Pàgina Roja 42 | La moció de censura ha de ser a tots i des dels carrers!

L’operació Lezo, amb l’empresonament d’Ignacio González i la difusió de la implicació del Govern i la Fiscalia en la cobertura de la trama, ha posat en evidència una corrupció generalitzada i sense fre i ha deixat a Rajoy literalment a la intempèrie.

Segons el diari Huffington Post, hi ha «més de 175 trames des que va començar la democràcia, 126 originades només entre PP i PSOE, 1.660 causes el 2013, segons dades del Consell General del Poder Judicial, i fins a 125 casos de corrupció el 2016». Aquí s’integren també els que afecten el partit de Pujol i Artur Mas. En aquest tema, el PP i PSOE actuen de la mateixa manera, i per això tots dos prefereixen que no s’investigui res fins al final.

Units Podem ha anunciat la intenció de presentar una moció de censura contra el govern Rajoy i va convocar una concentració el dia previ a la compareixença de Rajoy davant el Congrés dels Diputats.

Sobren raons i ganes per fer fora el PP. Però quan els dos principals partits del règim, diverses de les principals empreses del país, jutges, el fiscal general de l’Estat, la fiscalia anticorrupció… són part del problema, per activa o passiva, la moció de censura no val per si sola. No val perquè el problema no és d’una «trama» sinó del sistema i del règim mateix (veure pàgines centrals del diari PR 42). No val la moció en si mateixa si el recanvi de Rajoy és Susana Díaz, perquè això és canviar sis per mitja dotzena.

I no val la moció de censura, per si mateixa, perquè canviar un «entramat» que té un dels seus pilars en aquest Parlament antidemocràtic, apel·lant a les seves pròpies regles de joc, és apostar per un fracàs segur, reduïr l’acció política a un «postureig» i a distreure les forces de la tasca més important: omplir els carrers el 27 de maig amb les Marxes de la Dignitat.

Si Units Podem volen de veritat, fer fora el Govern de Rajoy, posar als corruptes i corruptors a la presó, vetar-los el «negoci» als amics de l’aliè, i imposar un veritable pla de rescat per als treballadors/es i el poble, la moció cal presentar-la contra el Govern i contra aquest Parlament mateix, que és la vergonyosa tapadora del règim monàrquic que vam heretar del franquisme i que està sustentat en una antidemocràtica llei electoral feta perquè guanyin sempre els mateixos.

La moció de censura ha d’exigir que se’n vagin tots i eleccions a Corts Constituents. Aquesta moció només es pot guanyar des del carrer, des de la lluita. I els que, com Units Podem, estan avui a les institucions, des dels Parlaments centrals i autonòmics als ajuntaments, haurien de posar aquests càrrecs al servei d’aquesta lluita. Haurien d’aprovar mocions des d’aquestes institucions, exigint eleccions a Corts Constituents. I acompanyar aquesta exigència fent fora dels Ajuntaments a totes les empreses implicades en la corrupció i remunicipalitzant aquests serveis.

Només així es podrà diferenciar el «postureig» d’una proposta legítima digna de suport.