Parlem amb la Marina, docent de secundària, actualment funcionària, de l’especialitat de dibuix. Imparteix Visual i Plàstica a l’ESO i Dibuix Tècnic al batxillerat.
En general, has notat un empitjorament de les teves condicions de treball en aquest temps que portes treballant?
En general sí, és una evidència. Ara bé, com he anat voltant per diferents centres, cadascun té les seves particularitats. Però, el que si trobo és que cada cop la feina és més individualista. Tot i que és una feina que té un sentit coŀlectiu per a mi, és a dir, de treballar més en en equip, al final acaba sent una feina molt individual. I en el centre particularment on estic ara, potser ho he notat més, també perquè hi ha moltes reunions que també són telemàtiques, que això fa que la gent estigui més distanciada. Les reunions telemàtiques redueixen els espais compartits entre companys/es de feina. Personalment m’agradaria treballar de forma molt més col·lectiva i dinàmica, per buscar solucions als problemes del dia a dia amb els alumnes. És un meló per obrir.
També una de les coses que noto és la falta de democràcia als centres, de poder expressar una mica les idees sense que hi hagi conseqüències. Noto que hi ha una certa separació del que són les direccions amb els docents. És a dir, la comunicació entre entre docents i i direcció, no només això, sinó que depèn també de segons quins perfils, tenen un cert poder en els centres. Me n’he adonat que alguns docents també adquireixen un poder als centres i fan que no es puguin parlar segons quines coses. Això fa que la gent no vulgui expressar la seva opinió, que costi molt trencar aquest mur, que al final és per millorar el funcionament del centre. Un exemple seria quan es qüestiona el projecte de centre, que normalment no està molt ben vist i poca gent del claustre acostuma a posar-lo en qüestió. Aquest problema és una de les coses que més em preocupen. Aquesta manca de participació genera unes dinàmiques que no afavoreixen a la presa de decisions col·lectives i acaba sent perillós per la democràcia interna dels centres educatius. Per això m’agradaria que hi hagués una forma d’acció més horitzontal.
Pel que m’han explicat companys més veterans, abans era bastant diferent. Clar, jo ja ja et dic, porto sis anys, he voltat per diferents centres, tampoc tinc com molt clar com funcionava abans, però sí que per mi hi ha una manca de democràcia interna que si he vist a altres espais. Per exemple, jo formo part d’una cooperativa d’habitatge, doncs he vist el que és una assemblea. Trobo que en educació és súper important, i he vist formes de fer i actuar que no s’estan fent bé i que no s’escolta la veu de dels treballadors i hi ha molts treballadors. Encara n’hi ha molts que no volen parlar perquè senten que, bueno, que no és la seva opinió no és important o o que no es volen involucrar d’aquesta manera, però jo crec que darrere hi ha una certa por de dir el que pensa i de posicionar-se. De que hi pugui haver alguna repressió o alguna història.
Has notat algun empitjorament de les teves condicions materials? És a dir, a nivell salarial, d’horaris o notes que tens més càrrega laboral en aquests últims anys?
Sí. Jo crec que l’educació pública a nivell estructural té moltes mancances. Sobretot falten recursos i una bona gestió d’aquests. Falten diners per per poder millorar aquesta educació pública. Això ho he viscut en tots els centres per igual, o sigui, crec que sí que que a nivell material, també considero que hauríem de cobrar més i tenir aquest reconeixement per la tasca que fem i per la precarietat de les condicions en les que treballem.
Actualment estic en un centre de màxima complexitat, també penso que la feina és molt diferent d’altres centres i que potser veig que la tasca és més complicada que a altres centres on he treballat. Veig més necessari que es reconeguin d’alguna manera i al final la manera de reconèixer un treballador és econòmica, no? O sigui, aquí potser sí que ho he notat més.
També, al final, quan comences a treballar i vens d’altres sectors precaritzats com el lleure, que és d’on vinc jo, et sembla que cobres molt bé. A profes, perquè és una cosa que jo he sentit sovint: “Apa, és que cobres molt bé, no? Tens una estabilitat, bueno, estabilitat més o menys, no?” Perquè això també és un altre tema, però quan comences a treballar i veus que és la teva feina i el teu futur. En dins d’aquest sector, veus que sí que que a nivell material, a nivell econòmic, doncs que no estem ben pagats i que i que cada cop assumim més tasques que no estan reconegudes ni a nivell d’hores ni salarialment.
