Un cop passada la ressaca de l’11 de febrer, la comunitat educativa agafa embranzida i continua organitzant-se centre a centre, municipi a municipi amb l’objectiu de preparar les vagues i mobilitzacions previstes entre el 16 i el 20 de març. Des de llavors, hem assistit a tot un conjunt de meses de negociació entre el Departament d’Educació i les representants de la Taula Sindical que han acabat amb un acord signat entre el propi Departament i els sindicats minoritaris en Ensenyament CCOO i UGT que, menystenint el conjunt col·lectiu docent i a les seves esquenes, han signat un pacte extraordinàriament descafeïnat que no satisfà ni una sola de les demandes del col·lectiu. Aquest fet, lluny de desmobilitzar el professorat, ha esperonat la seva autoorganització que creix dia a dia i s’enforteix amb un salt notable en la consciència del professorat i en un rebuig clar i notori que es deixa veure als centres i les assemblees de zona, en unes reunions que no paren de créixer en assistència i autoorganització. Aquest acord pèrfid i deslleial amb el col·lectiu no ha fet més que reforçar la necessitat de continuar organitzant la lluita i construir les jornades de vaga per seguir pressionant la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació a satisfer les reivindicacions del col·lectiu i garantir unes condicions laborals dignes.
Per: Corrent Roig Educació
En les darreres setmanes, mentre el professorat ens mobilitzàvem, el govern de Salvador Illa ha millorat les condicionals laborals i salarials dels Mossos d’Esquadra (4.000€ extres anuals), mentre que el Departament d’Educació ha proposat una irrisòria pujada salarial (3.000€ progressius de 2026 a 2029). Aquesta és potser la dada que més ha fet ressò als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, però el que cal aclarir és que aquesta millora està vinculada a un empitjorament de les condicions laborals del personal docent. Una proposta enverinada que no fa sinó menysprear a tot el sector. Proposta que, a més, ajorna la baixada de ràtios fins al curs 2027 – 2028, baixada limitada a 20 alumnes/aula a Primària, 25 a l’ESO, 30 al Batxillerat, 25 a FP de Grau Mig i Superior i 20 a la FP bàsica. Molt lluny de les xifres apuntades pels experts que parlen de ràtios de 15 alumnes per aula. A més, aquest acord es completa amb una compensació per pernoctació de 50 euros en el cas de les Colònies i en mesures d’atenció a la diversitat i dotació de recursos als centres sense concreció. És a dir, paper mullat.
A més, la mesura exemplifica la intenció del Departament en el darrer any de negociacions: no estan disposats a atendre cap de les demandes: ni la baixada de les ràtios, ni la burocràcia excessiva, ni l’augment de la dotació de recursos per a l’Educació pública catalana. Les prioritats del govern del PSC i de les forces polítiques que l’han recolzat són clares: el finançament dels cossos repressius per sobre dels drets de les treballadores dels sectors públics.
ASSEMBLEES ORGANITZADES, MESURES DE PRESSIÓ ASSEGURADES
A les assemblees de centre, locals i de zona estan apareixent tot un seguit de propostes que s’han començat a aplicar per seguir pressionant al Departament: des de la reactivació dels Dimecres Grocs a accions més contundents com la negació a fer sortides, colònies o viatges (encara no compensades de manera adient amb els 50 euros de misèria que ofereix el Departament), així com a la renúncia de càrrecs simbòlics (cotutories, tutories de Treballs de recerca…) i a participar de les jornades de Portes Obertes als centres públics.
Durant els propers dies, en resposta al nefast acord de la vergonya i a la necessitat de continuar la lluita fins a aconseguir un verdader canvi de rumb que afecti a les estructures de l’ensenyament públic, el professorat català està cridat a una setmana de vagues: del 16 al 19 de març, s’han estructurat un seguit de vagues repartides per territoris que tindran com a colofó una vaga general d’Educació el divendres 20 de març. Es tracta d’una setmana important pel sector ja que coincideix amb les juntes de la 2a avaluació i altres activitats com colònies, sortides, auditories, inspeccions a docents novells i nous funcionaris/es. Unes vagues que ja han implicat tot un galimaties en el tancament del 2n trimestre del curs.
