Rebutgem l’atac d’EEUU i l’assassinat del general iranià

Soleimani és un dels homes forts de el nucli de el poder del règim dels Aiatol·làs. Es pot dir que va complir el paper d’arquitecte de la intel·ligència i de les forces armades iranianes durant les últimes dues dècades. Alguns analistes, fins i tot, el consideren la persona més poderosa del país després del Líder Suprem, Ali Khamenei. La seva mort suposa un cop dur per a Teheran.

L’acció militar de Trump és una provocació inacceptable. Tindrà conseqüències imprevisibles en el terreny econòmic, polític i, possiblement, militar. Per ara, Ali Khamenei, va assegurar una “dura venjança”. EUA va anunciar l’enviament de 3.500 soldats més a la regió, per reforçar els prop de 5.200 efectius regularment estacionats a l’Iraq. El preu del cru es va disparar més del 4% en els mercats davant la perspectiva d’una escalada bèl·lica. El món està en alerta.

La LIT-CI condemna enèrgicament aquest nou atac imperialista que atempta contra la sobirania de l’Iran i l’Iraq. La potència hegemònica mundial mostra, un cop més, el seu caràcter opressor al Pròxim Orient, una regió particularment regada amb la sang de pobles sencers massacrats per mitjà de guerres de conquesta; de cops militars afavorits pel capital nord-americà; i, per si això fos poc, a través del ferm suport de Washington a dictadures teocràtiques genocides durant dècades, començant per l’Estat sionista d’Israel i Aràbia Saudita.

Si la rapinya imperialista és insaciable i s’ha cobrat incomptables vides al Pròxim Orient, és possible que els motius de Trump, a l’ordenar aquesta acció, siguin encara més mesquins. En el pla domèstic, no falten raons per associar, al menys parcialment, aquest inesperat atac a càlculs electorals de l’actual hoste de la Casa Blanca, àvid de galvanitzar el sector de l’electorat més conservador i bel·licista; o bé desviar una mica l’atenció del procés d’impeachment que Trump va patir recentment a la Cambra de Representants. Fins i tot és possible entreveure una possible intenció d’ajudar indirectament el seu aliat estratègic a la regió, l’Estat genocida d’Israel, el govern travessa una crisi política important i també passarà per un procés electoral complicat. Israel, davant la possible resposta iraniana, no va demorar a declarar màxima alerta.

De manera hipòcrita, Trump va justificar l’atac al·legant que Soleimani era un comandant sanguinari dins i fora del seu país que “hauria d’haver mort fa molts anys”. Certament, Soleimani no només va ser una peça clau en el règim dictatorial-teocràtic iranià, sinó que componia la seva ala més repressora i bel·licista. S’estima que la brutal repressió a les recents protestes a l’Iran va causar entre 200 i 400 morts.

A més, les seves mans estan tacades amb sang arran de la seva participació, comandant esquadrons de la mort iranians, a Síria i l’Iraq. Com se sap, a Síria el règim iranià -juntament amb Rússia, Hezbollah i la Xina- és responsable per haver ofegat en sang la revolució popular i mantenir en el poder al sanguinari dictador Bassar Al-Assad. A l’Iraq, el desaparegut general va ser responsable per l’assassinat de milers de manifestants de la revolució que està en curs. No és difícil entendre per què molts manifestants iraquians, que porten mesos enfrontant el govern a el cost de més de 400 morts, hagin celebrat la seva mort.

Però ningú pot enganyar-se amb els supòsits motius humanitaris de l’imperialisme. L’atac que va matar Soleimani només es pot comprendre en el context de l’hostilitat permanent dels EUA a la sobirania iraniana, particularment al seu projecte de desenvolupament d’armes nuclears. Després d’un acord de progressiu desarmament assolit amb el govern d’Obama -que va significar una capitulació enorme per part dels Aiatol·làs-, el president Trump va trencar el pacte el 2018 i va reprendre les sancions econòmiques. L’assassinat de la principal figura militar de l’Iran obre una greu escalada en aquest conflicte en un context explosiu.

Per exemple, el 31 de desembre, milers de manifestants van envoltar l’Ambaixada dels EUA a Bagdad com a represàlia a un atac nord-americà a la frontera de l’Iraq amb Síria que va deixar 25 morts. El crit va ser: “Mort a Amèrica!”

Sense atorgar cap suport polític a el règim dictatorial dels Aiatol·làs, estem a la banda de el poble iranià en contra de qualsevol agressió imperialista. És moment d’expressar, als carrers, un complet repudi a l’atac de Trump a l’Iran i l’Iraq.

A el mateix temps, en tots els països hem d’expressar suport als aixecaments que sacsegen novament a la regió, principalment al Líban, l’Iraq, i el mateix Iran.