Vaga general o vaga de cures? Un debat necessari

Des de Corrent Roig posarem tot el nostre esforç per a que aquesta jornada estatal i internacional de lluita sigui un dia grandiós de mobilitzacions i vaga general de tota la classe treballadora pels drets de les dones, amb nosaltres al capdavant.

Però per més voltes que hi donem, no entenem bé com les treballadores podem dur a terme una “vaga de cures”, amb quins objectius, ni contra qui és aquesta vaga.

A la web de la comissió podem llegir: “reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques. (…) Amb aquesta vaga volem fer patent que el sistema econòmic col·lapsaria sense la nostra feina quotidiana de cures. Volem parar per a que les cures no recaiguin únicament en nosaltres.” (Argumentari de la Comissió estatal 8M)

Nosaltres partim que les vagues, com a eina de lluita, es fan contra algú i per reivindicacions concretes que volem aconseguir. No es fan per a “visibilitzar” quelcom, que d’altra banda és bastant evident: les dones a tot arreu del món exercim unes tasques domèstiques i de cures (treball reproductiu) en l’àmbit privat de la família, de manera totalment gratuïta per al sistema. Llavors, la pregunta seria:

Quin paper juga el treball domèstic i de cures gratuït al sistema capitalista al qual vivim?

La lluita del moviment feminista dels anys 60 i 70 va ser vital per a posar sobre la taula aquestes qüestions. Aquest moviment, en el seu origen, a més de reivindicar els nostres drets sexuals i a exigir sobre la nostra maternitat o no –que a dia d’avui encara se’ns neguen-, va ser una revolta contra la naturalització de les tasques domèstiques i de cures i pel seu reconeixement com un treball necessari per a que la societat funcioni. En aquest sentit, va servir per a que la teoria marxista -que és una eina que ens serveix, no només per explicar el funcionament del sistema capitalista, sinó també per a organitzar-nos com a classe treballadora per a derrocar-lo- integrés i expliqués el paper que juga el treball reproductiu gratuït que exercim les dones en l’àmbit privat.

D’aquesta manera, la lluita de les dones va contribuir a enriquir la teoria marxista ja que, tal i com el propi Marx ho entenia, aquesta no constitueix una teoria acabada i immutable, sinó que és quelcom viu que pot i ha d’enriquir-se amb l’experiència de la lluita de classes.

Que el capitalisme mantingui la responsabilitat d’aquestes tasques sobre les espatlles de les dones juga una funció ideològica de primera ordre, ja que educa els homes en la idea que la dona és un ésser inferior que existeix per a servir-lo i satisfer tots els seus desitjos i necessitats, disponible les 24 hores i que per això té privilegis. Aquesta desigualtat és la causa de la nostra dependència salarial dels homes dins de la família, que les nostres condicions laborals siguin pitjors i de la desigual divisió de poder en aquesta societat capitalista. Aquest treball gratuït que fem les dones és una forma d’esclavitud domèstica que ens impedeix i dificulta participar socialment, en igualtat de condicions. Per això és tan necessari per a nosaltres combatre aquesta falsa ideologia que és quelcom “natural” i que els homes prenguin consciència que el masclisme que suposa carregar-nos amb aquestes tasques ens divideix i debilita com a classe treballadora per a combatre les polítiques de la burgesia i els seus governs lacais, que hem d’enfrontar diàriament.

Però a més d’això, aquest treball gratuït i invisible serveix per a que s’estalviïn milers de milions als pressupostos per a sanitat, educació, dependència, serveis socials, etc.

No podem oblidar, a més, les abismals diferències que existeixen entre les dones depenent de la seva renda. La dona burgesa pot contractar personal al seu servei per a que altres dones facin per ella aquest treball domèstic, que està molt precaritzat, o per a comprar serveis privats de cures, sense cap problema per a arribar a final de mes.

Dit això, no tenim acord i considerem errònies les feministes que afirmen que el treball domèstic i la família són els pilars de la producció capitalista, sense els quals el sistema cauria i es col·lapsaria.

El pilar sobre el qual sempre s’ha sustentat el sistema capitalista és l’obtenció de plusvàlua dins del treball assalariat. Quan diem que des del punt de vista capitalista, el treball domèstic no és productiu perquè no genera plusvàlua en si mateix, no vol dir que sigui un treball inútil o secundari. Al contrari.

Per al capitalisme és funcional que les coses siguin així, però això no significa que en un moment i lloc determinat no pugui (i, de fet, ho fa) transformar part d’aquest treball reproductiu, que es indispensable, en treball assalariat, si li convé. Els mateixos governs i organismes imperialistes es plantegen polítiques públiques i proveir de serveis públics quan volen estimular la inserció de les dones al món laboral, quan així ho necessita la burgesia. Quan no els convé, pel contrari, atorguen subsidis per a mantenir la dona a casa. El capitalisme utilitza la dona com a exèrcit de reserva de mà d’obra barata i es serveix d’ideologies per a treure-la i tornar-la a casa, segons ho necessiti. Per això dur a terme un repartiment equitatiu d’aquestes tasques entre homes i dones, evidentment contribuirà a una societat més igualitària, però no qüestiona les bases del capitalisme, mentre algú segueixi fent aquestes tasques de manera gratuïta en l’àmbit privat.

Vaga de cures per a la socialització d’aquestes tasques?

En conclusió, tenim acord que per tal d’acabar amb el masclisme, les dones hem de donar la batalla de manera organitzada per a un repartiment d’aquestes tasques i per mesures que l’afavoreixin, com és l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat, que també el govern Sánchez s’obstina, no per capritx, en allargar.

Però limitar-nos a proclamar vaga de cures un dia per a aconseguir un “major reconeixement del treball domèstic i de cures” o “una major distribució i responsabilitat social” del mateix, confon l’arrel del problema i és totalment insuficient.

Les treballadores necessitem que aquest 8M sigui un dia de vaga general en què tota la classe treballadora sortim a exigir i arrencar als capitalistes i als governs al seu servei aquells recursos que siguin necessaris per a que totes aquestes tasques siguin responsabilitat de l’Estat. A exigir recursos que acabin amb la dependència material de les dones de la classe treballadora i amb els prejudicis i estereotips masclistes. Recursos que ens permetin participar, en igualtat de condicions, dins de la producció social i de la vida política. No per a perpetuar i mantenir aquest sistema social i econòmic injust, sinó per a que com a part de la nostra classe i juntament amb els nostres companys, ens organitzem per a destruir-lo.

Al final, només una revolució socialista que expropiï la burgesia i posi l’economia sota el control dels treballadors pot socialitzat fins el final el treball domèstic i de cures. Això és realment el que es va començar a fer després de la Revolució Russa del 1917, fins l’arribada de l’estalinisme. Ho van fer amb la creació de restaurants públics, bugaderies públiques, cura pública i universal de la infància i un vertader sistema de salut socialitzat.