Amb el crit de «El proper desnonament, serà un convergent» el passat dilluns 5 d’octubre els carrers de Barcelona van massificar-se en resposta a què Junts, PP i Vox tombessin els decrets d’habitatge, provocant la convocatòria d’eleccions del 29 de novembre. Gran part de l’activisme hem estat conscients que aquests dos decrets proposats pel PSOE amb suport de l’ala “esquerra” del Congrés de Diputats (Sumar, Bildu, ERC, etc), no solucionaven el gran problema de la classe treballadora a tot l’estat espanyol: l’habitatge convertit en un negoci. Durant els darrers anys hem vist com s’incrementava l’especulació immobiliària de bancs i fons voltor, onades de desnonaments a totes les ciutats de l’estat i, evidentment, dificultats per aconseguir un lloguer accessible que no superi el 30% del salari d’una treballadora o el preu de compra de l’habitatge fins als núvols. I ja no parlem del ridícul parc d’habitatge públic inexistent a la majoria de les administracions públiques.
La manifestació de dilluns va mobilitzar la ràbia de la classe treballadora en una mobilització unitària on van participar unes 100.000 persones, entre les quals es destaquen les diferents agrupacions per l’habitatge (COHSAC, Sindicat de Llogateres o el SHSC), sindicats alternatius de la classe treballadora i organitzacions revolucionàries com Corrent Roig, entre d’altres. El recorregut de la mobilització va travessar l’Arc de Triomf i el Passeig de St. Joan, passant per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a Passeig de Gràcia i culminant a la Plaça Catalunya, on fa dies que s’ha iniciat una acampada autoorganitzada en defensa de l’habitatge.
Aquestes setmanes hem vist com el rentisme ens ha mostrat la cara més menyspreable i sanguinària, provocant la mort de la Maricarmen, l’Olga o el Javier. Aquests assassinats són la clara demostració que cal organitzar-se pel dret a l’habitatge. La classe treballadora no pot més, per això aquest divendres 9 d’octubre vam tornar a sortir al carrer des de Plaça Universitat fins a Foment del Treball, perquè cal construir la vaga de l’11 de novembre. Aquesta vaga no està al servei dels partits polítics de la burgesia que fan negoci amb l’habitatge en una nova cita electoral. La vaga general la necessitem per fer trontollar els representants polítics del sistema capitalista en una jornada de lluita, que volem que sigui massiva, que ho paralitzi tot i que es construeixi a cada lloc de feina, als instituts, a les universitats i amb els sindicats alternatius i combatius posant les seves delegades a disposición de la lluita.
Cal que construïm la resistència i donem continuïtat a la lluita pel dret a l’habitatge, perquè després de la vaga estiguem un pas més a prop de l’expropiació sense indemnització dels pisos buits de bancs i fons voltor, com a part d’un parc públic d’habitatge al servei de la classe treballadora!