Per Núria Campanera, militant de Corrent Roig i candidata de la CUP-Crida Constiuent

1/ La banca espanyola (l’AEB i la CECA) ha entrat de ple en la campanya  electoral catalana. Alarmats pels resultats  d’una enquesta que havien encarregat i que donava majoria d’escons i de vots a les candidaturas independentistes, han amenaçat que si “es trenqués la legalitat vigent”,  “reconsiderarien la seva estratègia d’implantació, amb el consegüent risc de reducció de l’oferta bancària i, amb això, d’exclusió financera i encariment i escassetat del crèdit’.

2/ Els mateixos responsables i beneficiaris de la crisi econòmica, els que han enganyat i robat al poble, els que han estat rescatat amb diners públics a costa de la desocupació massiva, les retallades i les privatitzacions, tenen ara el desvergonyiment de fer xantatge al poble de Catalunya.

3/ Cal subratllar el protagonisme que han tingut en aquesta operació els dos principals bancs catalans, La Caixa (Caixabank) i el banc Sabadell, que formen part destacada de l’oligarquia financera espanyola

4/ L’entrada en escena de la banca se suma a la de la gran patronal catalana y espanyola i s’afegeix a la campanya de xantatges endegada pel govern espanyol, que ha amenaçat amb la suspensió  de l’Autonomia catalana i ha suggerit fins i tot la intervenció de l’Exèrcit. Dins de la mateixa ofensiva contra el dret a decidir del poble català es troben les declaracions d’Obama, d’Angela Merkel, Cameron i la Comissió Europea.

5/ Les amenaces de la banca i la gran patronal, del govern espanyol, de Berlin i Brussel.les, han de ser un estímul per proclamar amb urgència la República catalana; per defensar-la amb la resistència  i la mobiltzació massiva de l’envestida de l’Estat; per trencar amb la UE i l’Euro, que no admeten sinó vassalls;  i per unir forces amb la classe treballadora i els pobles de l’Estat espanyol i d’Europa per vencer plegats contra els mateixos enemics.

6/ Quant a la banca, que amenaça amb deslocalitzar les seves seus i tancar oficines i el crèdit a Catalunya, la resposta ha de ser clara: una de les primeres mesures de la República catalana, un cop proclamada, és intervenir-la i posar-la sota control públic i de la classe treballadora.

Barcelona, 20 de setembre 2015