El planeta està submergit en una profundíssima crisi ecològica, que amenaça amb un col·lapse global del medi ambient. Dels nombrosos problemes ambientals, potser el que té major impacte és el canvi climàtic. A les ciutats espanyoles les temperatures mitjanes ja han pujat 1,6 °C en els últims 50 anys [Observatori de la Sostenibilitat, 2019], quan segons l’IPCC (Panell Internacional d’Experts en canvi Climàtic) el límit per a evitar canvis descontrolats és de 2 °C. És evident que tenim poc temps per a revertir aquesta situació.
Des del Cimera de Rio de Janeiro en 1992, hi ha hagut moltes cimeres internacionals, compromisos formals i discursos… Però els fets són difícils d’amagar. Fins i tot l’ONU diu literalment en el seu recent sisè informe Perspectives del medi ambient global que “l’estat general del medi ambient ha continuat deteriorant-se” i que “és necessari adoptar mesures urgents a una escala sense precedents”.
Enfrontar el canvi climàtic significa reconvertir radicalment les maneres de producció, el transport o l’energia. Significa establir estrictes normatives que prevalguin la conservació ambiental per sobre del benefici privat de les grans empreses, significa invertir en transport públic sostenible o acabar amb la indústria dels combustibles fòssils. Si alguna cosa és evident, és que cap fons d’inversió financera està disposat a renunciar als seus multimilionaris beneficis “pel bé del planeta”. I mentrestant, els més perjudicats per la crisi ambiental continuem sent la classe treballadora i l’estudiantat.
Els governs miren cap a un altre costat, per això es necessiten mesures anticapitalistes concretes, que abordin el problema d’arrel:
- Reconversió de la indústria, limitació estricta a les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Nacionalització de les principals indústries.
- Agricultura i ramaderia local sota criteris sostenibles. Reforma agrària!
- Nacionalització de les grans empreses energètiques. Aposta decidida per energies renovables i mesures d’estalvi.
- Impuls d’una àmplia xarxa de transport públic i sostenible per a reduir l’ús de vehicles privats.
- Nacionalització de la banca per a obtenir els recursos financers per a aquests plans. Sense recursos no és possible dur a terme mesures concretes!
- Control democràtic per part dels treballadors i treballadores dels diferents sectors econòmics. Produïm segons les necessitats de la majoria i les possibilitats del mitjà, i no pel benefici d’uns pocs.
Des de Corrent Roig celebrem la iniciativa de la joventut estudiantil, i ens sumem a aquesta mobilització global. A més, animem a tots i totes les companyes que a nivell estatal i internacional s’han implicat en la construcció de la vaga, perquè, en futures vagues i mobilitzacions pels drets dels estudiants i la classe treballadora, se sumin, i poder construir conjuntament un moviment que assumeixi reivindicacions socials en totes les escales, també en l’ambiental. Incloent les reivindicacions de la classe treballadora ja que és la que fa funcionar les fàbriques, els transports o el sistema energètic; ella és qui té la clau per a canviar-lo tot. Només amb la unitat obrera-estudiantil podrem tenir possibilitats de controlar la producció i l’energia! Portem aquest debat a les classes amb la majoria dels estudiants i unifiquem en qualsevol lluita les reivindicacions de la majoria social, la lluita pels nostres drets educatius i, alhora, el combat per la conservació dels recursos naturals.
Exigim als governs mesures concretes per a acabar amb la crisi ambiental!
Per un model de producció i energètic democràtic, sostenible i anticapitalista!
