Amb una participació massiva durant tota la setmana als diferents Serveis Territorials que han confluït en la gran manifestació de Barcelona del divendres 20 de març, el professorat català ha deixat clar que no aprova l’acord de la vergonya entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i els sindicats buròcrates CCOO i UGT i que no està disposat a que es signi cap acord sense consulta entre tota la comunitat docent, sense excepció.
Per: Corrent Roig Educació
Els mètodes de la classe obrera a escena
Amb una activació multitudinària que no es recorda des de les històriques vagues de l’any 1988, el professorat català va començar la setmana de vagues per una educació pública, gratuïta i de qualitat el dilluns 16 de març als Serveis Territorials del Barcelonès i del Baix Llobregat. La jornada va començar amb nombrosos talls de la circulació arreu de les carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona, en protesta per l’acord de la vergonya signat per les burocràcies sindicals de CCOO i UGT amb el Govern de la Generalitat, per la manca de recursos suficients als centres per atendre una diversitat creixent i en protesta pels recursos públics desviats a l’escola concertada i per l’incompliment de la LEC que obliga a un 6% del PIB d’inversió en educació. També per la baixada d’unes ràtios avui en dia pels núvols (especialment Batxillerat), per la reducció d’una burocràcia que es menja cada dia més les hores per preparar classes i atendre l’alumnat i per la pujada d’uns sous congelats de fa més de quinze anys. Les diferents columnes de profes van confluir a la Plaça Urquinaona de Barcelona, des d’on es van dirigir cap a Plaça Sant Jaume en un número que podem situar al voltant dels 25.000 manifestants.
Revolta docent… i també pagesa!
La setmana va continuar dimarts amb la vaga i les mobilitzacions arribant a les Terres de l’Ebre continuant amb els talls de les carreteres i la massivitat d’unes marxes a les quals es van afegir els camperols de Revolta Pagesa amb els seus tractors reivindicatius d’una agricultura de proximitat i curosa amb els seus pagesos i les seves condicions de vida. Les manifestacions a Tarragona i a Tortosa van aplegar més de 5.000 pesones. A la tarda, i per escalfar motors per a la vaga del dia següent, es va produir una tancada als Serveis Territorials de la Catalunya Central (Manresa).
Docents en peu de guerra a la Catalunya Central i a Lleida
Les manifestacions i la vaga educativa van continuar el dimecres 18 de març a la Catalunya Central i a Lleida amb mobilitzacions que van superar amb escreix els 5.000 manifestants a ciutats com Manresa o Lleida. El clam per una educació pública i de qualitat es va deixar sentir tot i el plantejament de Serveis Mínims abusius per part del Departament d’Educació i que es van repetir durant tota la setmana (1 docent per cada 3 unitats educatives).
Vallès i Girona agafen el relleu per una educció pública, digna i de qualitat
Els talls de carreteres i la presa dels carrers pels docents van arribar al Vallès i a Girona dijous amb manifestacions que van desbordar espais com la Gran Via de Sabadell on s’hi van aplegar milers de docents que, davant de la seu dels Serveis Territorials al Vallès Occidental, van dir alt i clar que no hi haurà cap acord amb la comunitat educativa sense consulta i sense millores estructurals en l’ensenyament.
La protesta educativa desborda els sindicats buròcrates i clamen per una vaga del sector públic
I, per fi, va arribar la jornada del divendres 20 de març en que els diferents col·lectius i assemblees docents van confluir a la ciutat de Barcelona en un número superior a les 100.000 persones, en una mobilització històrica que ha deixat clar que les demandes del sector educatiu públic (més recursos i salaris i menys ràtios i burocràcia) no seran apaivagades per cap acord de la vergonya que es faci d’esquenes a la classe treballadora docent. Els talls de carreteres també van ser els protagonistes d’una jornada en que la valentia del sector docent arribant a les portes del Parlament de Catalunya van contrastar amb la covardia d’un Govern de la Generalitat que va suspendre el ple del Parlament i va retirar la presentació d’uns Pressupostos que no aposten, entre d’altres, per una forta inversió en educació.
I ara, què? Cap una Vaga General del sector públic
La jornada de vaga del 20 de març va estar marcada també per la presència i el suport dels bombers, sotmesos com els docents a una situació laboral insostenible. Aquest fet, juntament amb les mancances en el sector dels transports (caos de RENFE) i en una sanitat esquarterada (també hi va haver vaga de metges dijous 19 i divendres 20 de març), van fer evident la necessitat d’una vaga general del sector públic que acabi amb les mancances que pateix la classe treballadora en la prestació d’aquests serveis i amb la precarietat laboral continuada del seu personal. La classe treballadora hem de continuar sortint al carrer encapçalant la lluita pels serveis públics i contra el desballestament del mal anomenat estat del benestar. Cal massificar les protestes, augmentar l’autoorganització on els docents apareixen avui en dia a l’avantguarda i construir des de les assemblees i amb als sindicats alternatius i de classe una vaga general en defensa dels serveis públics. Ni un pas enrere, per una educació pública, gratuïta, de qualitat, digna i en català. Per uns serveis públics dignes, gratuïts, de qualitat i sense llistes d’espera quilomètriques.
Imatge: CGT Ensenyament via X
