Un nou i esfereïdor acte de barbàrie del dictador Bashar Al-Assad en contra del poble sirià. La nit del dissabte, més de 80 persones, moltes d’elles nens i dones, van morir asfixiades arran d’un altre atac del règim amb armes químiques. Va ser a Duma, l’últim bastió rebel a Guta oriental, regió perifèrica de Damasc.

Per Daniel Sugasti

L’atac, amb gasos tòxics i bombardejos convencionals, es va produir en el marc de l’ofensiva que l’exèrcit sirià va reprendre contra Duma, després de deu dies de “treva” on, segons l’ONU, entre 80 000 i 150 000 persones estan atrapades dins del setge de la dictadura síria.

Segons relats dels equips de rescat dels anomenats Cascos Blancs, helicòpters militars van llançar barrils explosius amb gas sarín, un agent nerviós letal, a més de gas de clor, altament tòxic. Existeixen més de mil ferits, de moment. Segons estimacions, en set anys de guerra civil, el règim va utilitzar armes químiques en com a mínim 200 ocasions.

El règim d’Al-Assad fa temps que va demostrar estar disposat a tot, a qualsevol mena d’acció genocida, per esclafar la revolució i mantenir-se en el poder. Per a això, compta amb el suport indispensable i decisiu de Rússia, Iran, la Xina i Hesbol·là.

El president dels EUA, Donald Trump, va acusar Rússia i Iran de fer costat a l'”animal” del dictador sirià, i va advertir que “pagaran un alt preu” per aquesta mena de crims. El Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà el dilluns per a “analitzar” el cas. Tot indica que, fora de les condemnes “humanitàries” de rigor, les “potències democràtiques” no faran res decisiu. Fa temps que existeix un “acord” tàcit de mantenir a Al-Assad al poder, considerat un “mal menor” des del punt de vista de les perspectives de derrotar a la revolució síria i reprendre certa “estabilitat” a la regió.

Al contrari de la narrativa castro-chavista en què els EUA volen derrocar a un “líder antiimperialista”, la realitat demostra que els atacs aeris de la coalició liderada per Washington mai van afectar el règim sirià, sinó a l’autoproclamat “Estat Islàmic”, que alhora va servir d’excusa per bombardejar a civils i no poques posicions rebels.

Condemnen aquesta nova atrocitat del règim sirià. Però condemnar aquests crims no és suficient. És necessari adoptar un bàndol en la guerra civil i en la revolució síria. La LIT-QI, sense fer costat a les direccions burgeses i pro imperialistes dels rebels, siguin “laiques” o “islamistes”, es va posicionar des del començament al costat del poble sirià en contra de la dictadura genocida de la família Al-Assad. Ho fem de la mateixa manera que fem costat al poble tunisià, egipci, libi, iemenita, i a tots els processos revolucionaris del nord d’Àfrica i Orient Mitjà.

Lamentablement, no ha sigut aquesta la posició de la majoria de l'”esquerra”, especialment l’estalinista i castro-chavista, que sense escrúpols dóna suport a dictadors sanguinaris, com a Al-Assad o abans a Gaddafi, en contra de la lluita dels pobles. Així, aquests partits són còmplices d’aquest i tots els crims comesos per aquests règims. Tenen les mans tacades amb la sang del poble sirià i es posicionen directament al camp militar de la contrarevolució.

Nosaltres seguirem donant suport a la lluita del poble sirià, kurd, i de tots els pobles de la regió en contra de les dictadures pro imperialistes, del mateix imperialisme de Rússia, Iran i de l’estat d’Israel. Només la victòria militar de la revolució pot acabar amb el desastre humanitari a Síria. Això significa derrocar a Al-Assad i destruir el seu règim de terror. Aquesta és la primera passa.