Aquest matí de dilluns docents i mestres de tot Catalunya hem assistit a la constatació de la darrera maniobra burocràtica de Comissions Obreres en què, de forma unilateral, han signat un acord amb el Departament d’Educació.  Un acord que portava coent-se des de finals del mes de febrer i que suposa l’enèsima traïció a la lluita dels/les treballadors i treballadores del sector educatiu. Un cop més, tot pels treballadors, però sense els treballadors. Aquest, acord, que CCOO ha venut d’històric, consisteix en una rebaixa de les reivindicacions que tant docents, assemblees i la resta de sindicats de la taula sindical hem posat sobre la taula, a saber:

Del 25% de pèrdua de poder adquisitiu dels/les docents i mestres, CCOO ha signat un augment del 8% del complement autonòmic a assolir en quatre anys. Això el que en realitat concreta és una pujada irrisòria del salari anual per sota del 2%. Sobre l’exigència d’augmentar la dotació de recursos per a l’escola pública l’acord contempla una baixada de ràtios insuficient, de 20 alumnes a infantil i primària, 25 a secundària, 30 a Batxillerat i 25 a CFGS, CFGM i d’altres cursos d’especialització. Altres mesures de l’acord són la retribució de 50€/nit per uns dos acompanyants per grup i per una nit a Infantil, dues a Primària i tres a l’ESO, Batxillerat i FP de les pernoctacions en colònies i viatges escolars o l’anunci del desplegament d’un pla integral de simplificació administrativa. El paquet de mesures és del tot insuficient, doncs no respon al gruix de demandes de la comunitat educativa per tal de reduir la sobrecàrrega de feina de mestres i docents, augmentar significativament els recursos d’acord amb les necessitats educatives actuals i recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys.

Per: Corrent Roig Educació

El descafeïnament de les demandes no és cap sorpresa, al contrari, respon al pla conscient de la direcció de Comissions Obreres d’ajudar al Departament d’Educació a neutralitzar les mobilitzacions i jornades de vaga del 16 al 20 de març ocupant-se que no se surtin de control i sortir al rescat de la Generalitat de Catalunya per garantir que els pressupostos puguin ser aprovats. Cal que els/les afiliats/des de Comissions Obreres i els/les seus/seves delegats/des facin una passa endavant, desmarcant-se de l’acord signat per la direcció del seu sindicat i sumant-se a la democràtica tasca de consultar qualsevol decisió amb el conjunt de treballadors i treballadores.

UNS PRESSUPOSTOS QUE NO GARANTEIXEN UNS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT

Dins del debat sindical han sorgit dos posicionaments al voltant dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya encapçalats per USTEC i CCOO. Mentre que els primers proposen als socis del PSC no donar suport als pressupostos fins que no es reincorporin les demandes del sector educatiu, els segons consideren de vital importància que s’aprovin els pressupostos per tal de “facilitar” a les institucions l’acceptació de les reivindicacions del sector. No és casualitat que el sindicat encarregat de garantir la pau social per excel·lència es proposi aplanar el camí a les institucions catalanes per permetre el seu normal funcionament, el de garantir que els rics segueixin enriquint-se, obstaculitzant qualsevol possibilitat que la lluita per l’educació pública es transformi en un problema social i no en un debat sectorial.

Corrent Roig considerem que l’únic camí per forçar a les institucions a acceptar les demandes de la classe treballadora és continuar la lluita i l’organització col·lectiva. No recolzem la proposta pressupostària del Govern amb l’aval de la burocràcia sindical, no només per la vulneració al sector docent, sinó també a la resta de treballadors/res dels serveis públics i la classe treballadora de conjunt. Tenim motius més que suficients per rebutjar uns pressupostos que afavoreixen als sectors més privilegiats i perpetuen la desigualtat i l’empitjorament de les condicions materials dels sectors més vulnerables de la nostra societat. Es tracta d’uns pressupostos que no trenquen amb les empreses que financien les polítiques genocides del règim sionista ni les grans corporacions procedents d’Estats Units. També afavoreixen als fons voltors, entitats financeres i empreses de seguretat que especulen amb el preu de l’habitatge i mantenen el drama dels desnonaments. Uns pressupostos que afavoreixen el desmantellament dels serveis públics a favor de les empreses privades, perpetuant així una situació d’un proteccionisme de classe.

CAP ACORD SENSE CONSULTA!

En aquesta tesitura els i les militants de Corrent Roig ens sumem a la campanya de CGT, la USTEC i d’altres organitzacions de l’esquerra política i sindical per denunciar la direcció de Comissions Obreres i exigir a la resta de sindicats que mantinguin la convocatòria de vaga i no signin cap acord sense que pugui ser ratificat per les assemblees de treballadors i treballadores com a expressió de la voluntat col·lectiva del col·lectiu docent. Tanmateix, aplaudim la proposta de la CGT de crear una coordinadora d’assemblees que proposi un programa de mesures concretes que permeti una presa de decisions debatuda, democràtica i representativa i que, en definitiva, militi per aprofundir el camí de l’autoorganització de les treballadores de l’educació pública. Som nosaltres, al cap i a la fi, qui sostenim dia a dia l’educació pública del país i som nosaltres, per tant, a qui ens toca decidir què es pacta i què no amb el Departament. Si la lluita ha pres les dimensions actuals i el Departament s’ha vist forçat a seure i negociar és perquè les docents i mestres ens hem organitzat en assemblees, hem discutit un pla de lluita i ens hem mobilitzat incansablement. És, per tant, condició indispensable que qualsevol decisió que tanqui el cicle de lluites docents sigui decidit a les assemblees de centres i a les coordinadores intercentres.

Fem una crida a enfortir les assemblees de centre i les coordinadores intercentre i, des d’aquests espais d’autoorganització, pronunciar-se rebutjant l’acord entre CCOO i el Departament d’Educació i, en definitiva, qualsevol acord que no sigui sotmès a la voluntat del conjunt de treballadors i treballadores de l’educació pública.

Seguim organitzant-nos per construir la vaga del 16 al 20 de març perquè la lluita no s’acabarà fins que els/les docents i mestres no deixem de lluitar!