Corrent Roig pensem que no podrem aconseguir ocupació pública i uns Serveis públics de qualitat, si la classe treballadora no enfronta fins a derrotar, els plans de retallades i privatització dictats per la Unió europea, que apliquen aquest i tots els governs capitalistes.

Això no ens impedeix cridar a secundar tota lluita obrera i social que considerem justa i necessària. Al contrari, creiem que això ens posa en millors condicions d’organitzar-nos per a aconseguir aquests objectius.

Des de Corrent Roig ens solidaritzem i donem suport a la vaga estatal convocada per diferents sindicats el pròxim 28 d’octubre en totes les Administracions públiques perquè:

  1. La lluita dels empleats i empleades públiques en frau no és només pel seu lloc de treball, sinó per uns serveis públics que estan ja greument amenaçats i la defensa dels quals pertany a tota la classe obrera.
  2. Si aconsegueixen guanyar, malgrat la traïció i l’abandó que sofreixen per part dels sindicats majoritaris, que fa temps únicament defensen els seus privilegis, serà una important victòria per al conjunt de la classe treballadora.
  3. El Reial Decret 14/2021 (“l’Icetazo”), té com a objectiu legalitzar la precarietat laboral en l’Administració pública, aprimar les plantilles i obrir les portes a una privatització encara major del públic.
  4. Aprofundirà la fragmentació laboral existent, la desigualtat social i la discriminació històrica que les dones -majoria en l’ocupació pública- sofreixen.
  5. Els governs ens obliguen a obeir les seves lleis, però ells les hi salten a la torera quan volen. Fa 20 anys que incompleixen la Directiva Europea 1999/70 en l’Administració i continuen desoint les successives sentències del Tribunal de Justícia d’Europa.

A aquest govern PSOE-UP que s’omple la boca parlant del seu compromís amb els Serveis públics, li diem que aquests es garanteixen deixant en el seu lloc de treball als qui fa anys que hi treballen i oferint les places noves que siguin necessàries, per a reposar l’ocupació pública perduda en aquests anys de crisis.

Perquè s’entengui millor perquè aquesta lluita ha de ser secundada pel conjunt de la classe treballadora i la dimensió del que ens estem jugant, reproduïm a continuació una fulla que els companys i companyes de Co.bas, que és un dels sindicats convocants, han fet a Madrid, en ocasió d’aquesta vaga:

Convocada vaga general a l’Administració pública:

per què tots els treballadors i treballadores hem de recolzar aquesta lluita?

Sents que “hi ha vaga en l’administració pública” i tu penses en un senyor o senyora “funcionari amb maniguets” que darrere d’una finestreta t’atén desgana o de males maneres. Així que a tu això “ni et va ni et ve”.

Els qui escrivim això no som funcionaris, ni treballadors/as de l’Administració pública, però et demanem tres minuts per a explicar-te per què creiem que això sí que ens afecta, i molt!, a tots els treballadors/as.

Entre 2,7 milions de treballadors, i atès el públic tot el dia, és inevitable que hi hagi algú desagradable en el tracte, fins i tot que estigui així perquè hi ha una càrrega de treball que li excedeix, però en qualsevol cas aquesta generalització falta a la veritat, és profundament injusta i es divulga de forma molt interessada.

Per exemple, molts d’aquests “funcionaris” són els mestres i mestres, bombers/as; sanitaris/as, netejadors/as o qui t’atén quan acudeixes a algun organisme públic. Són aquests mateixos als quals un dia se’ls aplaudeix per ser “heroïnes” o “herois” i uns dies després van al carrer sense contemplacions.

Més de 800.000, que van entrar a treballar havent de passar una oposició o qualsevol altre procés selectiu legal COM TOTS/AS, fa anys que hi treballen. Són personal laboral o interí, estatutari o indefinits no fixos, però tots/es estan en abús de temporalitat i ara estan amenaçats que els tirin al carrer. El “govern més progressista de la història”, si no es remeia, durà a terme l’ERO més gran de la història.

Diu el govern que ha aprovat l’oferta pública més gran d’ocupació de la història”, 30.445 places. Però segons les dades del mateix govern (Ministeri de Política Territorial i Ad. Pública, juny 2020) en l’última dècada (2010-2020) s’han perdut 98.316 llocs de treball en l’Administració Pública.

I aquesta dada no és el pitjor. S’estima en 340.000 els emprats/as públics que, per l’edat, abandonaran els seus llocs de treball en els pròxims cinc anys. I si anem una mica més lluny (uns 15 anys) la xifra puja a 1,5 milions perquè aquesta és la quantitat d’empleats/des públics que superen ara els 51 anys. Tan sols el 7% dels empleats/des públics són menors de 30 anys.

Tots els governs utilitzen com a argument, per a defensar la necessitat de retardar l’edat de jubilació, la important experiència i coneixement professional que atresoren els majors, però quan es tracta d’acomiadar empleats públics amb anys d’experiència aquest argument desapareix.

L’aprovació de l’actual Llei en tràmit (“l’Icetazo”), d’aprovar-se involucrarà a tots els governs (central; autonòmics i municipals) i els partits que els formen, en una sagnia d’acomiadaments i pèrdua de llocs de treball.

Tot això ens afecta inevitablement a tots els treballadors/as, perquè tirar a milers de persones de les Administracions públiques i seguir sense cobrir milers de places que queden vacants no és només una injustícia contra els qui avui treballen en l’Administració pública, és tancar portes als treballadors/as en atur i especialment als més joves; és apostar per la deterioració i desmantellament dels serveis públics, per la privatització d’aquests. Per això aquesta lluita ens afecta a tots els i les treballadores:

SI ELLES GUANYEN, GUANYEM TOTES