Solidaritat amb els mestres mexicans salvatjement reprimits

La Coordinadora Nacional de Treballadors de l’Educació denuncia davant els treballadors del món, noves violacions als drets humans i llibertats democràtiques a Mèxic. Entre el divendres 10 i el dissabte 11 de juny, van ser violentament arrestats en sengles operatius policials a Oaxaca i Ciutat de Mèxic, el secretari d’organització, Francisco Villalobos i el secretari general, Rubén Núñez, de la Secció 22 del Sindicat Nacional de Treballadors de l’Educació. Tots dos estan a la presó il·legal sota falsos càrrecs. Hores abans Rubén Núñez va formar part de la delegació de 15 representants magisterials que, en reclam d’una taula de diàleg, es van fer presents en la residència presidencial aquest mateix dia.

Aquesta nit, gairebé al mateix temps, centenars de policies federals van desallotjar salvatgement la concentració dels mestres de Oaxaquenys davant l’Institut d’Educació Pública d’Oaxaca. En sintonia amb aquests atacs, els mitjans de comunicació controlats pel règim, van llançar una campanya de calúmnies i falses imputacions contra els dirigents capturats amb l’objectiu de criminalitzar la protesta dels mestres. Tot això se suma a la sèrie de fets repressius (amb mestres assassinats, mutilats i presos polítics i milers de mestres cessats) que està duent a terme el govern federal, els governadors estatals i les seves forces armades.

Els últims anys el nostre país ha adquirit lamentable notorietat mundial per fets aberrants com la desaparició forçada de 43 estudiants de la Normal rural de Ayotzinapa, després d’una feroç acció de les policies federals, estatals i municipals amb la complicitat de l’exèrcit. La repressió contra nosaltres avui té als mateixos responsables polítics.

Però la presó als nostres dirigents, els milers d’acomiadaments de mestres insubmisos, les provocacions armades, la violència policial en diversos estats i els desallotjaments forçats dels concentracions de la CNTE, només mostren la feblesa i la barroeria del govern de Peña Nieto. I a cada cop rebut pels mestres, creixen encara més els estoics contingents de les concentracions, així com la massividad de marxes i caravanes, la cohesió de la CNTE i les mobilitzacions populars i de notables personalitats de la cultura que ens donen suport.

La lluita viu i segueix!

Estem convençuts que defensant l’educació pública estatal, universal i gratuïta, defensem un dret del poble mexicà, que és una conquesta de llargues lluites que va quedar establerta en la Constitució. El govern l’està violant en nom de “una llei” feta a la mesura de les corporacions que ho manegen des de l’estranger. Sabem que aquests atacs s’estan duent a terme en molts països per governs dels més diversos signes. A França els treballadors s’han unit per respondre el 14 de juny en forma contundent amb una vaga general. Vagi des del nostre moviment la nostra fraternal salutació solidària i la voluntat de conjuminar esforços per combatre els mateixos enemics i en defensa dels mateixos drets. Nosaltres, mestres i poble, junts marxarem en repudi a la repressió i en defensa de l’educació pública el divendres 17 de juny.

Fem una demanda a totes les organitzacions sindicals democràtiques i independents de l’Estat i patronal a què enviïn cartes de repudi a l’actuació del govern autoritari de Peña Nieto i, si ésr possible, realitzin actes de protesta en les ambaixades o consolats mexicans, per al dia 17 de juny, data en la qual farem una gran marxa en la Ciutat de Mèxic.

Francisco Bravo Herrera, membre de la Secció IX democràtica i de la Direcció Política Nacional de la CNTE.

A Mèxic, l’Educació no és gratuïta… es paga amb la vida i la llibertat

Escrit per Luis López Resendiz el 21 de juny del 2016

L’educació és una arma fonamental i important dels pobles pobres del món per poder canviar i enderrocar sistemes d’opressió d’un govern envers un poble en lluita. L’educació pública és un dret que totes i tots tenen al món. És un dret que tota persona rebi una educació digna i gratuïta per poder tirar endavant.

Lamentablement, a molts països del món l’educació està sent atacada pels governs neoliberals que creuen que l’educació dels pobles pobres s’ha convertit en un procés no només de conscienciació sinó també de radicalització d’estudiants que somien a enderrocar els mals governs que han reprimit pobles que només busquen un món millor; és a dir, un món on totes i tots puguin ser lliurement capaces de sobreviure en una societat sense haver de patir fam, morts per malalties que tenen cura o morts en una guerra contra la droga. En això els governs no fallen, perquè per a això ha servit sempre l’educació en els pobles en lluita. A allò que és conegut com “el tercer món” o més ben dit, el “sud global”, les mestres i els mestres pobres han defensat l’educació pública amb passió, sang, mort i valor, perquè un govern no acabi amb la darrera esperança de poder canviar els mons de les persones que viuen sota l’opressió d’un govern determinat.

