Diumenge passat, 31 d’agost, va partir des de Barcelona cap a Gaza la Global Sumud Flotilla. La Global Sumud Flotilla és una coalició de diferents col·lectius a què s’uniran des d’altres punts del Mediterrani més embarcacions.
Per: Corriente Roja
Prop de 50 embarcacions i més de 300 activistes provinents de 44 països formen part d’aquesta flotilla que intentarà trencar el bloqueig il·legal d’Israel i portar ajuda humanitària a Gaza.
Més enllà de fins on pugui arribar, aquesta flotilla s’ha convertit en la major acció civil de suport a Palestina. La Marxa Global a Gaza ja va expressar mesos enrere aquest esforç solidari amb Palestina intentant trencar el bloqueig des de la frontera d’Egipte amb Gaza.
Formen part de la flotilla personalitats reconegudes i activistes com Greta Thunberg, Thiago Ávila, l’actor Eduard Fernández, Jaldia Abubakra, activista palestina amb qui hem participat en nombroses activitats i xerrades en defensa de Palestina; el net de Nelson Mandela, Nkosi Zwelivelile Mandela; l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau o l’actor Liam Cunnigham. El sindicalisme combatiu, en particular la CGT, és present a través d’un veterà lluitador i amic, Saturnino Mercader.
No obstant això, no es tracta només de lliurar ajuda humanitària. L’acció busca obrir un corredor humanitari al mateix temps que denuncia el silenci i la complicitat de les potències internacionals i els governs davant el genocidi en curs.
“El nostre objectiu és molt clar: salpar amb dotzenes de vaixells a portar ajuda humanitària, trencar el bloqueig il·legal i inhumà d’Israel, obrir un corredor humanitari i llavors portar més ajuda. Però, siguem clars, no sols necessitem ajuda per a Gaza, necessitem la fi de l’ocupació, necessitem la fi del sistema d’apartheid sota el qual han viscut els palestins per moltes dècades. Aquesta no és una missió de caritat, és un acte de solidaritat.”
Mentre la Flotilla segueix el seu rumb, les activitats de solidaritat es multipliquen, amb tancaments, amb accions a la Volta Ciclista a Espanya cada cop més repleta de banderes palestines allà on arriba i que els mitjans no poden ocultar; amb manifestacions i concentracions… Però elevar el punt de mira exigeix el que ja s’ha convertit en un clam: posar el centre de l’exigència als propis governs que trenquin relacions diplomàtiques, econòmiques, militars i de tota mena amb l’Estat genocida d’Israel. Volem veure com el govern de Sánchez tanca l’ambaixada d’Israel!
Saludem la declaració dels estibadors italians de la USB (Unione Sindacale di Base) que han declarat la seva intenció de respondre amb una vaga si perden el contacte amb els activistes de la Flotilla. En el seu comunicat, assenyalen que reaccionaran «amb totes les formes de lluita al seu abast». Ha estat la seva resposta a les amenaces del Govern de Netanyahu de «detenir als activistes en condicions reservades als presos terroristes».
Aquest exemple ha de condir. Està faltant que a tota aquesta solidaritat se sumi la classe obrera i es tradueixi en accions, aturades i vagues que obliguin al govern a trencar relacions amb Israel. Des del sindicalisme combatiu, els sindicats nacionalistes i des de CCOO i UGT cal posar-se a organitzar un acord unitari de tot el sindicalisme que doni resposta des dels centres de treball.
A Palestina ens hi juguem parar un genocidi que arriba a les entranyes, ens hi juguem parar la barbàrie d’aquest sistema, ens hi juguem la lluita per l’alliberament dels pobles, la lluita de tots i totes les oprimides i ens hi juguem el futur de tota la classe obrera del món.