“El problema no és simplement no votar Artur Mas com a president. Cal defensar un “govern de ruptura nacional, social i democràtica”

Núria Campanera és militant de Corrent Roig i candidata de CUP-Crida Constituent

Pàgina Roja: Estem a cinc dies de les eleccions i hi ha uns quants temes que s’han col.locat al centre del debat polític. Un d’ells és “què fer si hi ha majoria independentista d’escons però no de vots”. Què en penses?

Núria Campanera: Crec que s’està introduint una gran confusió. La pregunta vé perquè una part important d’enquestes vaticinen una majoria independentista absoluta d’escons però no de vots, que no arribarien al 50%, tot i que n’hi ha d’enquestes que donen majoria d’escons i de vots. Tot això, no ho oblidem, en una campanya electoral dominada per amenaces de tots colors, des de la intervenció de les institucions catalanes a l’abandó dels bancs o d’empreses i acabant amb el “corralito”. Sembla la campanya de la por que van fer durant el referèndum grec per atemorir el poble.

Hi ha, d’entrada, un petit problema que gairebé tothom oblida, que és com s’han de comptar els vots de Catalunya sí que es pot. És clar que no es poden computar a favor del No perquè una part d’ells són independentistes i en un referèndum estarien a favor d’una República catalana independent. Per tant, una part d’aquests vots s’ha sumar al vot independentista, malgrat que a Pablo Iglesias no li faci gens de gràcia.

Però el problema principal és que d’una hipòtesi de majoria d’escons i “no majoria” de vots independentistes es tregui la conclusió que el procés s’ha d’aturar i que hem de continuar durant un altre període dins la presó de l’autonomisme. S’ha arribat a dir que ens quedaríem “com a Escòcia”: amb un govern i un parlament de majoria absoluta independentista però sotmès al règim del Regne Unit.

Però això és una barbaritat. Un escenari com l’escocès seria un veritable pas enrere, a més sense justificació real. Seria, en realitat, una capitulació. Una majoria absoluta independentista d’escons amb dignitat nacional i que vulgui revestir-se de tota la legitimitat, el que hauria de fer primer de tot és assumir la sobirania i convocar immediatament un referèndum, desafiant la prohibició de l’Estat i imposant-lo en els fets, perquè aquesta és la voluntat popular. I que parli el poble. I en paral.lel posar en marxa un procés constituent unilateral i popular

PR: Tot això ens porta a un segon punt fonamental i del qual els candidats no estan parlant: l’amenaça de l’Estat davant els passos que pugui donar una majoria independentista. Què n’opines?

Núria: Aquest és un problema molt preocupant. Ahir mateix hi havia una entrevista a Muriel Casals on deia: “Si guanya el sí, el govern espanyol canviarà el xip” i afegia: “en qualsevol cas, Brussel·les dirà a Madrid: ‘Govern espanyol, aquí hi ha un problema polític que només es pot resoldre políticament”. Però plantejar això no només és una gran ingenuïtat sinó una extrema lleugeresa i, més encara, irresponsabilitat. És pensar que estem davant d’un Estat democràtic convencional i no pas davant un règim hereu del franquisme que ha fet de la unitat forçada una peça central del seu codi genètic i que reaccionarà amb tots els seus recursos per evitar la República catalana independent.

És per això que trobo a faltar la veu de la CUP-Crida Constituent, que s’ha de sentir i ben forta en aquest sentit, dient en veu alta el que està escrit a la Declaració de Ripollet, alertant que JxS no enfrontarà l’envestida de l’Estat i, en conseqüència, que està preparant un escenari a l’estit del de Tsipras quan el referéndum grec: cridar a votar No per després firmar i gestionar el Sí, al.legant que “no hem pogut fer més”. Hem d’alertar del que en ve a sobre i cridar a preparar-nos per a la mobilització general del poble en defensa de la República catalana i la democràcia.

PR: L’altra gran tema del moment és el del pròxim govern si hi ha majoria independentista. Què ens en dius?

Núria: Jo penso que la CUP-Crida Constituent ha de resistir les enormes pressions que està rebent i mantenir-se ferma en la defensa del seu full de ruta, debatut i acordat per les bases. Només si som ferms respondrem avui a les necessitats del poble treballador i, a més a més, no hipotecarem el futur de la CUP-Crida Constituent.

El full de ruta de la CUP-CC diu que “la ruptura amb l’Estat espanyol només serà possible sobre la base d’un programa que asseguri el suport d’amplis sectors de la classe treballadora i les classes populars. Això només serà possible amb un govern de ruptura nacional, social i democràtica basat en els següents punts: (1) dur a terme la Declaració Unilateral d’Independència (DUI); (2) impulsar un programa d’emergència social que prioritzi l’aturada dels desnonaments, dels acomiadaments i de les retallades i les privatitzacions per sobre del pagament del deute; així com la gestió pública de tot l’ensenyament, la sanitat, justícia, obra pública i que instauri la Renda Garantida Ciutadana; (3) impulsar un procés de desconnexió nacional i popular amb l’Estat espanyol i la Unió Europea sobre la base de la suspensió de l’aplicació de tota la legislació estatal i de la Unió Europea lesiva per les classes populars; (4) articular un programa per garantir que el procés tingui un caràcter autoorganitzat i popular; (5) i cercar el reconeixement internacional. Si el nou Govern de la Generalitat assumís aquestes mesures de desobediència, actuaria com un contrapoder a l’Estat espanyol i davant dels mercats i, per tant, es configuraria un escenari de dualitat de poders. Aquests 5 punts seran irrenunciables a l’hora de negociar qualsevol pacte de governabilitat.”

Al mateix temps dèiem que, paral.lelament, calia “formar i impulsar les majories parlamentàries per a l’impuls del procés independentista i el procés de canvi econòmic. Amb independència de qualsevol altra circumstància, i sempre que sigui necessari, la candidatura garantirà les majories necessàries al Parlament per executar els punts del present full de ruta: DUI, processos de desconnexió, procés constituent, programa d’emergència social, etc. No obstant, vetllarà per impedir qualsevol intent de dilació del procés de ruptura nacional, social i democràtic.”

Doncs bé, trobem a faltar un discurs així, clar, ajustat al full de ruta de la candidatura. El problema no és simplement no votar Artur Mas com a president… si acabem votant “europeistes” com Junqueras o Romeva. El nostre objectiu no ha de ser un “govern de concentració amb sensibilitats i ideologies diferents”, sinó un “govern de ruptura”, tal com estableix el nostre full de ruta.