La corrupción és molt “real”
Cada dia ens despertem amb un nou cas de corrupció: l’ajuntament de Granada, Mario Conde, els “Panamà Papers”, el PP de València… La llista és interminable. Malgrat això si hi ha alguna cosa que unifica els partits del sistema, és a dir al uníson que la corrupció és un problema de “pomes podrides” que s’aprofiten de la seva ubicació en l’administració pública per treure profit. En realitat, la corrupció és un mal endèmic del règim monàrquic, d’alguna manera, el seu funcionament normal.
Per Juan P.
Els grans capitals espanyols s’han pastat a partir del saqueig de lo públic, amb la complicitat dels diferents governs. Bona part de les empreses de l’IBEX-35 són antigues empreses públiques privatitzades. L’altre gran sector són empreses constructores que s’han enriquit amb els encàrrecs de l’administració pública, a canvi del corresponent “tant per cent”.
Al cim de l’actual règim la transició va col·locar el Rei. No és d’estranyar que el rei emèrit acumulés una immensa fortuna durant el seu regnat, ni que la família real estigui avui involucrada en diversos casos de corrupció. Aquesta monarquia no és només anacrònica i antidemocràtica, sinó que forma part estructural d’un conglomerat político-empresarial que ens ha portat a ser un dels països amb més desigualtat d’Europa. Batem rècords simultanis de beneficis de grans bancs i constructores i de retallades, desocupació i pobresa.
Aquest 14 d’abril el passem enmig d’una interminable negociació en la qual es juga que el proper govern sigui del PP, del PSOE o hi hagi noves eleccions. Cap d’aquests opcions canviarà la situació actual, totes representen més del mateix. Per això cal prendre els carrers i a impugnar de dalt a baix aquest règim monàrquic sorgit en 1978.
L’actual Constitució i el sistema polític que sustenta no serveixen per garantir pa, treball i sostre i tampoc asseguren les drets democràtics bàsics. El poble treballador necessitem trencar amb aquest entramat institucional i econòmic que heretem de la dictadura franquista. Mentre no es produeixi aquesta ruptura no podrem parlar de veritable democràcia.
Per un procés constituent que asseguri pa, treball, sostre i drets socials als i les treballadores!
Prou de repressió als moviments socials i als treballadors!
Reparació i reconeixement a les víctimes de la dictadura franquista!
Càstig als assassins i torturadors que encara viuen!
Estricta separació entre Església i Estat!
Pel dret d’autodeterminació dels pobles!
Per la República catalana! Per una confederació lliure de repúbliques lliures!
