Des de la convocatòria de vaga general anunciada la setmana passada, s’han posat en marxa centenars de comitès de vaga a totes les ciutats, treballant perquè la convocatòria de Vaga general de l’11N sigui tot un èxit. Aquesta situació, però, no és exclusiva de l’Estat espanyol: la ràbia, principalment de la joventut treballadora, s’expandeix com un incendi per les ciutats i carrers d’Europa, en contra del futur que ens està robant la burgesia arreu. A França, contra les retallades i la precarietat en l’Educació; a Portugal, seguint l’estela de l’Estat espanyol, també acampen per l’habitatge; a Albània, es rebel·len contra el projecte de turistificació de la mà del gendre de Trump; a Itàlia neix “La guerra dei ragazzini”, contra el cost de la vida, i Bèlgica amenaça amb la vaga general el mes que ve, sumant-se a les convocatòries ja confirmades d’Itàlia, França i l’Estat espanyol.
Què ens hi juguem la classe treballadora el proper mesos?
Ens trobem en una situació d’atacs constants a la classe treballadora a tota Europa, i això no és casualitat: la burgesia europea no està sent capaç de competir amb els grans imperialismes, i per fer-ho necessita atacar les condicions de vida. És per això que, governi qui governi, es preveuen nous atacs a la nostra classe.
La construcció d’aquesta vaga ve entravessada per la convocatòria d’eleccions, i depenent del govern que surti, els atacs seran diferents. La repetició d’un govern “progressista”, donarà continuïtat al procés d’empobriment de la classe i enriquiment de la burgesia, amb una cara amable amb pactes amb les burgesies nacionals i amb els sindicats majoritaris i atacs maquillats. L’entrada de la dreta suposaria una ofensiva contra les condicions de vida, contra les oprimides, llibertats democràtiques i un augment de la repressió sense diàleg ni mitges tintes.
Ara bé, el grau dels atacs i l’èxit del nou govern en imposar aquests atacs dependrà directament de la resposta de la classe treballadora. S’està obrint un nou cicle de lluita a tota Europa, que pot servir per canviar la correlació de forces a favor de la joventut i la classe treballadora seguint el camí de les mobilitzacions, les acampades i les vagues. Avui en dia un sector de la nostra classe, encapçalat per la joventut, està a l’ofensiva i la burgesia intentarà revertir-ho, ja sigui reconduint les mobilitzacions a les eleccions o utilitzant la repressió. La reacció ja s’està expressant en el tocs de queda de França, o l’aprovació de detencions preventives de menors a Itàlia.
L’única garantia que tenim la classe treballadora de garantir les nostres llibertats democràtiques (com la llengua, la identitat de gènere o els drets sobre el propi cos de les dones), així com el sostre, salaris i pensions i, al cap i a la fi, de conquerir qualsevol dret, és la nostra pròpia força de classe, amb independència i autoorganització.
És per això que la convocatòria de vaga general el proper 11-N suposa una oportunitat única en aquesta direcció. Un pas endavant, que construeixi la força de la classe treballadora i ens faci capaces d’enfrontar els atacs que puguin venir, governi qui governi i aprofundir l’ofensiva per recuperar tot allò que ens han arrabassat.
La realitat, però, és que el conjunt de la classe no està entrant de conjunt en aquestes mobilitzacions amb la joventut. Ens trobem amb una distància molt gran entre el sector organitzat i mobilitzat per a l’11 i la resta de treballadores. Per això, és moment de posar-nos a treballar per expandir la vaga general tot el possible, començant per integrar tot el sector que ha estat en lluita els últims mesos a la construcció d’aquesta vaga. Hem de crear comitès a cada barri, arribar al màxim possible de centres de treball i estudi, fer una gran agitació als barris i ciutats, i arribar a l’11 col·lectivament.
L’èxit d’aquesta vaga no dependrà nomes de quantes persones s’aturin el dia 11. Després de 14 anys sense una vaga general, tenim l’oportunitat que una nova generació aprengui a construir-la, lluitant contra la concepció de la vaga com a decisió individual, de les convocatòries sense construcció i organització democràtica a les estructures de base, com són els llocs de feina i estudi.
La vaga serà un èxit si aconseguim sortir d’ella reforçades, sent més i mes organitzades. Si perduren els organismes de front únic que s’estan creant, s’enforteixen els sindicats i les assemblees als barris, centres de treball i estudi. Serà un èxit si la classe treballadora avancem en la comprensió que la nostra força és força quan és col·lectiva i que, independentment de la nacionalitat, gènere o llengua, tenim interessos comuns i el nostre futur depèn de que apareguem amb veu pròpia i independència per a enfrontar la burgesia i els seus representants.
