Opinião Socialista va conversar amb Rosa Pepper-Macias, una jove militant de la Voz de los trabajadores (Workers’ Voice, secció de la Lliga Internacional dels Treballadors, la LIT, als EUA), candidata al Senat per Connecticut a les eleccions de mig mandat (midterms), que abasten la Cambra de Representants (el que seria la nostra Cambra de Diputats), a més d’un terç del Senat.
Redacción Opinião Socialista 16/10/26
Amb un programa revolucionari i socialista, la Rosa explica la necessitat de reforçar l’organització independent dels treballadors contra Trump i l’extrema dreta, superant el Partit Demòcrata i els seus corrents suposadament radicals.
Rosa, per què t’has presentat com a candidata, a quin càrrec, per quin partit i quins són els principals punts del teu programa?
Sóc cuinera, transgènere, tinc 23 anys i treballo en un hotel a New Haven, Connecticut. Sóc candidata al Senat estatal de Connecticut pel Districte 11. Connecticut ocupa el segon lloc entre tots els estats del país en desigualtat de renda.
Aquesta és una de les moltes raons per les quals em presento per la Veu dels Treballadors, amb una plataforma que exigeix: comitès de defensa dels treballadors per aturar la campanya de terror de l’ICE; la fi de les guerres i de les agressions imperialistes dels Estats Units; control obrer sobre la producció per combatre el canvi climàtic; una jornada laboral més curta, sense reducció salarial; reparacions integrals i autodeterminació per a la població negra, els portorriquenys i totes les comunitats indígenes i colonitzades; la fi de les agressions contra les persones trans i totes les persones LGBTQIA+; anticonceptius, serveis d’avortament, cura infantil i atenció a les persones grans gratuïts, públics i oferts segons la demanda; suport econòmic i social integral a les persones amb discapacitat; la construcció d’un partit classista que unifiqui tota la classe treballadora i les persones oprimides en la lluita contra els capitalistes; l’expropiació pública de les empreses de la llista Fortune 1000 —incloent-hi bancs, empreses del sector energètic, de transport i logística, grans cadenes minoristes i indústries manufactureres— sota control democràtic dels treballadors; i un govern dels treballadors i una economia planificada: pel socialisme!
Per a nosaltres, avui dia, el Partit Demòcrata ha estat sistemàticament la cara «d’esquerres» dels capitalistes. És l’òrgan que, igual que la melsa, absorbeix tot allò que amenaça el sistema en conjunt, per filtrar i eliminar aquestes amenaces.
Igual que els herois supervivents de la lluita pels drets civils de la dècada del 1960, que van viure prou per veure’s convertits en l’establishment dels anys 2000, persones com Alexandria Ocasio-Cortez, Rashida Tlaib i Zohran Mamdani veuran, més o menys lentament, com la seva retòrica radical i les seves posicions socialdemòcrates són filtrades, destruïdes o marginades.
Cada victòria de candidats alineats amb la DSA (Democratic Socialists of America, Socialistes Demòcrates d’Amèrica) a les primàries demòcrates aprofundeix encara més la integració de l’organització al Partit Demòcrata i a les seves institucions, allunyant cada cop més de l’horitzó la suposada «ruptura» amb el partit capitalista que molts integrants de la DSA afirmen, des del 2016, que està a punt de produir-se. Els esforços de la DSA per reintegrar al sistema els treballadors descontents han tingut força èxit i representen un gran obstacle per al desenvolupament d’una esquerra socialista i revolucionària independent.
El Partit Demòcrata és un partit capitalista i, independentment de les justificacions, els qui el construeixen reforcen el poder de la classe capitalista. El que demostra aquest període és tant la popularitat de les idees socialistes com la necessitat d’organitzacions independents de la classe treballadora.
Alhora, els atacs de Trump i de l’extrema dreta no s’aturaran per si sols. Els demòcrates han lliurat una lluita molt limitada contra aquesta política; potser ni tan sols es pot anomenar lluita.
El que serà decisiu els propers mesos no és la quantitat de demòcrates al Congrés, sinó la quantitat de treballadors i sindicats que seran als carrers, organitzant vagues i construint els nuclis organitzatius capaços de posar en moviment el poder de la classe treballadora.
Necessitem urgentment organitzar campanyes de defensa política per alliberar tots els presos polítics i defensar els pobles immigrants i oprimits contra els sicaris de l’ICE, a més d’ampliar aquestes lluites fins que es converteixin en moviments de masses.
