La pandèmia ha detonat el segon capítol de la crisi econòmica. Les projeccions són catastròfiques: més d’un 10% d’enfonsament del PIB, la desocupació superant el 20% i el deute disparant-se a un 115% del PIB.
Amb l’arrencada de la nova normalitat, l’anunci de l’imminent tancament de les factories de Nissan representa només la punta de l’iceberg de tot el procés de desmantellament de la indústria i els sectors del transport. A aquest fet li acompanya el ja conegut tancament de les factories productores d’alumini Alcoa i Alu Ibèrica, els acomiadaments de la companyia de transport aeri Airbus amb un total de 2.664 afectats a Europa dels quals 722 seran en l’Estat Espanyol. Abertis (firma de Florentino Pérez), ja anunciat el segon ERO a quatre mesos de l’anterior que ja va afectar 140 treballadors/es a Catalunya. L’empresa energètica Siemens Gamesa va anunciar el tancament de les sis factories situades a Navarra, en un procés de deu anys. Un altre cas és l’ERO presentat per la multinacional Sener, empresa de tecnologia i enginyeria, amb l’acomiadament de més de 100 empleats/ades.
Aquesta és la realitat de la “nova normalitat”, que ni és nova, ni és normal. Parlem d’un total de més de 5.100 acomiadaments ja anunciats de manera directa, que amb la suma dels indirectes ens anem a centenars de milers de treballadors/es al carrer. Enfront d’aquests atacs la resposta no és poca, són exemple les plantilles de Nissan i Alcoa que estan en vaga, i les mobilitzacions de solidaritat arreu dels territoris. En les mobilitzacions els i les d’Alcoa i Alu Ibèrica reclamaven “Si no hi ha solució, governo dimissió” o “No més reunions i més solucions”.
El Sindicat de Metges d’Extremadura (Simex) ja va anunciar protestes davant el Parlament regional i una vaga a la tardor. Els treballadors/es d’Acciona Barcelona estan acampant i preparant mobilitzacions, les de l’empresa Hortalisses d’Europa (Águilas) han convocat vaga indefinida per a defensar els llocs de treball davant l’ERO que els han imposat. Les treballadores de la neteja de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón criden a la vaga contra la privatització del servei. Se’ls suma les de telecomunicacions de Navarra, en vaga des del dia 1 de juliol per unes condicions de treball dignes o el col·lectiu de zeladors de l’hospital de Dénia on l’assemblea ha acordat que o es milloren les condicions de treball o aniran a la vaga.
Els tancaments i els acomiadaments són la recepta de la patronal per a solucionar les seves baixades de beneficis
Aquesta segona part de la crisi econòmica està derivant a un reajustament de l’economia mundial amb el primer afectat el sector automobilístic. El tancament de sectors de la indústria en l’Estat Espanyol és l’aprofundiment del projecte de construcció d’una economia únicament supeditada als serveis, quan actualment el turisme ja significa un 13% del PIB i territoris sencers depenen exclusivament d’ell. La conseqüència de tot això, milers i milers de treballadors/es al carrer sense una esperança de millora, arribant a la situació de tenir actualment una desocupació estructural del 14%.
Però la patronal pot dur a terme els seus plans gràcies a les facilitats donades pel Govern de coalició PSOE-UP. El Govern “progressista” en col·laboració directa amb CCOO i UGT, no sols no ha derogat les reformes laborals, la llei mordassa, revertit les retallades i la privatització dels serveis públics o solucionat el drama de les pensions o el dels desnonaments, sinó que ha fet totes les concessions perquè la patronal pot mantenir els seus beneficis a costa del conjunt de treballadors. Amb la crisi de la pandèmia, és responsable de la quantitat de ERTOs aplicats, molts dels quals encara estan pendents de pagament, i alguns ja s’estan convertint en EROs. Ha donat ajudes milionàries a les multinacionals, com és el cas dels 175 milions a Nissan, mentre a la resta de la població ens continuen exposant als acomiadaments i la pobresa. D’aquesta manera s’ha subordinat les necessitats socials als plans de reajustament econòmic mundial seguint els dictàmens de la UE, és a dir les polítiques del Govern amb la burocràcia sindical se supediten als plans del capitalisme alemany i francès.
Construir un bloc de lluita, construir bloc social de lluita!
Enfront d’aquest panorama de tancaments i acomiadaments és urgent construir la lluita per la nacionalització de totes les empreses en procés d’ERO. Posant les empreses en mans de l’Estat per a la planificació de la producció segons les necessitats socials i no sobre la base dels interessos del capital, i les factories sota control de les plantilles. Però per a aconseguir això l’únic camí és la unificació de les lluites per a la nacionalització i la defensa dels llocs de treball, i aquesta via implica combatre a la burocràcia sindical i les seves traïcions.
CCOO i UGT mentre se sumen a la retòrica de la “unitat nacional” contra la pandèmia del Govern, estan aïllant les lluites, excloent tota solidaritat i venent els llocs de treball a canvi d’un augment en les indemnitzacions, com és el cas de Nissan. Hem d’enfrontar aquestes polítiques perquè els llocs de treball no es venen, s’han de defensar per a revertir l’atur estructural i construir un futur digne per a la joventut. Per a això és imprescindible la unitat de la classe treballadora i la coordinació de totes les lluites, amb la defensa de la sanitat i l’educació pública, amb la defensa per un habitatge digne.
Construir un bloc de lluita que integri les organitzacions revolucionàries, el sindicalisme alternatiu i combatiu amb els moviments socials, aixecant-se com una alternativa de classe independent a les polítiques del Govern i de CCOO i UGT. Un bloc que davant els tancaments, els acomiadaments, les retallades i la privatització construeixi en la calor de les lluites una VAGA GENERAL en contra dels acomiadaments i per la nacionalització. Posant en el centre la indústria i els transports com els sectors més afectats pels plans de reajustament econòmic mundial de la patronal, el Govern i la UE, però alhora els més estratègics per a combatre’ls amb la defensa de la indústria.
