Al contrari del que els governs divulguen, la pandèmia no està sota control. Per contra, està empitjorant a nivell mundial. Existeixen molts més infectats i morts per la Covid-19 que el que els números oficials admeten. Els governs volen amagar la seva absoluta incapacitat de preservar les vides dels treballadors. Volen justificar la fi de les quarantenes parcials a tot el món.

Està succeint un veritable genocidi, que afecta brutalment els més pobres, els treballadors, els negres, els immigrants. La pandèmia afecta a tots els sectors, però no per igual. Són els pobres els que estan sent més exposats, són aquests els que no tenen assistència mèdica garantida, els que no tenen salari ni cases que possibilitin fer una quarantena.

Després d’afectar durament els treballadors d’Europa i els Estats Units, la pandèmia ataca amb molta força les perifèries de les ciutats d’Amèrica Llatina i d’Àsia. Ara està generalitzant-se a l’Àfrica.

En aquests barris pobres, molts dels treballadors que encara tenen ocupació són precaritzats. Si no treballen un dia, no poden menjar. A les cases viuen moltes persones, amb freqüència sense aigua o clavegueres, sense condicions de garantir el mínim per a una quarantena. Són els pobres els que més moren, són el veritable grup de risc de la pandèmia.

Dècada rere dècada, els governs dels partits de la dreta i de l’“esquerra” reformista (socialdemocràcia, PT, etc.) van aplicar els plans neoliberals que van desmantellar la salut pública, van privatitzar els hospitals. El virus va agafar la humanitat totalment desprotegida en ple segle XXI. No existeixen hospitals suficients, menys encara les unitats de teràpia intensiva necessàries. Els sistemes de salut van col·lapsar.

No existeixen remeis segurs ni vacunes fins ara per la Covid-19, fins i tot després dels brots per altres coronavirus (SARS l’any 2002, MERS l’any 2012). Com que això no donava beneficis per a les grans empreses farmacèutiques, no va haver-hi inversions en investigació. Només ara, amb la pandèmia, estan corrent rere els perjudicis. No existirà vacuna en el curt termini, no existeix tractament segur. Després de mesos i mesos de la més greu pandèmia de la història recent, la humanitat continua indefensa.

Els governs del món van abandonar fins i tot les quarantenes parcials, per la pressió de les empreses. Estan exposant als treballadors a una nova tornada de la pandèmia. En alguns països, la reobertura es dóna en ple pic de la pandèmia. Els governs protegeixen els barris “nobles” i així que consideren controlada la pandèmia en els sectors més rics de la societat, deixen a les perifèries pobres abandonades a l’efecte de la pandèmia.

Segons els científics, en cap país, fins i tot en els més afectats, es va arribar a l’estadi “d’immunitat de ramat” que assegura el control de la pandèmia. Tots els països estan amenaçats per la continuïtat d’aquesta onada o d’una de nova de la pandèmia abans que s’aconsegueixi alguna vacuna o tractament eficaços.

Cal parar la producció a les empreses amb treballadors infectats. És una necessitat urgent que s’avanci en l’autoorganització dels treballadors per exigir l’assistència mèdica en els barris i les empreses.

Continuem exigint quarantena amb qualitat, amb condicions d’habitatge i salari. Això significa salaris garantits per a tots els treballadors, empleats o no. Defensem l’allotjament en hotels o en cases i apartaments no habitats, dels treballadors que viuen en habitacions insalubres.

Cal testar massivament al poble per a rastrejar i monitoritzar la pandèmia. Ja n’hi ha prou de subnotificació!

És necessari garantir atenció mèdica a tot el poble, amb el reforç immediat del pressupost dels serveis públics de salut, amb l’expropiació dels hospitals privats i la construcció de nous hospitals i unitats de teràpia intensiva.

El treball d’altres sectors industrials ha de ser reorientat per a la producció de respiradors simples i barats, així com de mascaretes, gel hidroalcohòlic i altres materials essencials en el combat a la pandèmia. Cal donar condicions de treball i salaris dignes als empleats de la salut, incloent el pagament d’hores extraordinàries en el combat a la Covid-19 i l’actualització de les seves carreres!

Les empreses farmacèutiques i de productes hospitalaris han de ser expropiades i posades sota control obrer. Les vacunes, remeis i tests han de ser gratuïts i oferts a tota la població.

Defensem plans sanitaris, d’assistència mèdica i serveis (llum, aigua, gas, internet, etc.) per als barris pobres. Contra l’aïllament dels barris pobres i la seva transformació en guetos.

Les vides dels treballadors i del poble pobre importen!
Índex

  1. La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
  2. La pitjor pandèmia en un segle
  3. És possible enfrontar la crisi econòmica
  4. Cal recordar l’exemple de l’URSS
  5. La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
  6. Les lluites de les masses als Estats Units
  7. La crisi de la Unió Europea
  8. La Xina enfront de la crisi
  9. Els països semicolonials
  10. Les lluites contra el racisme i altres opressions
  11. Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
  12. El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
  13. La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
  14. Els neoanarquistes reformistes
  15. En defensa del control obrer
  16. Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
  17. Els sindicats i l’autoorganització
  18. En defensa de les llibertats democràtiques
  19. Combatre la ultradreta
  20. La joventut sense perspectives
  21. Accés públic i gratuït a internet
  22. Socialisme o barbàrie
  23. Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional