Brasil: 16 punts per un programa socialista al Brasil i contra la crisi capitalista

Vivim una de les crisis més profundes del capitalisme. No obstant això, aquesta crisi no ens afecta a tots per igual. Mentre els grans bancs es continuen lucrant; al Brasil, la desocupació és la dura realitat per a més de 66 milions de treballadors i treballadores. Mentre els grans inversors internacionals es lucren amb el lliurament del petroli de la Petrobras, totes les nostres riqueses són enviades al capital estranger, milers de famílies es veuen obligades a tornar a cuinar amb foc de llenya i la fam afecta a més de 10 milions de brasilers. Tot això en una de les potències econòmiques més grans del món.

La crisi evidencia la faceta més cruel i inhumana del capitalisme. Els successius governs, en època de creixement, destinen engrunes als treballadors i a la població més pobra. Durant la crisi, llancen violentament els efectes de la crisi a l’esquena de la classe treballadora i del poble pobre. Violència que més que una metàfora, és una realitat molt concreta en un país en el qual moren, per any, més de 60 mil persones assassinades; en el qual la joventut pobra i negra de les perifèries és víctima d’un genocidi i empresonament en massa, tot això mentre els grans corruptes gaudeixen de la més completa impunitat; i en el qual les dones treballadores moren en clíniques clandestines d’avortament o víctimes del feminicidi.

Estem patint els anys del neoliberalisme descarat de Collor i Fernando Henrique Cardoso (FHC), amb l’obertura comercial indiscriminada, la desocupació i la recessió. Vivim la traïció dels governs del PT que, fent surf en una ona de creixement econòmic, van prioritzar els interessos i els guanys dels grans contractistes, dels bancs i de l’agronegoci. Per aquesta priorització, no es van resoldre els grans problemes històrics que ens afligeixen. Ans al contrari, va augmentar la dependència de la nostra economia i la desigualtat, que provoca que 6 bilionaris concentrin avui les riqueses de 100 milions de brasilers. Temer ha aprofundit encara més els atacs contra la classe treballadora amb una reforma laboral, que augmenta l’explotació i amenaça amb una reforma de la Seguretat Social, l’únic sentit és el de garantir el pagament del deute als grans banquers estrangers a costa de la nostra jubilació.

En aquest moment de gran crisi econòmica, política i social, veiem diverses candidatures col·locant-se a disposició per continuar i aprofundir la política econòmica dels últims governs. Són diverses candidatures que, d’una manera o altra, tenen el mateix projecte: continuar gestionant el capitalisme, que condemna milions de brasilers a la fam i l’atur.

Davant això, el PSTU es veu en l’obligació de presentar a la classe treballadora i al poble pobre del Brasil una alternativa socialista i revolucionària: un programa que apunti la ruptura amb el capitalisme, els grans bancs i empreses, cridant a la classe obrera i a la població pobra a rebel·lar-se, a fer una revolució, que destrueixi el capitalisme i construeixi, en la lluita, un govern socialista dels treballadors, basat en consells populars. Només un programa socialista pot acabar amb la dominació imperialista al nostre país, garantir una segona i veritable independència i acabar amb tota l’explotació i l’opressió.

1 – Revocació de totes les reformes que eliminen drets! No a la reforma de la Seguretat Social.

La primera tasca que enfronta a la classe treballadora és la revocació de totes les reformes que van retirar drets en l’últim període. De l’atac a la prestació de l’atur, a l’PIS/PASEP i les pensions en el govern Dilma a la reforma laboral de Temer, que augmenta l’explotació per elevar els guanys dels empresaris. Cal revocar la llei de les subcontractacions i el PEC del límit de despeses, que congela inversions públiques per 20 anys. Tampoc permetrem cap reforma de la Seguretat Social i cridem als treballadors a lluitar i resistir contra qualsevol atac contra la nostra jubilació, independentment del govern de torn.

2 – Pel dret al treball! Reducció de la jornada sense reducció de salaris.

L’atur és una de les conseqüències més cruels de la guerra social contra els treballadors i les treballadores en aquesta crisi. Tot i que l’índex oficial diu que hi ha 13 milions d’aturats, més de 66 milions de persones estan sense feina en aquest país. Sense comptar les persones que enfronten la precarització laboral amb la subocupació i el treball en negre. Necessitem reduir la jornada a 36 hores setmanals, sense reduir els salaris, obrint llocs de treball a costa dels guanys de les empreses. Necessitem estendre la prestació de l’atur a dos anys urgentment.

3 – Plans d’obres públiques per generar ocupació i resoldre problemes estructurals.

