Data: 26 març, 2019 Autor: PSTU Brasil Seccions: LlatinoamèricaAprofitem la crisi entre els de dalt i anem a la lluita per a derrotar la reforma de les Pensions

L’expresident Michel Temer va ser arrestat a São Paulo el matí del dijous [dia 21] per l’operació Lava Jato de Rio de Janeiro. També van ser arrestats l’exministre Moreira Franco, sogre de Rodrigo Maia (DEM-RJ), president de la Cambra dels Diputats, i el coronel João Baptista Lima Filho, braç dret de Témer.

Témer està imputat a 10 processos judicials. Cinc d’ells van ser enviats a la primera instància, quan ja no tenien més privilegis [per ser cárrecs electes, ndt.]. La veritat és que Témer i els seus amics ja havien d’haver estat arrestats fa molt temps. Tot el Brasil recorda molt bé l’escena on Rodrigo Rocha Loures, exassessor Témer (MDB), conegut com l’“home de la maleta” va ser vist per la Policia Federal, a un vídeo, corrent amb una maleta que tenia 500 mil reals. Els diners era producte de propines cobrades per l’expresident.

En aquest sentit, és un absurd que sectors que es diuen d’esquerra es posicionin en contra de la presó de Témer. Defensem que tots els corruptes i corruptors han de ser presos i que es confisquin els seus béns. Però això no passa. Falten molts: Aécio Neves (PSDB-MG), Eliseu Padilha, Renan Calheiros (PMDB-Al), José Sarney, Onyx Lorenzoni, Fabrício Queiroz i Flávio Bolsonaro (involucrat en corrupció, milicies paramilitars, etc.), i molt més.

Molts dels corruptors es troben en “arrest domiciliari” a les seves mansions, gaudint dels seus béns robats a través de la corrupció. Per això sempre vam dir, i continuarem dient, que no hem de tenir cap confiança en què la justícia, la Lava Jato o en Sergio Moro fiquin a la presó a tots els corruptes.

El mateix Moro va acceptar ser ministre de Justícia d’un govern que defensa la tortura i els torturadors, i ja va començar salvant a Lorenzoni, ministre de govern, malgrat ser un delinqüent declarat de la pràctica “Caixa 2” [caixa B, finançament electoral il·legal, ndt.]. A inicis d’any, Moro va dir que no hi havia problemes amb Lorenzoni, perquè ell havia “demanat disculpes”. Després va dir que “Caixa 2 no té la mateixa gravetat que la corrupció”, en flagrant contradicció amb el que deia quan no era ministre. Sergio Moro també es va quedar en silenci total quan van sortir a la llum els tripijocs de Fabrício Queiroz, exassessor i ex-xòfer de Flávio Bolsonaro (PSL).

Queiroz va moure de forma sospitosa 1,2 milions de Reils Brasilers al seu compte. Entre aquests moviments es troba un xec de 24.000 pagat a l’actual dona de Jair Bolsonaro, Michelle. A més, Flávio Bolsonaro, en només un mes, va realitzar 48 dipòsits en efectiu a un compte del senador electe, totalitzant R$ 96 mil. Qüestionat sobre el cas Queiroz, Moro simplement va declarar: “No em  toca comentar sobre això”. Després van arribar les denúncies revelant l’esquema de “candidats fantasma” del PSL [partit de Bolsonaro], on dirigents del partit van articular una sèrie de candidats falsos [laranjas][1]. L’objectiu era desviar diners del fons electoral [de l’Estat] a la qual la sigla té dret. Una vegada més, Moro no va obrir la boca.

A continuació, van venir les accions de l’“Operació Intocables” revelant les connexions de Flavio Bolsonaro i el seu assessor Queiroz amb caps milicians [organitzacions criminals paramilitars] de Rio de Janeiro[2]. La mare i la dona d’un dels milicians presos en l’operació estaven, fins al novembre passat, treballant al gabinet de Flávio.

Una vegada més, Moro es va rentar les mans i va dir que “no hi ha res concloent sobre això”. Moro forma part d’un bàndol de l’enfrontament entre sectors burgesos. En acceptar entrar en el govern, salva a bandits com Queiroz i Flavio Bolsonaro i defensa a Lorenzonni.

És necessària la presó de tots els corruptes i corruptors. A tots se’ls ha de confiscar els seus béns confiscats. Que les empreses involucrades amb corrupció siguin expropiades i posades sota control dels treballadors. La presó de Témer en aquest moment tensa les divisions entre els de dalt, entre els diferents sectors burgesos i també entre els diferents sectors del govern. Un moment on està en caiguda lliure la popularitat de Bolsonaro i hi ha enfrontaments en la base oficialista: Moro i Rodrigo Maia, STF, Executiu i Congrés, etc.

Nosaltres, els treballadors, els de baix, hem d’aprofitar aquest moment en què la crisi política s’aprofundeix, dividint els de dalt per a enfortir la nostra lluita contra la reforma de les Pensions Podem derrotar-los! Reforma, d’altra banda, que és defensada per tots aquests sectors burgesos: Bolsonaro, Moro, Rodrigo Maia, Témer, Gilmar Mendes i cia. És hora de construir una vaga general que aturi el Brasil i impedeixi la reforma de les Pensions, i la confiscació de les nostres jubilacions Anem a la lluita!

Notes:

[1] Un candidat “laranja” és un candidat de cara a la galeria, que presta el seu nom sense intenció de concórrer de fet en el procés electoral, només per a desviar diners del fons electoral.

[2] Les milicies són formades moltes vegades per expolicies, militars i agents de forces de repressió, extorsionant a la població dels barris pobres i perifèrics.