Aquest dilluns la capital Managua i varis departaments del país van patir la dura repressió del govern que s’ha mantingut durant tota la setmana. Incursions de la policia i bandes paramilitars d’Ortega van deixar només en la capital més de 30 detinguts, decenes de ferits i al menys dos morts. A aquestes accions repressives se sumen més de 17 violacions de domicili ilegals (allanamiento ilegal) i detencions forçoses a opositors del govern. Comité de Nicaragüencs de la LIT-CI

El mateix dilluns la “Alianza Cívica por la Justicia y la Democracia” (nom assumit pel grup que negocia amb el govern, on participen estudiants, empresaris i agricultors (campesinos)) crida a reprendre el diàleg i manifesten que estan disposats a “flexibilitzar” els tranques per a continuar asseguts a la taula amb el govern i l’Església. A la tarda mentre que es masacrava a la població, la comissió composada per tres representants de l’Alianza Cívica i tres del govern van anunciar un acord negociat en secret per a contiuar amb “el diàleg”.

El dia de les mares nicaragüenques, es van convocar manifestacions multitudinàries per tot el país a les que el govern va respondre amb una sagnant i mortal repressió deixant al menys 18 assasinats i més de 200 persones ferides. Però està clar que el poble segueix lluitant amb les seves vides per derrocar la dictadura Ortega-Murillo.

El diàleg només enforteix al govern

Des d’un primer moment vam manifestar que no s’havia de tenir cap confiança en el diàleg i que l’única forma de treure a Ortega-Murillo era continuar amb la lluita. Després de les tres primeres sessions realitzades i ara amb aquest nou acord firmat podem dir amb claredat que aquest acord només li ha servit al govern en el seu intent per desgastar la lluita i guanyar temps per aferrar-se al poder.

Ahir “l’Aliança Cívica por la Justicia y la Democracia” va seguir amb les declaracions cridant al diàleg  com a sortida, i exigint a la dictadura que cessi la repressió. Creiem que això és un error, no es pot demanar la lluna en un cove, amb la dictadura no hi ha res que dialogar.

El govern va iniciar el diàleg a la defensiva, inclús amb la presència de la parella presidencial en la primera sessió. Però conforme han avançant els dies ha anat guanyant espai. Per això creiem que seguir en aquesta línia ens allunya del principi objectiu de la lluita, que es acabar amb la dictadura.

Nosaltres manifestem que no hi ha res que negociar amb assassins i que no és una taula de negociació on s’aconseguirà la rendició del govern. Seguir generant expectatives en que per la via de la taula de diàleg es pot democratitzar el país és una gran equivocació que amenaça la lluita. No hi haurà Nicaragua lliure ni justícia per als i les màrtirs si els Ortega-Murillo no marxen del poder.

Trancar el país fins que marxin

Per diverses vies el poble ha dit que no hi ha res més que discutir que no sigui la sortida del govern. Les reaccions a l’acord del dilluns entre l’Aliança i el govern han sigut de rebuig i en parts diferents del país s’han reforçat els tranques i les movilitzacions. El rebuig a qualsevol diàleg amb el govern i contiunar les movilitzacions en tot el país són les vies correctes per profunditzar la lluita de acabar amb la dictadura. Per això creiem que els i les estudiants, les i els agricultors i els barris movilitzats haurien d’exigir als representants en l’Aliança que no se seguin amb els assassins i se sumin a les accions per a trancar el país en tots els departaments. 

El govern ha insistit en que s’aixequin els tranques i els empresaris es neguen en recolzar una aturada nacional perquè saben que les dues mesures farien caure el govern. És per això que s’ha de lluitar per fer justament el que no vol el govern i la COSEP: augmentar els tranques totals en cada municipi i la vaga general a tot el país fins que marxin.

Al govern i als empresaris no els hi preocupen l’estabilitat del país, que escassegin els aliments o que augmentin els preus. El que volen es seguir fent negocis a costa del poble. Per aquest motiu la caiguda del govern només vidrà de la mà de profunditzar la lluita i no de cap acord.

Però és necessari donar un pas endavant en l’organització i la lluita, els tranqus no són suficients. És necessari començar a crear comitès de lluita contra la dictadura en cada una de les fàbriques i maquiles del país, per preparar la vaga general que acabi amb la dictadura.

La hipocresia COSEP i en Carlos Pellas: total independència dels empresaris

La COSEP i el grup Pellas no volen la caiguda del govern. Tenen una actitud hipòcrita de condemna a la repressió però sense plantejar que marxin immediatament. En cap de les sessions del diàleg els representants de la COSEP es van manifestar per la sortida del govern Ortega-Murillo. Amb prou feines recentment acaben de demanar la sortida dels seus representants en les instàncies del govern i per la seva part Carlos Pellas va guardar silenci per casi 45 dies de protestes, però en les seves primeres declaracions públiques manifesta que està en contra d’una aturada nacional i de la sortida immediata del govern.

Als empresaris no els hi interessa que hi hagi justícia immediata per a les mortes, el que volen es seguir garantint els bons negocis que porten fent amb la família Ortega-Murillo i per això parlan d’una sortida “ordenada” amb eleccions avançades. La seva política avui és aconseguir algunes reformes però sense que marxin immediatament els Ortega-Murillo del poder, cosa completament oposada al que la gent porta demanant als carrers. Carlos Pellas va deixar clar que la solució de la crisi no pasa per la sortida del govern ni per l’aturada nacional, sinó per prearar unes noves eleccions i alguns canvis institucionals que demana la OEA, però sense que  caigui la dictadura.

Per això diem que els i les estudiants, les i els camperols i tot el poble que lluita han de mantenir una total independència dels empresaris. No només perquè ells no volen que caigui la dictadura, que és l’objectiu immediat pel qual s’està lluitant, sinó perquè ells també són responsables de l’atur, els baixos salaris, l’alt cost de la vida i la misèria que viuen milers de nicaragüencs.

Comitès populars democràtics per continuar la lluita

La lluita s’ha sostingut per la valentia i l’espontanietat de milers a tot el país. Encara que l’Aliança crida a “flexibilitzar” els tranques, la majoria són espontanis i no responen als representants que estan a la taula sinó a la pròpia dinàmica de la lluita. Però aquella espontanietat conforme va avançant els dies comença a passar factura. Són necessàries accions coordinades que permetin paralitzar el país per complert i garantir recursos per l’auto-defensa davant les agressions del govern; xarxes de proveïment de béns de primera necessitat i alimentació, protecció dels pobladors que lluiten i totes les tasques que sorgeixen dia rere dia.

És per això qu resulta indispensable que els diferents tranques i barris en lluita conformin comitès que garanteixin la continuitat de la lluita, que aquests comitès tinguin representants nombrats democràticament en cada municipi i a nivell nacional per a que expressen el veritable sentir del poble que demana la fi de la dictadura i que es desenvolupin accions conjuntes per acabar d’una vegada amb la tirania dels Ortega-Murillo.