Parlem amb Sara Ortiz, docent d’educació pública a l’Institut Cavall Bernat de Terrasa, que comparteix la seva visió sobre l’estat actual del sistema educatiu, les condicions laborals del professorat i els reptes que afronta el sector. També reflexiona sobre les vagues recents i possibles vies de millora.
Has notat un empitjorament en la teva feina o en la resta de serveis públics en els últims anys?
Sí, hi ha hagut un empitjorament. Igualment porto només sis anys treballant a l’educació pública, però sí que és cert que durant aquests anys ja s’han vist problemes: una disminució del nivell amb què arriben els alumnes, una reducció del finançament que es destina als centres i un empitjorament de les condicions laborals.
Estàs afiliada a algun sindicat?
Ara no, perquè treballo a mitja jornada i no m’ho puc permetre econòmicament. Però sí que és veritat que vaig estar afiliada abans i no me’n penedeixo. De fet, crec que tothom hauria d’afiliar-se sempre que pugui, i conec molta gent que, fins i tot un cop jubilada, continua vinculada al sindicat per compensar l’ajuda que ha rebut.
Has participat en alguna lluita del sector?
Sí, en el sector de l’educació, i també en altres àmbits com l’hostaleria.
Per què no s’ha fet una vaga indefinida?
Des del meu punt de vista, aquesta vaga va ser massa llarga. Va començar com a indefinida, però es va allargar i els sindicats es van fracturar. Això va provocar una pèrdua de força i només alguns sindicats més petits van mantenir l’empenta, però no va ser suficient. Si haguessin estat més units, probablement s’hauria pogut mantenir una vaga indefinida.
Creus que s’hauria de plantejar al setembre?
Sí. Ara a l’estiu no hi ha implicació de tota la comunitat educativa: famílies i alumnes estan de vacances i el tema perd força. En canvi, al setembre tot torna a estar actiu i és quan s’hauria de reprendre.
Com t’ha afectat econòmicament participar en les vagues?
Els dies de vaga es perden econòmicament. En el meu cas, que treballo mitja jornada, són uns 50 o 60 euros per dia, més la part proporcional de vacances i altres conceptes. Al final, és una pèrdua important.
Per què creus que el nivell educatiu ha anat enrere?
Fa uns anys es va començar a notar que els alumnes que arribaven de primària tenien un nivell més baix del que tocaria. No només en coneixements, sinó també en comportament i competències bàsiques. A més, cada canvi de sistema educatiu acaba generant un pas enrere, perquè les reformes són petites però difícils d’aplicar.
Com es podria revertir aquesta situació?
Caldria recuperar sistemes que ja funcionaven i no tocar-los tant. Els canvis han de ser progressius i amb sentit, mantenint el nivell. Si alguna cosa no funciona, s’ha de poder revertir. No hem de tenir por de tornar enrere si cal.
Què en penses de la proposta de posar Mossos d’Esquadra als instituts?
No funciona. No pot haver-hi una figura d’autoritat sense la formació adequada dins d’un institut. És una despesa que no és prioritària. Seria molt més útil invertir en orientadors o professionals que realment ajudin els alumnes amb necessitats específiques.
Com es poden solucionar les deficiències dels serveis públics?
El més important és que els pressupostos arribin a temps. Sense això, els centres no poden gestionar-se bé ni contractar professionals. Si el govern no compleix els terminis, tot el sistema falla, no només a educació sinó també a sanitat i altres serveis. La base econòmica és clau perquè tot funcioni.