Actualment, enmig d’una guerra fallida contra les drogues i una militarització de la policia federal i l’exèrcit per mitjà del Pla Mèxic i el finançament dels EEUU, la Coordinadora Nacional de Treballadors de l’Educació (CNTE) a Mèxic porta a terme una lluita indefinida contra el govern mexicà en defensa de l’educació pública. Amb l’anomenada “reforma educativa” d’Enrique Peña Nieto, l’educació pública passar de pertànyer al poble i per al poble a esdevenir un sector privat que cerca crear un monopoli on els poderosos, és a dir; els rics més rics a Mèxic seran els darrers beneficiaris d’aquesta educació. En poques paraules, està portant a terme una reforma administrativa i no educativa.

Amb regulacions a la Constitució Mexicana, Enrique Peña Nieto s’ha dedicat a atacar els moviments socials per mitjà de l’educació i a altres sectors amb reformes que ataquen al poble en comptes d’ajudar-lo. En privatitzar l’educació, Peña Nieto busca acabar amb una de les organitzacions més lluitadores del continent, la CNTE. Aquesta organització s’ha encarregat de formar grans mestres que han ensenyat els estudiants a resistir i lluitar contra un govern que no promou la participació popular i democràtica dels pobles a les regions més pobres de Mèxic, ja que aquests pobles són capaços d’acabar amb els sistemes d’opressió que els han mantingut a l’estrat més baix de les classes socials.

Els darrers dies, la CNTE ha ensenyat a tot el món la importància que té per ells protegir l’educació pública en un país el govern del qual ha entregat tot al millor postor. Entre bombes de gas lacrimogen i una policia federal que s’assembla més a un grup paramilitar llest per torturar els mestres, la Coordinadora, amb els punys enlaire i amb els cors entre les línies escrites amb sang a la història, lluita sense descans, les 24 hores del dia, ja que el govern reprimeix per totes bandes.

Fa exactament deu anys, a Oaxaca va ocórrer un aixecament en contra de l’opressió del govern que, tal com avui, reprimia a la CNTE. L’Assemblea Popular dels Pobles d’Oaxaca (APPO) va significar un punt important a la història de Mèxic doncs durant cinc mesos a l’estat d’Oaxaca es va viure una veritable guerra civil entre el govern assassí contra els pobles d’Oaxaca. Avui, a juny de 2016 la història es repeteix i el mateix govern criminal (autoanomenat d’esquerres) reprimeix la CNTE. Què ens diu això d’un govern que diu millorar l’educació amb reformes estructurals que no han estat consultades al poble? Quin missatge lliura Enrique Peña Nieto, Osorio Chong i Gabino Cué quan decideixen enviar l’exèrcit i la policia federal als carrers per atacar els mestres que només volen protegir l’educació pública? Això, estimat/da lector/a, és una perfecta dictadura.

Ahir, diumenge 19 de juny del 2016, a Nochitxtlán, Oaxaca, la policia federal summament armada va atacar la població d’aquesta regió del sud. Entre els diversos morts trobem: Andrés Aguilar Sanabria. Professor d’Educació Indígena; Yalid Jiménez Santiago, 29 anys, originari de Santa María Apazco, districte de Nochitxtlán, anava amb una urban a la qual la Policia Federal va obrir foc; Óscar Nicolás Santiago, 22 anys, provinent de les flors Tilantongo; Anselmo Cruz Aquino, comerciant de Santiago Amatlán; Jesús Cadena, 19 anys, estudiant d’Asunción Nochitxtlán. I la sisena persona, el nom de la qual encara no es coneix. Igual que hi ha desenes de ferits greus i detinguts solament a l’estat d’Oaxaca. El missatge és clar, el govern va donar l’ordre de “disparar a matar”. Ara, què ens diu un govern que mata mestres?

La CNTE està sent atacada també a Chiapas, Guerrero, Michoacán, Veracruz i Tabasco. La sang corre pels carrers dels pobles a Mèxic. La repressió existeix a totes bandes, la policia fortament armada ataca sense descans. Els i les mestres detinguts/des estan sent traslladats a presons d’alta seguretat a Sonora, segons activistes mexicans de la CNTE.