Una campanya electoral que ja ha començat
Amb l’horitzó electoral del 29-N, els partits del règim ja han començat la seva campanya electoral. La pregunta “a qui hem de votar?” es repeteix de manera constant, evidenciant que hi ha sectors de la classe que veuen aquestes properes eleccions desencantats. Sabem que un nou govern progressista no solucionarà res, però no volem un govern PP-VOX, que representa directament els aparell repressius d’herència franquista, i que caminarà cap a un règim cada cop més repressiu i violent contra el conjunt de la classe treballadora, posant en perill les nostres llibertats democràtiques.
La màxima expressió d’aquesta contradicció és que a les eleccions de 2023 la campanya ja va ser “que no arribi Vox al govern” i, tres anys després, el partit d’ultradreta no s’ha debilitat sinó tot el contrari: governa a la majoria de CCAAs i les enquestes apunten a una victòria contundent, mentre continuen guanyant influència ideològica i expandint el racisme i la LGTBIfòbia (entre d’altres).
De fet, gran part d’aquest creixement és responsabilitat directa del PSOE-SUMAR-UP. Portem de 20 anys de crisi del capitalisme, empobriment sense fre de la classe treballadora i aprofundiment de la crisi ecològica. La desmobilització que ha protagonitzat el govern amb el discurs de ser el govern més progressista de la història i no haver de lluitar contra ells i els seus atacs ha sembrat el camp per a la reacció.
Hem de ser capaces d’explicar que la qüestió és molt més profunda que el vot o les eleccions. Avui en dia, disputar la consciència en contra de VOX i el PP requereix una oposició frontal al govern progressista des de les organitzacions independents de la classe treballadora. Si no, és impossible explicar que la crisi no la solucionarà la dreta, que només es pot fer enfrontant el interessos de rics i empresaris, que defensen tant la dreta com a l’esquerra institucional. Que portem 8 anys sent enganyats, però VOX i PP són els representants més violents de la burgesia. Que quan apareixen com els “antisistema”, és expressió de la part més reaccionària del règim, que el mateix que anuncien contra les migrants, ho faran contra “les autòctones” el dia que es revoltin davant dels atacs que anuncien contra les pensions o el dret a les baixes laborals. Que el que realment necessitem és una alternativa política de la classe treballadora que lluiti per un una societat nova dins d’un nou sistema econòmic.
També en aquest número
L’habitatge en el capitalisme espanyol: quina és la sortida per a la classe treballadora?
La joventut a l’avantguarda a França: Un moviment profund i de creixement ràpid
ACCIÓ
Construïm la vaga general des de baix!
Una part molt important de la classe treballadora s’ha posat al capdavant de la lluita en defensa de l’habitatge i els salaris. És necessari arrossegar la gran majoria de la classe perquè la vaga sigui un èxit.
Hem d’omplir de treballadors i treballadores els comitès de vaga dels barris i les ciutats, participar i impulsar assemblees en els centres de treball i estudi.
És necessari que aquestes setmanes prèvies a la vaga fem un fort treball d’agitació, fem piquets als polígons, les sortides de metro i omplim els barris de pancartes i cartells, explicant les demandes de la vaga i la necessitat de fer-la.
Necessitem traslladar l’impuls de la joventut a les fàbriques i centres de treball i impulsar, com a França, la unitat obreroestudiantil, organitzar piquets, assemblees, actes, mítings conjunts entre estudiants i treballadors/es.
Vull organitzar la vaga a la meva feina, què faig?
La força de la vaga està en l’organització col·lectiva que sigui capaç de parar el funcionament de l’economia. Per això hem de lluitar perquè aquesta vaga no sigui simplement una decisió individual, sinó una decisió votada democràticament als centres de treball i estudi. Aquesta és la forma d’avançar perquè la classe treballadora s’unifiqui com una sola classe i actuï conjuntament, prenent consciència que organitzades tenim el control de la societat.
Si és possible, discuteix amb els teus companys i companyes de feina per a acordar fer la vaga junts i si és possible organitza assemblees per a discutir i votar la vaga. Si no hi ha condicions per a fer vaga tot un dia, no desesperis!, hi ha moltes maneres de participar: podem fer una aturada parcial (el temps el decidiu vosaltres), impulsar un comunicat de suport a la lluita per l’habitatge i els salaris, penjar una pancarta, anar en bloc a la manifestació…
Si necessites assessorament, no dubtis a posar-te en contacte amb el teu sindicat (o afilia’t si no ho estàs).
I després de la vaga?
Aquesta vaga és tan sols un primer pas cap a un nou cicle de lluites que ens garanteixi el que és nostre i ens posi en millors condicions per a arrencar nous drets, governi qui governi. Organitza’t, hi ha molt de camí per recórrer i tot per guanyar.