Escrit per LCT-Bèlgica

 

El 14 d’abril, 550 migrants es van enfonsar al mar Mediterrani: només un terç va poder salvar-se i, una setmana més tard, uns altres 700 “nàufrags” van morir.

Recentment, dos sol·licitants als quals se’ls havia negat l’asil, com que es van veure obligats a tornar al país de què van fugir, van tractar d’acabar amb la seva vida: un guineà, que va atemptar contra sí mateix i està en estat crític, i un marroquí, que es va suïcidar ofegant-se. Aquestes tragèdies no poden entendre’s fora de la restrictiva política d’asil i establiment de seguretat per part de Bèlgica i, en general, per la Unió Europea.

Les guerres i les dictadures a l’Orient Mitjà i Àfrica, així com el sorgiment d’organitzacions islàmiques fonamentalistes, sembren terror en aquestes regions i empenyen a milions de persones a fugir. Una part d’aquests migrants busquen refugi a Europa, habitualment de manera il·legal, i no dubten en posar la seva vida en perill per arribar allà, ja que les seves possibilitats d’obtenir un permís de residència en un país de la Unió Europea són extremadament baixes.

De fet, el nombre de migrants que va entrar il·legalment a Europa s’ha triplicat el 2014 en comparació amb 2013, arribant a 274.000 persones. A més, s’hi ha de sumar els que busquen asil i que, en la seva majoria -com els dos immigrants que van intentar acabar amb les seves vides- seran rebutjats. En efecte, davant aquesta explosió de migracions, en comptes d’oferir asil als refugiats, la Unió Europea -que el seu “risc real” és rebre un refugiat per cada 2.000 habitants mentre al Líban és un de cada quatre- està decidida a restringir el nombre de sol·licituds d’asil acceptades i reforçar els controls fronterers per contenir el màxim de migrants. Aquesta missió va ser confiada a Frontex, l’Agència Europea per a la Seguretat i les fronteres exteriors a la UE.

Frontex: un exèrcit per lluitar contra els migrants

Aquest organisme, creat el 2004, té com a objectiu implementar la política de “migració segura” de la Unió Europea. De fet, pot erigir murs, realitzar devolucions col·lectives als països d’origen [1] i externalitzar els controls de migració a altres països amb els que té acords per prevenir migrants, no només per arribar sinó també per sortir. De fet, és un organisme dotat amb la seva pròpia personalitat jurídica i coordina les operacions amb les fonts relacionades: els guàrdies fronterers i de duanes en tercers països, amb mitjans gairebé militars.

És en aquest context que, el 6 de març, el director de Frontex va venir a visitar l’aeroport de Brussel·les amb Jan Jambon, ministre d’Interior, i Theo Francken, secretari d’Estat per a les Migracions.

A qui beneficia?

Les conseqüències d’aquesta política migratòria parlen per si soles: 3.072 persones van morir en les aigües del Mediterrani el 2014 i 274.000 persones van entrar il·legalment.

Aquesta enorme xifra demostra la vil hipocresia de la Unió Europea, que nega l’asil a la majoria d’aquests migrants però accepta que, inclús quan viuen en el seu territori, la condició és que restin precisament “il·legals”, sense drets, i com a mà d’obra barata, explotable, i explotar-la en forma “d’agraïment”. A més, posa precisió sobre les condicions de treball i salaris de tots els treballadors il·legals. Això és una benedicció per als empresaris, que es beneficien copiosament, sovint amb qualsevol “legalitat” a través de la cadena de subcontractació. A càrrec de l’Estat per dur a terme la repressió contra els qui s’atreveixen a exigir documents i a organitzar-se per això, i tancar-los en presons que no tenen aquell nom i on els nens estan aïllats del món. [2]

La lluita dels treballadors indocumentats és inseparable de la de tots els treballadors. Per això és fonamental unificar les nostres lluites amb les dels indocumentats. Però el govern, conscient de la immensa força que els treballadors tindrien si estiguessin units, tracta de dividir-nos per avivar el racisme de treballadors “legals” belgues de cara als treballadors “il·legals” estrangers. Les recents declaracions de Bart de Wever a la comunitat amazic són un exemple d’això…

Regularització de TOTS els indocumentats!

Retiro de Frontex!

Prou centres tancats! Detinguem les deportacions!

Sindicalització dels treballadors sense papers en les mateixes condicions que els treballadors legals!

Els treballadors i els indocumentats, unifiquem les nostres lluites contra el govern i els empresaris!

Els “indocumentats” sempre lluitant!

L’1 de març, 200 immigrants indocumentats van simpatitzar amb la marxa de Brussel·les al “Centre 127bis” de Steenokkerzeel. El 22 de març, van haver 500 que van tancar el Centre de Vottem. L’1 d’abril, en la manifestació sindical a la Plaça Luxemburg de Brussel·les, un grup compacte de migrants indocumentats exigia la regularització portant una pancarta que deia: “El treball ens uneix, els papers ens separen”.

[1] El 2010, per exemple, 32 vols “especials” van ser organitzats per Frontex.

[2] Vegeu també l’article “Les travallieurs sans papiers, um maillon essentiel de l’ exploitation capitaliste” [Els treballadors sense papers, una part essencial de l’explotació capitalista], a la nostra pàgina web: www.lct-cwb.be (columna dreta).