La solidaritat internacional és necessària. A poc a poc, a ciutats dels Estats Units, trobem persones relacionades amb la coordinadora manifestant-se en contra de la repressió del govern cap a la CNTE. Es demana el suport de tots els pobles dins i fora de Mèxic perquè se solidaritzin amb la CNTE. És important defensar l’educació pública als pobles en lluita, ja que un atac a l’educació és un atac contra tots i totes. Faig una crida als estudiants d’arreu del món, especialment als estudiants d’origen mexicà als EEUU perquè donin suport a la CNTE en la seva lluita per protegir l’educació pública a Mèxic. Si vénen de pobles pobres, com jo mateix, coneixeran la dedicació dels mestres que dia rere dia ensenyen la joventut no solament a llegir, escriure i tenir un pensament crític, sinó que els ensenyen també a viure.

Enrique Peña Nieto, Aurelio Nuño, Osorio Chong i Gabino Cué són responsables pels centenars d’atacs contra el poble mexicà des d’abans de la desaparició forçada dels 43 estudiants d’Ayotzinapa i, actualment, sota el seu comandament, l’exèrcit i la policia federal estan reprimint la CNTE en la seva lluita per tirar enrere la reforma educativa. Aquests tres criminals que afirmen servir a Mèxic han de ser portats a un judici polític i ser jutjats pel poble en una assemblea popular pels crims que segueixen cometent contra la CNTE i els pobles en lluita.

Des d’un poble a Oaxacalifornia, un estudiant indígena-Mixteco en solidaritat amb la CNTE.

No esteu sols, professors.

GUANYAREM!

Article publicat originalment a http://www.fronterismo.org/elcoyote/?p=3477

Mèxic: Construïm l’aturada nacional!

La massacre de Nochixtlan, Oaxaca, va acabar de despullar el règim del PRI i els seus socis del “pacte contra Mèxic”. Peña Nieto, Osorio Chong i Nuño van declarar la guerra al poble de Mèxic. No només disparant contra els mestres i familiars desarmats, sinó negant l’atenció als ferits del poble als hospitals. Els seus mètodes genocides només troben avui semblança en les més sanguinàries dictadures de l’Orient Mitjà. Exigim càstig a l’assassí Peña Nieto com a principal responsable d’aquesta aberrant massacre.

Tots som Oaxaca, tots som Ayotzinapa, tots som mestres!

Avui la lluita per l’educació ja és una lluita de tots. Es va transformar en una causa nacional amb simpatia i suport nacional. També amb aquests nous greuges s’uneixen els reclams de justícia: pels màrtirs d’Oaxaca, pels 43 estudiants normalistes d’Ayotzinapa i per tots els assassinats i desapareguts.

Per això ens omple d’entusiasme que diferents centrals sindicals com la UNT i la NC i altres sectors de treballadors de la salut empalmin en accions unificades amb la CNTE. El crit és: “No estem sols!”. I aquí estem junts, avui, amb els pares “dels 43”! Ayotzi viu, la lluita segueix! Oaxaca viu, la lluita segueix!

Construir una Aturada Nacional per la vida del poble mexicà

Necessitem lluitar tots units contra els atacs del govern a l’educació i salut públiques, contra el saqueig dels nostres recursos naturals i energètics sobirans i en defensa de la vida contra els assassinats i desaparicions impunes. Necessitem seguir en aquest camí sense vacil·lacions i Construir una Aturada Nacional. Només així aconseguirem aquestes necessitats elementals i derrotar el govern.

Després d’un mes de lluita dura, amb milers de cessats, centenars de ferits, desenes de presos i assassinats, algunes forces polítiques opositores van començar a canviar els seus discursos i a reclamar al govern un “diàleg” amb els mestres. I altres com Morena es van decidir a convocar accions, com la d’avui al Zócalo.

És benvinguda tot suport per denunciar els crims de Peña Nieto o defensar l’educació pública. Però opinem que els dirigents de Morena, en lloc de convocar actes per la seva banda, podrien posar-se modestament al servei d’enfortir un Pla de Lluita Unificat i donar suport amb tots els seus simpatitzants al que ja ha decidit l’ANR de la CNTE i és recolzat sense condicions per totes les altres forces solidàries. Qualsevol organització política que realment vulgui donar suport els treballadors en lluita és benvinguda. L’única condició és que es posi a disposició de la lluita i no que intenti posar la lluita a la seva disposició. És més, López Obrador, podria demostrar la seva lleialtat a aquesta gran gesta dels treballadors i tot el poble pobre de Mèxic contra Peña Nieto, exigint la immediata renúncia i càstig dels qui van ser els seus candidats, proposats per ell mateix: l’assassí governador d’Oaxaca, Gabino Cué i l’alcalde del DF i repressor dels mestres, Miguel Ángel Mancera.

Fora Nuño! Fora la contrareforma destructiva de l’educació!

Càstig als responsables polítics i militars de la massacre d’Oaxaca!

Llibertat a tots els mestres, presos polítics!

Reinstal·lació dels mestres cessats!

26 de juny de 2016,

Grup Socialista Obrer, LIT-CI