Tot i la pandèmia i la seva gestió repressiva per part del govern, que en aquests dos anys va actuar al dictat de la UE per defensar els interessos de la banca i la patronal i no la vida, les treballadores vam estar al capdavant als nostres barris, a la carrer o als talls. Per exigir el reforç dels serveis públics i l’estabilitat laboral dels que hi treballen. Posant el cos per aturar desnonaments i exigir el dret a habitatge digne. Plantant cara a les agressions sexuals. Organitzant la solidaritat per aturar la pobresa que l’IMV no va eliminar. A la defensa de la nostra classe enfront dels atacs de la ultradreta…. i en moltes altres lluites!
Aquest any, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, se celebra acabats de sortir de la sisena onada d’una pandèmia que persisteix, per la negligència dels governs i la seva negativa a liberalitzar les patents. I amb una nova Reforma Laboral, que la ministra de Treball ven com una conquesta històrica, però que sabem perpetuarà la nostra precarietat.
Aquest 8M tornem als carrers…
Per denunciar l’incompliment de Yolanda Díaz i exigir la derogació d’aquesta i totes les reformes laborals. També l’ERO a l’Administració pública, que enviarà a l’atur milers d’empleades públiques en abús de temporalitat que van estar a primera línia contra la Covid Prou d’atur, pobresa i bretxa salarial!
Per denunciar la violència institucional i exigir a aquest govern pressupost per a la Llei del Sol SÍ és SÍ, combatre les violències masclistes, racistes i LGBTI-Fòbiques i l’aprovació JA d’una Llei trans integral. Rebutgem el feminisme transexcloent. El que divideix les dones és la classe social, no la seva identitat de gènere o orientació sexual! Rebutgem la prostitució i els ventres de lloguer que són violència contra la dona.
Sortim també per celebrar la victòria de les dones i les nenes colombianes que van conquerir l’avortament legal. Però seguim reclamant la seva despenalització, aquí i arreu del món i que sigui lliure i gratuït per a totes a la Sanitat pública.
I, per descomptat, sortirem a denunciar i combatre el discurs d’odi, racista, masclista, populista i demagog de la dreta i ultradreta. Si van avançar electoralment i la ultradreta està avui encoratjada, és per culpa d’aquest govern i les seves polítiques, mesures insuficients, promeses incomplertes i vacil·lacions. Com vam dir tantes vegades, ¡no és amb discursos ni des de les butaques que es combat a la dreta!
Davant una vaga de cures o laboral/estudiantil, només de dones i decretada per una minoria, reivindiquem l’organització del conjunt de la classe treballadora per construir des de baix una jornada estatal de lluita, amb les dones al capdavant i aturades, allà on es decideixi. Resignificar i banalitzar la vaga, només serveix per anul·lar-la, com a eina de lluita!
La pandèmia va demostrar que no hi haurà igualtat sense enfrontar-se al capitalisme, que es recolza en l’explotació, la violència, la desigualtat i les diferents formes d’opressió. Des de Corrent Roja, reafirmem la nostra posició de combatre totes les opressions des d’un programa i una estratègia revolucionària, per unir a la classe i organitzar-la per llençar a l’escombriaire de la història aquest sistema caduc en crisi permanent. I, sobre les ruïnes, construir una societat socialista, oposada pel vèrtex al que va fer l’estalinisme.
