Reproduïm la declaració de la Tendència Claire, del NPA francès, sobre les protestes que sacsegen a París.
La mobilització ha fet un salt avui. Malgrat la repressió i la pluja, les armilles grogues s’han estès per tota França. La ràbia i la còlera són immenses. El govern menteix grollerament sobre el nombre de manifestants: 75,000 a França, d’ells 5,500 a París! En altres paraules, hi hauria hagut un policia per cada manifestant! És ridícul. Vam estar més de 5.000 al voltant de la plaça de l’Òpera a les 14h. I només representàvem una part dels manifestants presents. Érem desenes de milers als carrers de París. I diversos centenars de milers a França.
El dispositiu policial era gegantesc a París i va aconseguir evitar el desplegament en els Camps Elisis. Però no va impedir que la ira s’expressés: barricades, cotxes bolcats, atacs a bancs, tendes de luxe assaltades. A tot arreu, la voluntat ferma de no cedir el terreny. Al carrer Rivoli, Avinguda Foch, en Bastilla, tots els accessos als Camps Elisis estaven ocupats pels armilles grogues. Com el 24 de maig de 1968, l’antiga seu de la Borsa de París (Palais Brongniart) ha estat atacada. El clima era insurreccional a París.
Els grans mitjans de comunicació persisteixen a voler separar els armilles grogues bons dels esvalotadors dolents. Són incapaços de prendre la mesura del que està succeint: la gran massa d’armilles grogues era solidaridària amb ells. Són incapaços d’expressar res que no sigui el que els seus amos els dicten. Com si els xocs causats per la policia estiguessin al marge de manifestacions dels armilles grogues! La violència dels explotats és legítima i saludable. La violència dels explotadors és obscena. El bombo mediàtic està dirigit a destil·lar la por i evitar que la insurrecció es propagui i s’organitzi. Però això no funciona. Som solidaris i estem determinats a tornar cada dissabte. La pròxima acció està ja programat per a dissabte que ve i estarem allí: https://www.facebook.com/events/2129652087298099/
El general en retirada Philippe Martínez [secretari general de la CGT] havia organitzat una operació contra els armilles grogues aquest dissabte a París (https://tendanceclaire.org/article.php?id=1471).
El resultat ha estat lamentable: al voltant de 2.000 persones van partir de la Plaça de la República, darrere de Martínez, envoltat dels buròcrates del PS i el PCF. Nombrosos membres del sindicat, per contra, van anar als esdeveniments salvatges al voltant dels Camps Elisis.
A nivell regional, la repressió va ser igual d’intensa en molts llocs. Però la determinació era massa forta. Prefectures han estat assaltades. La de Puy-a-Velai va ser incendiada parcialment la passada nit.
La burgesia comença a preocupar-se per les conseqüències per als seus guanys. A mesura que s’acosta el Nadal, augmenta la pressió: podem permetre’ns viure altres dissabtes com aquest? Alguns parlamentaris de LREM [macronitas] ja estan començant a abandonar a Macron i suggereixen una moratòria en els augments d’impostos a la gasolina per a gener. La cosa es torna febril. El govern menteix cada vegada més i es veurà temptat a multiplicar les provocacions. Nosaltres, per contra, ara hem d’organitzar-nos perquè el nostre moviment no se’ns escapi.
Per això proposem a tots/es els i les que participen en aquestes mobilitzacions crear comitès a tot arreu per a debatre, definir les demandes, designar i controlar als nostres portaveus i estructurar-nos a escala departamental i regional.
Aquests comitès també seran instruments per a ampliar el nostre moviment aportant nous assalariats, precaris i desocupats, que se sentiran tranquilitzats pel fet que tot es decideix pels que es mobilitzen. Aquesta és l’única manera de construir un moviment de masses capaç de lliurar-nos realment de l’extrema dreta de les nostres lluites i barricades.
El que permetria al moviment fer un salt quantitatiu i qualitatiu és l’entrada en vaga de sectors importants de la classe treballadora. Per a ampliar la relació de força, cal bloquejar l’economia i, per tant, plantejar la qüestió de la vaga general. És necessari portar la batalla dins dels nostres sindicats perquè les nostres organitzacions entrin en la lluita, convocant a la vaga i organitzant els bloquejos juntament amb els armilles grogues.
