Flávio Bolsonaro va acabar per davant de Lula a la primera volta, fent esclatar un moviment de carrer per la derrota electoral del bolsonarisme. Les enquestes de la segona volta varien dins del marge d’error i ningú no sap qui guanyarà. Flávio ja prepara un nou govern, però Lula pot capgirar-ho.
Opiniao Socialista, editorial 21/10/26
L’extrema dreta tindrà la bancada més gran de la Cambra i del Senat a partir del 2027. És un error imaginar que la segona volta estabilitzarà el país. L’elecció defineix qui governarà, però no resol les contradiccions que han produït la polarització. Desapareixeran l’extrema dreta enfortida, la crisi de les institucions, la pressió imperialista i el descontentament social?
Al món creixen l’autoritarisme, el militarisme i les disputes entre nacions i sectors capitalistes. Guerra dels EUA contra l’Iran, disputa entre els EUA i la Xina, agressió a Veneçuela, guerra de Rússia contra Ucraïna i genocidi d’Israel a Palestina. La crisi del capitalisme amplia les disputes imperialistes, la militarització i l’autoritarisme, i el Brasil no n’està al marge.
Al Brasil continua la crisi del Tribunal Suprem Federal (STF), amb noves barbaritats vorcarianes. El Poder Judicial està desacreditat. A això s’hi afegeix la set imperialista de Trump, que tracta Amèrica Llatina com el seu pati del darrere i fa amenaces i intervencions al Brasil.
També creixen el caos social i el descontentament dels treballadors davant la decadència del capitalisme brasiler. Ni tan sols les mesures progressives del PT repercuteixen profundament en la seva popularitat. Lula no ha resolt els problemes estructurals que alimenten aquest descontentament, disputat per l’extrema dreta, enfortida després de quatre anys d’un desastrós govern del PT.
Després de la segona volta
En aquest escenari d’avenç de la marxa del capitalisme cap a la barbàrie, hi ha diferents possibilitats després de la segona volta.
Si Flávio Bolsonaro guanya, intentarà usar la seva victòria i el nou Congrés per aprofundir el seu projecte autoritari i els atacs als treballadors. L’enduriment del règim serveix per restringir llibertats, dificultar la nostra organització i imposar atacs en benefici de la burgesia i de l’imperialisme. Tindrà millors condicions per fer-ho. L’última paraula dependrà de la lluita dels treballadors.
Per això cal preparar des d’ara la resistència. No podem esperar la presa de possessió. Caldrà construir unitat en la lluita, defensar les llibertats democràtiques i organitzar la mobilització dels treballadors, de la joventut i dels sectors oprimits.
Qualsevol aventura autoritària o colpista de Bolsonaro, així com una intervenció de Trump, haurà de trobar una forta resistència amb àmplia unitat d’acció. Aquesta unitat no significa suport polític al PT ni a cap sector de la burgesia.
En una elecció marcada per la crisi institucional, les intervencions de Trump i el pes conquerit pel bolsonarisme, una victòria de Lula tampoc no tornarà el país a una suposada estabilitat.
Una victòria de Lula es produiria amb el bolsonarisme enfortit, un Congrés més a la dreta i un PT desgastat. Com que el seu projecte és governar en aliança amb la burgesia, el PT buscaria nous acords per dalt, incorporaria més sectors burgesos al govern i faria pagar el compte als treballadors.
Els desafiaments aquí també seran grans. Caldrà enfrontar qualsevol atac del nou govern Lula i, sobretot, recuperar la capacitat de mobilització independent de la nostra classe.
Un nou govern del PT estarà marcat per més acords amb el Centrão, atenció al mercat, ajust fiscal i frustració social. La pitjor preparació seria convèncer els treballadors que confiïn en el govern.
Aquest és el desafiament més important del proper període.
Alternativa de classe
La política brasilera és cada cop més polaritzada, però els treballadors encara no tenen un pol propi capaç de disputar milions. La polarització continua hegemonitzada per projectes burgesos.
D’una banda, l’extrema dreta canalitza aquest sentiment cap a un projecte reaccionari amb aparença antisistema, contra els treballadors, els pobres i els sectors oprimits i al servei dels grans capitalistes i de l’imperialisme.
De l’altra, el PT es posa contra l’extrema dreta per canalitzar això cap a l’administració del capitalisme en crisi i governa amb una altra part de la burgesia. D’aquí venen la moderació, la confiança en les institucions i els límits a la mobilització. La divergència és sobre quina classe ha de governar i contra qui.
Lula i Bolsonaro no són iguals. Són projectes burgesos diferents, però cap dels dos representa un projecte dels treballadors.
Amb l’agudització de l’enfrontament entre sectors burgesos, no es tracta de buscar un punt intermedi ni d’escollir-ne un. Cal construir una posició de classe independent.
Quan la societat capitalista camina cap a una polarització més gran, la tasca dels treballadors és construir el seu propi projecte independent, un pol propi de la classe. Això significa organitzar una alternativa de la nostra classe contra els capitalistes. El camí per derrotar la dreta és radicalitzar-se per l’esquerra.
Vot crític al 13, sense suport al govern Lula
La segona volta defineix qui governarà el país els propers quatre anys. Votem críticament Lula contra Flávio Bolsonaro sense suport polític al govern. Aquesta tàctica està subordinada a l’estratègia de construir una alternativa independent dels treballadors per derrotar definitivament l’extrema dreta i per superar el PT.
L’extrema dreta no es derrota només amb eleccions. Ja té un fort pes al Senat i al Congrés i l’utilitzarà. Compta amb el suport de sectors burgesos i amb base social. Per derrotar-la caldrà disputar els treballadors, enfrontar les condicions del seu creixement i construir una alternativa revolucionària i socialista.
Si Flávio guanya, caldrà organitzar la resistència amb àmplia unitat d’acció, defensar les llibertats democràtiques i enfrontar els seus atacs. Si Lula guanya, caldrà enfrontar els atacs del seu govern, construir una oposició d’esquerres independent i continuar combatent l’extrema dreta. Són tasques diferents dins de la mateixa estratègia. En qualsevol escenari, hem de reforçar l’organització independent dels treballadors, trencar amb la burgesia i construir una alternativa revolucionària i socialista capaç de disputar el poder i estatalitzar els sectors estratègics sota control dels treballadors.