UNES REIVINDICACIONS VINCULADES ALS PRESSUPOSTOS?
Dins del debat sindical han sorgit dos posicionaments al voltant dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya encapçalats per USTEC i CCOO. Mentre que els primers proposen als socis del PSC no donar suport als pressupostos fins que no es reincorporin les demandes del sector educatiu, els segons consideren de vital importància que s’aprovin els pressupostos per tal de “facilitar” a les institucions l’acceptació de les reivindicacions del sector. No és casualitat que el sindicat que garanteix la pau social per excel·lència vulgui permetre el funcionament normal de les institucions catalanes, obstaculitzant qualsevol possibilitat que la lluita per l’educació pública es transformi en un problema social i no en un debat sectorial.
Corrent Roig considerem que l’únic camí per forçar a les institucions a acceptar les demandes de la classe treballadora és la lluita i la organització col·lectiva. No recolzem la proposta del Govern no només per la vulneració al sector docent, sinó també a la resta de serveis públics. Tenim motius més que suficients per rebutjar uns pressupostos que afavoreixen als sectors més privilegiats i perpetuen la desigualtat i l’empitjorament de les condicions materials dels sectors més vulnerables de la nostra societat. Es tracta d’uns pressupostos que no trenquen amb les empreses que financen les polítiques genocides del règim sionista ni les grans corporacions procedents d’Estats Units. També afavoreixen als fons voltors, entitats financeres i empreses de seguretat que especulen amb el preu de l’habitatge i mantenen el drama dels desnonaments. Uns pressupostos que afavoreixen el desmantellament dels serveis públics a favor de les empreses privades, perpetuant així una situació d’un proteccionisme de classe.
CAL UNA LLUITA DE BASE, ORGANITZADA I QUE CONDICIONI ELS ACORDS
Per tot això, continuem impulsant la feina que estem fent moltes companyes que des de les assemblees de centre, municipals i sectorials ens estem deixant la pell per estructurar i organitzar les treballadores de l’educació. Considerem que aquest és el camí a seguir, posant al centre que la lluita col·lectiva és la que permet la conquesta dels drets laborals, socials i polítics. Aquesta força és la que ha de servir per condicionar les decisions dels sindicats de la taula de negociació i de l’Administració. Sense una millora de les condicions exigides col·lectivament no pot existir un acord possible. La lluita no pot acabar amb una simple pujada salarial: necessitem de forma urgent mesures estructurals que dignifiquin les condicions laborals i la qualitat dels serveis públics.
CAP ACORD SENSE CONSULTA!
Tanmateix, donem suport al rebuig a l’acord de la vergonya signat entre el Departament d’Educació i els sindicats minoritaris al sector CCOO i UGT que han signat un acord de misèria, d’esquenes a les treballadores docents sense consultar i en un moment de màxima efervescència i mobilització col·lectiva que ens pot portar a satisfer totes les demandes presentades pel sector per aconseguir, ara sí, un acord històric que aconsegueixi redreçar tots els mals del sistema educatiu públic. Som nosaltres, al cap i a la fi, qui sostenim dia a dia l’educació pública del país i som nosaltres, per tant, a qui ens toca decidir què es pacta i què no amb el Departament. Si la lluita ha pres les dimensions actuals i el Departament està forçat a seure i negociar és perquè les docents i mestres ens hem organitzat en assemblees, hem discutit un pla de lluita i ens hem mobilitzat incansablement. És, per tant, condició indispensable que qualsevol decisió que tanqui el cicle de lluites docents sigui decidit a les assemblees. Pel contrari, els sindicats que han signat sense consultar el conjunt del col·lectiu, estan demostrant novament que la seva naturalesa és la de ser un instrument del Departament d’Educació per a que la lluita no es desbordi en lloc d’erigir-se com una eina per lluitar.
PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, GRATUÏTA I DE QUALITAT!
ELS BENEFICIS EMPRESARIALS PER A ESCOLES I HOSPITALS!
Imatge: CGT Ensenyament via X