recolzar les lluites del sector públic, començant per les vagues convocades per maquinistes, metges i sector social. Cal que coordinem les diferents lluites per enfortir-les, massificar-les i, en definitiva, convertir el sector públic en un problema social de primer ordre que obligui al Departament d’Educació, als/les respectius consellers/es i al Govern Illa a complir totes i cadascuna de les nostres demandes.