Necessitem un pla d’obres públiques, controlat pels treballadors, que generi llocs de treball i, alhora, respecti el medi ambient, resolgui problemes estructurals, com el dèficit de sanejament bàsic, escoles i hospitals, finançat amb els recursos que avui estan destinats al pagament del deute públic i de les exempcions fiscals a les grans empreses.

4 – Augment general dels salaris i les jubilacions.

Defensem l’augment general dels salaris i les jubilacions, establint com a mínim el salari apuntat pel Departament Intersindical d’Estadístiques i Estudis Socioeconòmics (DIEESE), perquè es compleixi la Constitució, és a dir, el mínim per mantenir una família de quatre persones. A l’agost, aquest valor era de R$ 3.804,06 (equivalent a 791€) o quatre vegades més que el salari mínim en vigor R$ 954 (equivalent a 198€).

5- Estatització de les 100 empreses més importants sota el control dels treballadors.

L’economia brasilera està controlada avui per un grapat d’empreses, gran part d’elles controlades pel capital estranger. Les 100 empreses més grans facturen el 40% de tot el que es produeix al Brasil en un any, però només són responsables de 2 milions de llocs de treball- En un univers de més de 100 milions de treballadors brasilers, cal estatitzar aquestes empreses, col·locar-les sota el comandament dels treballadors i fer que produeixin d’acord amb les necessitats de la població i no amb els guanys de mitja dotzena de bilionaris.

6 – Habitatge, Educació i Salut pública i de qualitat per a tots!

Cal desapropiar els immobles i terrenys buits que avui serveixen per a l’especulació de grans constructores i bancs i destinar-los a l’habitatge popular, sota el comandament dels mateixos habitants. Cal també regularitzar immediatament les àrees ocupades pel poble pobre i treballador, suspenent tots els desallotjaments. A més d’invertir en la construcció d’habitatges populars fins a reduir a zero el dèficit habitacional.

Educació i salut tampoc poden ser mercaderies. Són drets bàsics als quals tothom ha de tenir accés. Per a això, cal estatitzar les escoles i universitats privades, així com els hospitals privats, garantint educació en tots els nivells; assistència i tractament mèdic integral per als treballadors i la població pobra. Cal invertir de forma massissa en salut i educació, revertint en aquestes àrees socials el que avui es destina al pagament del deute als banquers.

7 – El camp per a qui el treballa! Nacionalització i expropiació del latifundi! Revolució i reforma agrària radical.

Avui, el camp brasiler està en mans de l’agronegoci, controlat per un petit nombre de grans empreses i pel capital financer internacional. Es produeix per a l’exportació i no per alimentar la població. La desnacionalització de l’economia brasilera té en el camp la seva principal extensió. Defensem la nacionalització i l’estatització del gran latifundi i de l’anomenat agronegoci sota el comandament dels treballadors perquè defineixin la seva producció, d’acord amb les necessitats del poble i en harmonia amb el medi ambient.

Defensem la divisió de part del latifundi amb el propòsit de garantir-li terres als camperols sense terra que la reivindiquen, així com totes les condicions de producció i comercialització dels seus productes, amb accés a crèdit barat al petit propietari i suport tècnic. Seria possible garantir aliments barats a la població.

8 – Regularització i titulació de les terres indígenes i palenqueras!

L’avanç de l’agronegoci provoca un veritable genocidi de la població indígena i palenquera. En els governs del PT i de Temer, la violència al camp ha augmentat més, i avui el Brasil és el país on més gent es mata al camp. Cal garantir ja la titulació, regularització i protecció d’aquestes àrees.

9- Presó i confiscament dels béns de corruptes i corruptors!

La corrupció forma part del capitalisme. Un no existeix sense l’altra. Cal ficar a la presó als corruptes i als corruptors. Els pocs que van presos avui passen poc temps a la presó i després tornen a les seves mansions per aprofitar tot el que van robar. Cal que es mantinguin presos i que tinguin els seus béns confiscats. Les empreses involucrades en la corrupció han de ser preses i col·locades sota el comandament dels treballadors.

10 – Suspensió del pagament del deute i de l’auditoria!

Els deutes interns i externs constitueixen un dels principals mecanismes de subordinació del Brasil als països rics, els seus bancs i les seves empreses. Es tracta d’un veritable robatori que, anualment, regala aproximadament 40% del pressupost federal a un grapat de grans banquers. És impossible canviar el país de veritat sense acabar amb aquest saqueig. Cal suspendre el pagament del deute, obrir la caixa negra i realitzar una auditoria. La fi del pagament del deute és una condició fonamental per invertir en salut, educació i ocupació.

