El Parlament ha ratificat la moratòria del 3+2, les estudiants seguim la lluita per la seva derogació!

Marina G. Morante

Aquest 21 d’abril, el parlament ha votat la moratòria de l’aplicació del 3+2 a les universitats públiques catalanes. La votació es va efectuar arran del debat de la moció sobre l’aplicació del 3+2 presentada per la CUP. El punt 1, transaccionat amb Junts pel Sí, ha estat aprovat per 79 vots contra 49 i diu: “garantir la moratòria a l’aplicació del Real Decreto (Reial Decret) 43/2015, en la línia acordada pel Consell Interuniversitari de Catalunya, de manera que en la present legislatura no es creïn nous graus de 180 ECTS en substitució de graus de 240 ECTS ja existents i es salvaguardin els ensenyaments acadèmics universitaris existents”

Hem de tenir en compte, però, que els graus públics de tres anys ja aprovats per la UPF, UOC i UB per ser iniciats el curs 2016-17 continuaran endavant amb l’aval del Parlament, que va rebutjar la seva paralització (109 vots contra 21). De la mateixa manera, hem de ser conscients que estem davant d’una moratòria i no pas d’una decisió de fons ni ferma, la qual queda ajornada I condicionada al “debat de fons sobre el model universitari català en el context del Procés Constituent, entenent que serà aleshores quan el Govern de la Generalitat disposarà de la sobirania per legislar en matèria universitària”

El Parlament també va votar “no augmentar el preu dels crèdits ECTS ni de grau ni de màster durant la present legislatura“. És una bona notícia, però hem de dir present que ningú esperava que en una legislatura tan especial com l’actual, el Govern augmentés uns preus que ja estan en la banda més alta i són, amb diferència, els més cars de tot l’Estat. Cal tenir en compte, a més, que els preus de les universitats espanyoles estan entres els més alts de tot Europa.

El rebuig del Parlament al punt 12, que plantejava “avançar cap a la gratuïtat real en les matrícules universitàries, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries (…) per al curs 2016-2017“, és un anunci del “model universitari” que diferents grups parlamentaris, com Junts pel Sí, volen mantenir. Deixa també en evidència que tenim molt camí per endavant fins una victòria definitiva.

La moratòria, una victòria parcial del moviment estudiantil

La moratòria és, sense dubte, una victòria parcial del moviment universitari en la seva lluita contra la precarització i l’elitització de la Universitat Pública. El passat 3 de març ja vam tenir una vaga contra el 3+2, amb una manifestació on vam participar més de 9.000 persones, la més nombrosa des dels començaments de la lluita contra el 3+2.

L’últim acte d’aquesta lluita ha estat la marxa convocada des de la UAB (Plaça Cívica) fins al Parlament, en defensa de l’educació pública i en suport a la moció. Sota la proclama “Per l’educació que volem, en marxa al Parlament”, mig miler d’estudiants de diferents universitats públiques catalanes ens vam dirigir caminant fins a Barcelona tallant el trànsit de la C-58. Cap a les 12 del migdia, just iniciada la marxa per l’autopista, els Mossos d’Esquadra van efectuar una càrrega, colpejant diverses estudiants i un fotògraf. Ja a Barcelona, a l’Avinguda Meridiana, vam desplegar una pancarta que deia “Mai caminarem soles, defensem la pública” i, en arribar al Parlament, es va llegir un comunicat com a cloenda.

Construïm un moviment estudiantil massiu, de base, combatiu i democràtic contra el 3+2!

Hem de ser conscients que la moratòria en l’aplicació del 3+2 en les carreres on encara no s’ha implantat és només una victòria parcial, que no posa en qüestió l’actual model, ni posa fi a la precarietat i l’elitització de l’educació universitària. El Pla Bolonya, que volen culminar amb el 3+2, ja ha expulsat de les universitats a més de 70.000 estudiants arreu de l’Estat.

Una Universitat pública gratuïta, de qualitat i democràtica, no serà cap regal del Parlament, del Govern ni del Consell Interuniversitari, que sempre han estat submisos a les necessitats dels grans empresaris. És per aquest motiu que creiem que aquesta victòria parcial no ens ha de fer abaixar la guàrdia, sinó tot el contrari; ens ha d’empènyer endavant.

Hi ha sectors del moviment estudiantil com el SEPC-UAB i altres nuclis que, arran de la moratòria del 3+2, han reafirmat la teoria que un petit grup d’estudiants ben organitzats i amb una conciència “superior” a la resta, pot aconseguir les victòries amb accions minoritàries. Més concretament, que pot, actuant d’aquesta manera, derogar el 3+2 i aconseguir el sistema universitàri que volem. Malauradament, la història del moviment estudiantil ens ha demostrat tot el contrari. Com s’explica, si no, per què no vam aconseguir aturar el Pla Bolonya fa 7 anys?

Nosaltres creiem, pel contrari, que una minoria aïllada de la massa d’estudiants no pot aconseguir victòries importants i duradores. La nostra tasca principal, imprescindible per guanyar, és construir assemblees amb un moviment estudiantil massiu, de base, combatiu i democràtic; treballar per arribar a la majoria d’estudiants, explicant amb paciència i classe per classe els continguts del 3+2 i de totes aquelles reformes i plans de privatització; mobilitzar-nos amb les nostres companyes i afrontar juntes aquests atacs. I sobre aquesta base, incorporar a la batalla la comunitat educativa i convertir la lluita en una lluita social general.

Derogació del 3+2! Alto a la precarització i l’elitització de la Universitat pública!

Per una universitat pública gratuïta i de qualitat!

Construïm un moviment estudiantil massiu, de base, combatiu i democràtic!