1. El passat 12 de març es va votar favorablement la Llei d’amnistia al Congrés de Diputats amb els vots dels socis del govern de PSOE-SUMAR. Després de la seva votació, es va enviar al senat per la seva tramitació, i haurem d’esperar per la seva aprovació final fins a dos mesos (entre maig i juny) per l’endarreriment causat per la modificació del reglament de la cambra del senat per part del PP.

Per: Corrent Roig

2. Estem davant d’un intent més del Govern central i de la Generalitat de solucionar, per la via institucional, una de les crisis del règim més importants des de la Transició. Es tracta de solucionar una crisi política de la mateixa burgesia, que ve des del 2010, quan es va derogar l’Estatut d’Autonomia català, i que ha enfrontat la burgesia espanyola amb la catalana.

Aquestes negociacions entre dues burgesies enfrontades no només han estat per l’amnistia, també ha entrat en joc el traspàs de Rodalies, les noves inversions a Catalunya o la condonació del deute públic català.

3. Els governs de l’Estat espanyol i també la Generalitat de Catalunya tenen por al moviment independentista, després de veure’s desbordats i superats durant l’1-O i el 3-O que van arribar a posar en escac i mat al règim del 78, la constitució i la corona.

És per això que el Govern de l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya necessiten solucionar la crisi interburgesa per continuar amb els seus plans d’austeritat i les seves inversions capitalistes. Per això han reconduït la lluita independentista al camí institucional, fora dels carrers i la mobilització. Mostra d’això és l’abandonament de la unilateralitat per tornar a l’autonomisme. Una vegada més pretenen que tornem a confiar en les institucions parlamentàries, en les negociacions, el diàleg i reprendre la Pau Social. Al cap i a la fi, en l’última instància els uneix la classe social que representen.

Recordem i denunciem que els que es fan dir progressistes i defensors dels drets democràtics així com negocien la llei d’amnistia, no deroguen la Llei Mordassa. Evidenciant que la repressió és la seva eina per frenar les lluites socials i democràtiques.

4. Assenyalem que L’ANC i Òmnium Cultural són còmplices de què el Procés Independentista hagi arribat a aquest punt, permetent que el carrer deixi de ser el centre per defensar l’amnistia i l’autodeterminació i cedint el protagonisme als partits independentistes oficials i les seves taules de negociacions.

5. Per altra part, creiem que la CUP no ha deixat de ser furgó de cua d’ERC i Junts, tot i que no té cap responsabilitat davant el redactat de la Llei d’amnistia, ja que no forma part del Congrés de Diputats, ni tampoc governa a la Generalitat de Catalunya. Creiem que la CUP té l’espai polític suficient per tenir una política independent, desmarcant-se dels partits independentistes institucionals, sent alternativa per als sectors populars i la classe treballadora catalana. Esperem que el Procés de Garbí ajudi les companyes a posicionar-se més al costat de la classe treballadora catalana, les represaliades i la lluita dels nostres interessos i l’autoorganització, que no pas del joc institucional.

6. Corrent Roig, tal com es planteja al Manifest de Sindicalistes per l’amnistia, defensem l’Amnistia total de tots i totes les 4000 represaliades, que per mobilitzar-se per defensar el dret democràtic d’un poble a l’autodeterminació, han acabat amb detencions, multes i penes de presó.

7. Des de Corrent Roig celebrem juntament amb les nostres companyes represaliades, cadascuna de les amnisties que es donin gràcies a la llei. Tot i això, sabem que aquesta és una amnistia parcial i arriba tard, deixant enrere activistes com Dani Gallardo, que actualment està en cerca i captura.

Aquest fet mostra que les reals intencions en l’aplicació d’aquesta llei no és la lluita contra la repressió sinó la institucionalització d’una crisi política. I per això s’ha negociat a esquena de les represaliades, en secret i entre polítics als despatxos.

Denunciem també que la llei inclou als «cossos de seguretat de l’estat» que mitjançant la violència policial han ferit, torturat i vulnerat els drets de centenars de manifestants a les diverses mobilitzacions des de l’1-O, el 3-O de 2017, les manifestacions postsentència als polítics del Procés a la tardor de 2019, entre d’altres.

8. No confiem en el Sistema Judicial del règim del 78 hereu del franquisme, que com ha demostrat en els últims mesos, no voldrà aplicar la Llei d’amnistia, i tractarà d’evitar cas per cas que les represaliades puguin evadir les condemnes injustes que les imposin. No considerem que ens hagin de perdonar ni jutjar per uns actes que considerem legítims. Els mètodes que van emprar-se a partir de l’1-O i el 3-O i a les mobilitzacions postsentència, com per exemple quan es va ocupar l’aeroport del Prat l’octubre de 2019, van ser la resposta a la repressió de l’estat.

9. Denunciem el paper de submissió d’ERC davant del govern central durant aquests anys, s’ha convertit en el soci del govern PSOE-SUMAR a Catalunya. Junts, després d’actuar com a oposició per desmarcar-se d’Esquerra, també ha entrat en el joc de la negociació amb l’estat que tant qüestionaven abans. A la vegada, amb tot el cinisme, els dos partits han permès que la Generalitat s’hagi presentat com a acusació particular en més d’una ocasió contra represaliades del Procés. Un dels casos amb més ressò aquests dies ha estat el de l’Adrià Sas, on malgrat que la Generalitat va dir que es retiraria de l’acusació, finalment no ho ha fet. El resultat de les negociacions per l’aprovació de la Llei d’amnistia és d’especial interès tant per ERC com per Junts, que ja han començat la seva campanya electoral per a les pròximes eleccions autonòmiques del 12 de maig, on es presenten com als millors negociadors, no com els partits que ens conduiran a la independència.

10. Per preparar la resposta organitzada als atacs que estem rebent i que rebrem la classe treballadora en lluita pels drets democràtics, necessitem actuar de manera unitària, amb els sindicats alternatius i tots els moviments socials, amb la voluntat de mobilitzar a tota la classe i el moviment obrer. Aquest serà el camí necessari per garantir  que l’Amnistia Total passi de ser una reivindicació a una realitat plausible per a totes les represaliades. Els treballadors i el poble hem de deixar de ser furgó de cua d’un sector burgès o un altre per construir el nostre propi bloc independent i de classe!

Depuració de jutges franquistes del sistema judicial!

Derogació de la llei mordassa!

Lluita i organització per l’Amnistia Total i l’autodeterminació!

Per un bloc de classe i combatiu!