Fins que no va caure’ns a sobre com un gerro d’aigua freda, la sentència de «La Manada», moltes dones no érem conscients que el problema no era aquest o aquell jutge o la falta de formació en violència masclista de «les seves senyories» – encara que també – sinó les pròpies lleis i un sistema judicial que amb la seva rància moral i els seus estereotips i prejudicis masclistes, és hereu directe del règim franquista. Un règim en el qual, duran quaranta anys, se’ns ha imposat amb viòlencia la submissió i desigualtat de les dones, igual que la repressió als dret de les nacions oprimides, que són, també, drets democràtics.

Per Laura Requena

La transició no va suposar cap depuració. Jutges, policia, Guàrdia Civil, militars i alts funcionaris franquistes van seguir als seus llocs i amb els seus crims impunes. Tampoc l’»anhel·lada» transició va significar posar en marxa una educació pública, laica, democràtia i igualitària. Una educació en la qual oferir una vertadera educació sexual i en valors d’igualtat on la llibertat sexual de totes i tots tingui com a únic però infranquejable límit, el consentiment dels altres.

És cert que no podem posar tota la cultura ni tots els mitjans de comunicació ni tota la publicitat comercal ni, fins i tot, tota l’anomenada «indústria del sexe» dins del mateix sac. Però el que és cert és que milions de joves van créixer i creixen aprenent que la dona està al servei de l’home i que és lícit obtenir satisfacció sexual sometent, humiliant o vexant una dona.

Com explicar, sinó, que el vídeo de «La Manada» s’hagi convertit en un dels més buscats a algunes pàgines webs de porno? ¿O que els tres acusats recentment per drogar i violar en grup una dona en el municipi murcià de Beniaján hagin quedat en llibertat 24 hores després de ser detinguts perquè van al·legar «que la dona era una prostituta»? I, si així fos, que hi té a veure? Vergonya!!

Hem de seguir als carrers!

Les agressions sexuals continuaran. Un estudi de criminalitat va alertar que el número d’agressions sexuals amb penetració va augmentar un 28’4% durant el primer trimestre de 2018. És una de les conseqüències de la degradació i la violència social que s’aprofunditzen en aquest sistema econòmic de crisi, que s’aferma en l’explotació i opressió pels guanys d’uns pocs.

Per això, per nosaltres no n’hi ha prou amb la inhibilitació del jutge que va atrevir-se a demanar l’absolució dels cinc violadors a Pamplona y les paraules del qual són un insult per a totes les dones.

Tampoc la dimissió de la Ministra d’Igualtat o el de Justícia. Si Catalá va atrevir-se a criticar aquest jutge no va ser per empatia o solidaritat amb la jove agredida, sinó per pur càlcul electoral d’un govern cada cop més deslegitimat, al qual les enquestes auguren una derrota enfront Ciutadans, el recanvi de la dreta pel qual aposta un nou sector de la burgesia.

Una dimissió que l’Associació de jutges i fiscal i el Consell del Poder Judicial també van demanar, des de la defensa d’un «corporativisme ferotge», al qual ignominiosament va sumar-s’hi Podemos, els de la nova política, defensors ara de la llei i ordre de la «casta judicial».

A la lluita pe depurar el sistema judicial, acabar amb les lleis masclistes i posar en marxa mesures enfront les agressions sexuals i per prevenir-les, les dones treballadores no podem confiar en aquest parlament burgès. I encara menys en aquella comissió de codificació a la que va encomenar-se revisar els delictes sexuals del Codi Penal i que va suspendre els seus treballs perquè la seva composició no era paritària.

Només podem confiar en les nostres pròpies forces, continuar la lluita i la moblització per l’exigència d’un pla de mesures d’urgència que ha de ser recolzat i impulsat pel conjunt d’organitzacions obreres, populars i estudiantils. Perquè el masclisme, la desigualtat i la violència contra la dona és un problema que patim nosaltres però que afecta el conjunt de la classe treballadora ja que ens divideix i ens debilita davant la burgesia.