Qui és Daniel Ruiz?

    Fill d’una família obrera, el seu pare era petrolier. Orfe de pare des dels 8 anys, es va criar en un barri molt pobre i en condicions molt dures. Des de molt jove va ser un activista social a la seva ciutat natal,  Comodoro Rivadavia, centre petrolier de la Patagònia argentina. A finals dels anys 90 i principis dels 2000, va ser activista i després dirigent  del moviment piquetero  (treballadors desocupats organitzats, que  eren identificats amb aquest nom perquè utilitzaven el mètode dels piquets per tallar les rutes i els accessos a les fàbriques).  Daniel encapçalava el sector de piqueteros que no lluitava per plans, sinó per una feina digna.

    Des d’aquesta època es converteix en militant revolucionari, ingressant a la secció argentina de la LIT-QI.

    Part d’aquesta  lluita per la feina, va ser la de les fàbriques recuperades  i l’ocupació de la planta petroliera Termap, a Caleta Olivia (també a la Patagonia), que va durar diversos dies i va provocar l’empresonament per gairebé un any de 8 activistes, entre ells 3 companys del nostre corrent.

    Quan  comença a haver-hi més ocupacions, treballa en un frigorífic i en la construcció, fins que aconsegueix entrar  al gremi petrolier.  Entra al  sector de les  perforacions, treballant a la boca d’un pou, enmig del desert patagònic, amb temperatures sota zero i enmig dels forts vents característics de la regió.

    Al mateix temps és elegit delegat de base del seu sector i poc després  es converteix en un reconegut dirigent de l’oposició, no solament al seu gremi o a la seva ciutat, sinó en els diferents conflictes i lluites on es presentava portant la solidaritat i impulsant la coordinació i la construcció d’una nova direcció sindical anti patronal i antiburocràtica.   En aquest procés Daniel es va convertir en un important dirigent  nacional del PSTU (A) i de la Lliga Internacional dels Treballadors- Quarta Internacional-(LIT-QI).

    Una de les últimes lluites que va encapçalar  a  la Patagònia, va ser la que va protagonitzar amb els seus companys per enfrontar els acomiadaments, prenent els jaciments durant cinc dies heroics, en ple hivern.  Ell està  pres però la majoria dels seus companys, estan treballant gràcies a aquesta lluita que la patronal  i la burocràcia no li perdonen.

    El 18 de desembre de 2017, va participar a Buenos Aires, al costat del seu partit,  en la gran mobilització que va enfrontar  la política de reformes  que atacaven el dret dels jubilats. Aquesta gran mobilització de masses  va ser brutalment reprimida per la forces de seguretat,  5 manifestants van perdre un ull i va haver-hi un important nombre de presos i processaments. Fins i tot el jutge que atén la causa parla de l’excés repressiu.

    Tots els processaments, així com Sebastián Romero que continua perseguit i Daniel Ruiz, que va ser capturat el dia 12 de setembre, són acusats del “terrible crim” d’haver participat en aquesta mobilització i d’haver-la defensat, responent a la brutal repressió policial amb els elements de que disposaven, com és el cas dels focs de pirotècnia, que tradicionalment es porten a les mobilitzacions a Argentina.

    No hi ha dubte, llavors, que  una política central del govern de Macri, és la criminalització de les  lluites socials.

    PRIMERES SIGNATURES INTERNACIONALS EN SOLIDARITAT AMB DANIEL RUIZ

    Brasil

    CSP-CONLUTAS, Central Sindical i Popular- Conlutas (moció amb signatura de 50 sindicats)

    FENAMETRO, Federació Nacional de Metroviaris.

    FENTECT, Federació Nacional dels Treballadors en Empreses de Correus, Telègrafs i similars.

    Sindicat dels Petroliers de Parà, Amazones, Maranhão i Amapá

    Sindicat de Metal·lúrgics de San José Dos Campos.

    Sindicat dels Treballadors Metal·lúrgics d’Itajuba i Regió, Mines Gerais.

    SINSEF-SP Sindicat dels Treballadors en el Servei Públic Federal de l’Estat de Sant Pablo.

    Sindicat de Químics Vinhedo

    Sindicat de Metroviaris, Sant Pablo, Brasil.

    SINTECT/SC Sindicat de Treballadors en Empresa de Correus, Telègrafs i Similars de Santa Catarina –

    Sindicat de Comerciarios – PASSO FUNDO – RS  – BRASIL

    Sind-Rede/BH Administratiu

    Lluita Popular

     

    Estat Espanyol

    Confederació General del Treball (CGT)

    Co. Bas (Sindicat de Comissions de Base)

    Corriente Roja

     

    Colòmbia

    Partit Socialista dels Treballadors

    José Antonio Forero Mayorga, President de l’Organització Colombiana de Pensionistes

    Sindicat de la Indústria Alimentària, Cartagena.

    Jesús Horacio Sánchez Ramírez, Instructor Grau 20 – SENA.  Centre per al Desenvolupament Tecnològic de la Construcció i la Indústria

     

    Uruguay

    Esquerra Socialista dels Treballadors

    Partit dels Treballadors

     

    Mèxic

    Comitè  de l’Associació de Pensionistes i Jubilats de la Delegació 23 del Sindicat democràtic de Treballadors de l’educació SDTEV, de l’Estat  de Veracruz

    Raúl Puentes Dies de Torreón

     

    Paraguay

    Confederació de la Classe Treballadora

    Partit dels Treballadors

     

    Itàlia

    Partit d’Alternativa Comunista (PDAC)

     

    Xile

    Moviment Internacional de Treballadors

     

    Bèlgica

    Cos de Delegats dels serveis públics  de l’administració local i regional (CGSP-ALR)

     

    Portugal

    En Luta

     

    Costa Rica

    Sindicat de Treballadors del Sector Privat SITRASEP

    Partit dels Treballadors

     

    El Salvador

    PCT

    Perú

    Sindicat Unitari de Treballadors CELIMA S.A.

    SITRAFAPESA Sindicat de Treballadors d’Eternit, S.A.

    Exit mobile version