En els últims anys hem vist multitud d’alçaments al voltant de tot el món: les armilles grogues a França, la lluita per l’autodeterminació a Catalunya, la revolució xilena, el moviment “Black Lives Matters” als EUA, contra la repressió cap a Pablo Hasél en l’Estat espanyol, contra la Reforma Tributària a Colòmbia, per una Palestina lliure,… tots ells són el resultat del fracàs del sistema capitalista, incapaç de garantir els mínims drets democràtics i econòmics. 

Es repeteix un factor comú: l’importantíssim paper de la joventut treballadora en primera línia disposada a lluitar fins a vèncer.

Una joventut sense drets i sense futur

Els i les joves sortim sense por a lluitar perquè sabem que no tenim res a perdre. No es respecten els nostres drets laborals, la repressió s’acarnissa amb els/les activistes joves, ens roben el dret a una educació de qualitat i se’ns nega la capacitat de decidir sobre les nostres pròpies vides constantment. Vivim en una societat que oprimeix al jove pel fet de ser-ho.

Ni tan sols podem perdre el nostre futur, perquè no existeix cap perspectiva. La generació millennial, la “més preparada”, no troba treball estable ni salaris dignes. Les generacions que avui comencen a discutir sobre política han viscut tota la seva vida en crisi i saben de sobres que aquest sistema ens dirigeix cap a la destrucció de la humanitat i del planeta, cap a la barbàrie.

Organitzem la ràbia!

La frustració i la ràbia dels i les joves s’expressen en mobilitzacions socials a tot el món a través d’esclats violents i desorganitzats que superen ràpidament el motiu inicial pel qual van esclatar i prenen un caràcter de denúncia molt més ampli.

Els i les joves de Corrent Roig i de la LIT-CI saltem als carrers amb la nostra gent, compartim aquests sentiments, però sabem que per a un canvi radical necessitem una organització molt més profunda. Hem de ser crítics, veure i entendre tot el que està malament en aquest sistema i, per això, comprendre que no podrem destruir-lo sense construir una alternativa. 

Organitzar-se significa construir espais en el nostre dia a dia per a solucionar els nostres propis problemes amb la nostra gent. En comptes de resignar-se davant la mala qualitat dels centres d’estudi o davant els problemes entre alumnes/as o amb els/les professors cal organitzar assemblees a cada institut que responguin davant els problemes. En comptes d’assumir la falta d’espais d’oci, el problema estructural de l’habitatge o la fam en els nostres barris, hem de posar-nos al capdavant d’assemblees barrials i associacions de veïns. En comptes de normalitzar que els/les nostres caps ens enganyin o no ens paguin pel nostre primer treball cal organitzar espais juvenils en els sindicats per a lluitar contra l’explotació. 

I ho tornem a dir: fa falta organitzar-se i tenir una altra opció per a poder desfer-nos d’aquest sistema. Per això, tan sols podem avançar cap a l’horitzó de construir un contrapoder. Sabem que aquest horitzó pot semblar llunyà si ens mirem el melic, però s’acosta quan estudiem la història, o quan mirem a Xile o Colòmbia, o quan organitzem una xarxa d’aliments en el barri. Pertanyem a la classe treballadora, l’única que té la capacitat d’alimentar a la població, de construir escoles, d’organitzar hospitals… d’organitzar la societat de manera diferent.

La lluita és l’únic camí!

Som molt conscients que ningú ens regalarà res. Fa anys que el sistema ha caigut en una profunda crisi que a la que intenta posar remei atacant drets històrics. És per això que organitzacions com Podemos mai arriben a complir allò que van prometre. De fet, han arribat al Govern i ni tan sols han aconseguit tombar la Llei Mordassa o la Reforma Laboral. Fins i tot per a aconseguir la més mínima reforma farà falta arrencar-la a base de mobilització i lluita. 

La joventut hem d’aprendre de les lliçons del passat i desconfiar de tots aquells que prometen canviar les coses mitjançant la negociació amb els Governs i les institucions burgeses. Hem de confiar en la nostra classe i els seus mètodes de lluita. Perquè la història ha demostrat que sí que es pot.

Unir la teoria i la pràctica

Des de Corrent Roig tenim clar que l’alternativa a la barbàrie no és una altra que la revolució socialista.Construir un veritable Govern dels Treballadors que reparteixi el treball i la riquesa en funció de les necessitats socials, tenint en compte els recursos del planeta i combatent les bases materials de l’explotació i les opressions. 

La joventut tenim la tasca de continuar la lluita per la revolució socialista. Hem de fer-ho de manera conscient. L’estudi del marxisme fora de la lluita revolucionària pot convertir-nos en rates de biblioteca, però no revolucionaris. La participació en la lluita revolucionària sense l’estudi del marxisme comporta inevitablement risc, incertesa i semiceguesa que ens fa febles davant el sistema. Estudiar el marxisme com a marxista no és possible sinó participant en la vida i en la lluita de la classe; la teoria revolucionària és verificada per la pràctica, i la pràctica és verificada per la teoria.

Obreres i estudiants, unides endavant!

És important comprendre que la joventut no és una classe en si. La majoria de nosaltres pertanyem a famílies treballadores. La nostra lluita no pot quedar aïllada. Des de Corrent Roig cridem a els i les joves estudiants i trabajadores a avançar al costat de la classe obrera fins a la revolució socialista. 

Les reivindicacions de la joventut que presentem en aquest periòdic es fonen amb les reivindicacions del conjunt de la classe obrera i dels i les treballadores. La lluita per un lloc de treball en condicions dignes està estretament lligada a la lluita contra l’atur i la crisi capitalista, que recau sobre el conjunt de la classe treballadora. Els drets polítics que reclamem per a la joventut són inseparables de la lluita per conquistar les llibertats democràtiques de tota la societat. No accedirem massivament a la cultura o a la salut mental sense una reorganització dels serveis socials al servei del poble pobre. Per tot això, la joventut ha de fer seu el programa del conjunt de la classe treballadora i ser l’espurna que encengui la flama revolucionària.