La decisió del goven d’iniciar els tràmits per a impugnar la constitució del sindicat OTRAS (organització de treballadores sexuals), després que els seus estatuts fossin publicats al BOE el passat 4 d’agost, no ha deixat d’aixecar ampolles, contribuint a avivar la polèmica i el debat sobre la prostitució. La inscripció al registre d’OTRAS, va ser precedida per la creació al juliol de la primera secció sindical de «treballadores sexuals» de l’Estat, dins del sindicat IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya).
Considerar la prostitució com un àmbit laboral i demandar que aquest sigui, per tant, susceptible de sindicalitzar-se, es una postura defensada per part del feminisme, associacions de prostitutes, alguns sindicats i, fins i tot, vàries ONGs com APDHA; tots ells defensors d’un discurs regulacionista.
El principal argument i en el qual tots coincideixen, és que això portarà amb ell millors condicions, drets laborals i més autonomia per a les persones que exerceixen la prostitució. Algunes sostenen que les dones tenim «dret a escollir i a fer amb el nostre cos el que ens plagui» i fins i tot que la prostitució és una pràctica de «resistència i d’alliberació sexual» de les dones, enfront les normes sexuals i els preceptes morals tradicionals que han servit tradicionalment per a controlar i sotmetre les dones.
Relació sexual consentida entre persones adultes? Una altra mentida del capitalisme
Des de Corrent Roig, d’acord amb la visió marxista, considerem la prostitució una forma extrema d’explotació sexual i opressió, que mercantilitza i cossifica el cos de qui l’exerceix, majoritàriament dones- Que confirma que la dona pot ser consumida per altres homes per a satisfer les seves ganes sexuals. A la prostitucio, la dona no «oferta un servei sexual» com pretenen convèncer-nos, sinó que es ven el cos sencer. Les relacions sexuals són una forma de relació humana en la qual no és possible dissociar el cos de la ment, d’allò que som, sentim o pensem; sota pena d’acabar convertin-te en una autòmata i anul·lar-te com a persona. La prostitució és part de la cultura de la violació.
És possible que algunes persones l’exerceixin de forma voluntària o creguin fer-ho i es considerin a si mateixes «putes empoderades». Però aquesta no és la realitat que viuen la immensa majoria d’elles.
A Alemanya, cor de l’imperialisme, on la prostitució és legal des de 2002 i governa una dona. Les prostitutes s’»oferten» a anuncis publicitaris juntament a salsitxes i cerves. I pitjor encara: setze anys després, més de la meitat, la gran majoria extrangeres, treballen de forma il·legal i després d’un temps d’exercir la prostitució acaben destruïdes física i emocionalment.
Per tant, no estem a favor de la seva legalització o regularització. Exigim als governs cumplir amb la seva obligació de perseguir i castigar aquells que exerceixen el proxenatisme i la trata d’éssers humans, amb fins d’explotació sexual. Denunciem qualsevol forma de violència i criminalització cap a les persones que es prostitueixen i defensem el seu dret a la salut, a l’educació, a l’habitatge digne, a la protecció social contra qualsevols forma de violència i maltracte i als recursos i eines que els permetin deixar la prostitucio. Si per a tal fi s’organitzen, estem disposades a recolzar-les.
Sabem que no és possible eradicar aquesta lacra social així com així. No acabarem amb la prostitució només per declarar-la «il·legal». Abolir la prostitució significa acabar amb les bases materials en què aquesta es recolza. Amb la misèria, la degradació moral, la desigualtat i la violència que provoca el capitalisme, que es sustenta en una explotació cada vegada més salvatge i que utilitza el masclicle, el racisme i altres formes d’opressió per a perpetuar-se.
Per una vertadera llibertat sexual: per un món nou, sense opressió ni explotació
Qui considera la prostitució com un «treball sexual» i defensen la seva regularització com una via per a què les persones en situació de prostitució puguin obtenir drets o fins i tot com una forma d’»alliberament femení», obliden la funció social que sempre va jugar la prostitució a totes les societats de classe. La prostitució és l’altra cara de la moneda de la institució familiar patriarcal (necessària per a assegurar a l’home la filiació de la seva descendència i la transmissió de la propietat privada si n’hi hagués). Una institució opressiva per a les dones, amb la seva heterosexualitat i la seva monogàmia imposada (a la pràctica només per a elles). La prostitució no va ser sempre igual sinó que va prendre una forma específica a cada societat, però és el capitalisme qui l’ha ampliada a límits extrems, mercantilitzant al màxim el cos de la dona per a fer negoci amb ell, mantenint les dones com objectes sexuals al servei de l’home.
La prostitució es recolza en un sistema de classes socials i en una desigualtat estructural de les dones enfront els homes, que són el 99% de la clientela. En ella s’estableix una relació de dominació. Tot i així, la burgesia, que és la classe dominant, trata de convencèr-nos des d’una òptica neoliberal i de culte extrem a l’individualisme que és possible ser lliures en una societat desigual, on tot es pot comprar i vendre, especialment el cos de les dones. Aquesta idea que cala en una part de la societat, oculta que rere la prostitució, la pornografia o la gestació subrogada, hi ha empreses lucrant-se.
En aquest sistema econòmic, la immensa majoria ens veiem obligades a vendre la nostra força de treball i per tant no podem escapar-nos de l’»esclavitud salarial» i l’alienació que aquesta produeix. Però la solució no és resignar-nos a sotmetre-ho TOT al domini del mercat, convertint les relacions sexuals en una mercancia més, sinó a lluitar per una societat lliure d’opressió i explotació de cap tipus.
Això només serà possible en una societat en la que els mitjans de producció no estiguin a mans d’uns pocs sinó que pertanyin al conjunt de la societat i en què les dones participin de ple a la producció social; és a dir, en una societat socialista en la qual com planteja Marx en el Manifest Comunista: «És evident, per altra banda, que amb l’abolició de les relacions de producció actuals, desapareixerà la comunitat de les dones que d’elles se’n deriven, és a dir, la prostitució oficial i privada».
Només una societat així, basada en un nou ordre social i en una economia socialista, posarà les bases per a què en ella floreixin relacions humanes noves, que alliberades de tot prejudici, hipocresia, doble moral o dependència material, permetin relacions sexuals vertaderament lliures i consentides.