11 – Prohibició de les remeses de lucre! Estatització del sistema financer!

Les grans empreses multinacionals dominen la nostra economia. S’aprofiten de subsidis i exempcions, exploten la nostra mà d’obra barata i remeten a les matrius, als països rics, el resultat del nostre treball. Financem amb la nostra suor els guanys dels grans capitalistes. Cal prohibir les remeses de lucres i estatitzar les grans multinacionals sota el comandament dels treballadors, incloent-ne bancs com el Santander. Per a això, el sistema financer ha de ser també controlat pels treballadors.

12 – Fi de la Llei de Responsabilitat Fiscal! Per una Llei de Responsabilitat Social!

La Llei de Responsabilitat Fiscal aprovada per FHC i mantinguda pels governs del PT té l’objectiu de prioritzar el pagament del deute en detriment de les inversions en salut i educació. Cal acabar amb aquesta llei i substituir-la per una llei de responsabilitat social. El límit de despeses públiques exerceix la mateixa funció en congelar les despeses per 20 anys.

13 – Reestatització de les empreses privatitzades sota el control dels treballadors.

El Brasil està sent lliurat en safata al gran capital estranger, a preu de banana. Necessitem suspendre totes les privatitzacions, recuperar tot el que es va entregar i donar-lo als treballadors. Això inclou la Petrobras, la Val, l’Embraer i totes les altres estatals.

14- Per la fi de la criminalització de les lluites i de la pobresa! Revocació de la llei antiterrorisme! Desmilitarització de la Policia Militar (PM) i descriminalització de les drogues!

Els successius governs van aprovar lleis amb l’objectiu de criminalitzar les lluites, la pobresa i la joventut pobra i negra de les perifèries. La llei antiterrorisme, aprovada pel govern Dilma, i la llei de drogues de Lula en són un exemple. La intervenció militar a Rio de Janeiro, decretada per Temer és una ofensiva contra la població pobra de la ciutat, l’objectiu del qual és augmentar la repressió del poble pobre i evitar una rebel·lió social.

Defensem la descriminalització de les drogues, usada per matar i empresonar joves negres. El control de la producció i distribució ha d’estar en mans de l’Estat i el vici i la dependència han de ser tractats com a casos de salut pública.

Defensem també la desmilitarització de la PM, provenent de la dictadura militar, que encara persisteix. Per una policia civil unificada sota el control de la població i dels treballadors, amb dret a l’organització i sindicalització.

¡Fi de la llei antiterrorisme, que només té com a objectiu criminalitzar les lluites! Pel lliure dret d’organització i lluita dels treballadors i del poble pobre!

Pel dret dels treballadors i del poble pobre a l’autodefensa, organitzada en les lluites, en els barris, les ocupacions, etc.

15 – Per la fi de tota forma d’opressió! Contra el racisme, el masclisme, la LGBTfobia i la xenofòbia!

La joventut pobra i negra pateix un veritable genocidi a les perifèries. A cada dues hores una dona és assassinada al Brasil. Per no esmentar les que moren víctimes d’avortament clandestí. Aquest país és també el que més mata LGBT s al món: una víctima cada 19 hores. Aquestes xifres són producte de l’explotació, de la desigualtat i de l’opressió imposades pel capitalisme.

Defensem el combat al racisme i al mite de la democràcia racial: per reparació històrica, per la fi de la sobreexplotació, del genocidi de la joventut negra i pobra i de les desigualtats socials entre negres i blancs.

En defensa de la dona treballadora, combatem tot tipus de violència contra la dona; demanem igualtat de drets i salaris, així com avortament lliure, públic i gratuït.

Defensem la criminalització de la LGBTfobia ja. Pel reconeixement de les identitats trans i la despatologització de la transsexualitat. Per la reglamentació del nom social. Cal també garantir a la població LGBT atenció mèdica per les seves demandes pel Sistema Únic de Salut (SUS). Defensem una educació que ensenyi el respecte a la diversitat. No al projecte “Escola Sense Partit”.

Documents per als treballadors immigrants i drets iguals als dels treballadors brasilers.

16 – Per un govern dels treballadors basat en consells popular

Un projecte socialista significa col·locar al Brasil en mans dels treballadors i del poble pobre. Són els treballadors els que han de decidir els rumbs de la política diàriament, no només cada 4 anys a les eleccions de cartes marcades, dictades pels contractistes i els bancs. Cal construir consells populars als barris, les fàbriques, els locals de treball i estudi i transformar-los en instàncies reals de govern. Els consells populars han de controlar i tenir poder de decisió sobre el 100% del pressupost i del funcionament dels barris, de les ciutats, de l’estat i del país.