Com avalues la situació actual de les llibertats democràtiques als Estats Units? Quins són els principals riscos i desafiaments que afronten els moviments populars i la classe treballadora?
El govern Trump està promovent una allau d’atacs a les llibertats democràtiques als Estats Units. Els sindicats, les conquestes dels moviments antiracistes, LGBTQIA+ i de dones estan sent atacats. Fins i tot les llibertats bàsiques d’expressió i les institucions democràtiques liberals, com les eleccions, s’estan debilitant.
Trump encara compta amb un moviment de masses feixista, tot i que encara no ha imposat una dictadura completa. El seu govern aprofita totes les oportunitats que sorgeixen per reforçar l’autoritat dictatorial de l’Estat i, en general, continua comptant amb el suport fonamental dels sectors més poderosos de la burgesia.
No obstant això, li manca un ampli suport, tot i mantenir una base consistent d’aproximadament el 30 %. També es va veure obligat a recular en determinades polítiques i a canviar els seus plans davant la resistència i la indignació popular, com vam veure en les seves polítiques de deportació.
Tenim, doncs, el desafiament central de consolidar i ampliar un moviment de masses capaç d’enfrontar aquestes polítiques de manera conscient i consistent, a escala nacional.
D’una banda, hem de ser conscients dels atacs directes del govern i estar-hi atents. Hem de reconèixer que vivim un moment polític en què encara existeixen moltes garanties de llibertat que ens permeten organitzar públicament les nostres lluites i que continuen comptant amb ampli suport de sectors de la classe treballadora. Per això, necessitem urgentment organitzar una defensa política que sigui la millor manera de protegir aquestes llibertats.
Quina és la responsabilitat del govern nord-americà en la guerra a Gaza i per què la lluita en defensa de Palestina és una qüestió estratègica per als treballadors i la joventut dels Estats Units?
Israel només pot dur a terme els seus atacs militars gràcies al suport militar dels Estats Units, que subministren totes les aeronaus i la logística necessària per dur a terme campanyes de bombardejos per tota la regió.
A més, els Estats Units han proporcionat un important suport diplomàtic a Israel, garantint-li impunitat malgrat les atrocitats que ha comès.
Per això, la lluita en defensa de Palestina als Estats Units, conduïda per la joventut i els treballadors, té un caràcter estratègic. Si ens organitzem, podrem aturar la política proisraeliana d’aquest país.
A més, tenim el desafiament d’organitzar els treballadors de les indústries bèl·liques nord-americanes que abasteixen l’exèrcit sionista, perquè trenquin amb aquesta política belicista i imperialista.
Els demòcrates aposten que es beneficiaran electoralment del desgast actual de Trump. Com analitzes la situació dels EUA avui? Quines alternatives troben els treballadors davant la polarització entre republicans i demòcrates?
És cert que Trump arriba a aquestes eleccions molt més desgastat que l’última vegada, i és possible que els demòcrates se’n beneficiïn.
Però els demòcrates no ofereixen cap sortida ni alternativa. No tenen un pla de recuperació econòmica per a la classe treballadora.
Hi ha un escenari de descontentament, misèria i desil·lusió en amplis sectors de la classe treballadora. No existeix una alternativa llesta: l’hem de construir. Això comença per l’organització de sindicats combatius i de moviments de masses en defensa dels oprimits, organitzats democràticament i fora del control del Partit Demòcrata.
La iniciativa i la disposició hi són, però encara tenim al davant la tasca de l’organització.
El Brasil també està passant per un procés electoral en aquest període. Quin missatge t’agradaria transmetre als treballadors, a la joventut i als moviments socials brasilers que segueixen la lluita de la classe treballadora als Estats Units?
El meu missatge és que continuïn en les lluites i mantinguin sempre una consciència internacionalista. Estem units en la lluita contra el capitalisme, que representa un desafiament global. Les nostres lluites contra l’opressió, en totes les seves dimensions, són part indissociable d’aquest quadre.
Davant les amenaces de l’extrema dreta, patim la pressió de buscar sortides ràpides o fàcils, intentant arribar a un acord amb el capitalisme per reformar-lo i, així, aconseguir una vida millor.
Però el que vivim als Estats Units i arreu del món és que aquests acords ens treuen les forces per continuar lluitant. Ens desarmen davant el proper atac.
Per això, és fonamental seguir un camí independent, basat en el poder de la classe, en les nostres pròpies forces i en la nostra pròpia direcció.