Assumim tantes tasques de forma simultània que no saps al final què estàs fent en una aula: estàs fent de psicòleg sense tenir la formació o estàs gestionant grups que sembles un entrenador de futbol a vegades. I al final on és l’aprenentatge de la matèria? Tot això no saps ben bé si s’acaba produint, si ells acaben aprenent o no…perquè és que passen tantes coses abans de que ensenyis la matèria…
Però això també forma part de la tasca docent, no ?
Evidentment a la ESO hi ha tota la gestió de grup, que també forma part del procés d’educació, però que a vegades el tema de l’aprenentatge dels continguts, no saps ben bé si estan aprenent, precisament per aquest multitasking que ens toca fer als professionals. No arribem a tot.
Entenc que estas dient que a vegades la teva feina es veu distorsionada, no? La línia entre entre el que és ensenyar i el que és gestionar el grup. Una s’acaba menjant a l’altra per inèrcia…?
Sí, sobretot ja et dic que ho he notat més en aquest institut de màxima complexitat.
Entesos, i degut a aquests problemes que que detectes hem has vist com en el teu sector ara mateix està està en lluita?
Sí.
Si és així participes en el en el procés de lluita o has participat en algun dels processos de lluita que hi ha hagut al teu sector?
Sí, vaig participar en les vagues del Cambrai de farà quatre o cinc anys, em sembla, del curs 2021-2022. En aquell moment, ens vam organitzar el nostre centre i anàvem les manifestacions i fèiem les vagues, però no vam crear cap assemblea de centre, o almenys jo no ho vaig percebre com l’organització dels treballadors que actualment estem construint al 2026. És a dir, creant assemblees des de cada centre. Al meu centre, al final jo i un altre company vam tornar a activar l’assemblea que hi havia abans de la meva arribada.
I com us organitzeu al vostre centre?
Des del centre hem fet assemblees setmanalment o cada 15 dies i ens hem organitzat per anar a les vagues i a les manifestacions. He estat de les més actives del meu claustre, on he dinamitzat bastant tota l’assemblea i hem mobilitzat bastant el professorat i al final hem aconseguit ser bastants a les vagues, fer bastanta força des del centre i tenir una assemblea amb membres cada cop més actius.
Durant el curs he exercit una mica de portaveu de la meva assemblea de centre i assistint a les assemblees del Vallès Oriental, amb un rol menys actiu, sobretot escoltant els companys i veient una mica quina és la dinàmica a nivell de de comarca i transportar-ho a la meva assemblea de centre.
I ja per acabar, com creus que es poden solucionar els problemes que hi ha en el teu sector?
Crec que ara mateix tenim una eina molt potent que pot contribuir això i és tot el teixit d’assemblees. Considero que és bàsic que les mantinguem per seguir exigint les millores materials que necessitem i combatent algunes de les batalles que tenim dia a dia als centres. El paper de les assemblees ha de servir també per afrontar aquesta falta de democràcia que hi ha als centres, més enllà del que es pugui aconseguir a nivell de de les reivindicacions que s’estan promovent. Crec que hem d’anar més enllà d’això, o sigui, més enllà d’anar guanyant les reivindicacions actuals…
Cal que continuin aquestes assemblees a cada centre i fins i tot les de territori perquè es pugui continuar treballant moltes coses i que ens arribi molta informació als treballadors que no ens arriba.
Així doncs, consideres que aquestes assemblees poden mantenir-se per si mateixes o creus que és necessari que hi hagi alguna estructura organitzades pels treballadors que que ajudi a sostenir aquesta aquestes assemblees, malgrat els embats del de l’Estat?
Sí, però no sé ben bé quina eina, no sé com es podria fer, ho desconec, la veritat.
Aprofitant la pregunta anterior: quin creus que és el paper que han de tenir els sindicats en aquest cas, dins del moviment assembleari ?
No ho tinc clar, la veritat, o sigui, sí que amb la lluita que estem veient com una mica que abans els sindicats semblava com que tenien com molt pes i ara està tenint també molt aquesta organització d’assemblees, no? En les decisions i crec que que s’han d’ajudar aquestes dos organitzacions. Vull dir, potser sí que s’haurà de veure com s’articula, però, però crec que si comencem a dispersar serà un error.