Després del “portazo” del Govern, el 15N sortim al carrer per la regularització!

“La pandèmia del coronavirus ha posat en evidència, una vegada més, que és la població migrant i refugiada qui més patim els nefastos efectes de les polítiques d’ajustament i retallades del Govern en l’àmbit sanitari, social, laboral i econòmic. La conseqüència és l’agreujament de les nostres condicions de vida, sobretot per les quasi 600 mil persones que ens trobem en situació administrativa irregular.”
Paràgraf extret de la Carta de demanda al govern del moviment #RegularizaciónYA.

Moviment que anem exigint al govern la regularització extraordinària, àmplia, urgent i de caràcter permanent de totes les persones en situació administrativa irregular en diferents concentracions i la presentació d’un PNL firmat per Podem i altres grups parlamentaris. I davant la primera negativa del Govern el dia 26 de juny, hi va haver un segon “portazo” el passat 22 de setembre.

El “portazo” a la regularització per totes les persones en situació administrativa irregular a l’Estat espanyol que facilitaria l’accés a feina, habitatge, sanitat i educació en les mateixes condicions que la resta de la població, al dret a inscriure’s al padró municipal, document imprescindible per accedir a serveis bàsics com sanitat o serveis socials en plena emergència sanitària i crisi econòmica, el tancament definitiu dels CIE i l’acabament de les devolucions en calent, entre altres mesures.

En primer lloc, des de Corrent Roig condemnem aquest rebuig a regularitzar per part del govern mentre promet “no deixar ningú enrere en aquesta crisi”.

És inadmissible que el govern que es fa anomenar “el més progressista de la història” no concedeixi permisos de residència i feina als migrants indocumentats que són dels sectors més colpejats per la crisi econòmica i amb major risc de contagi per la COVID 19 per les seves condicions de vida.

La situació administrativa irregular aboca a més de 600.000 persones a viure amuntegades en infrahabitatges o al carrer no reunint així les condicions per realitzar un confinament segur, a treballar en llocs presencials, la majoria essencials, sense tenir accés a sanitat fins que no passen els tres mesos des de l’entrada i empadronament a la ciutat on resideixen, a no tenir dret al subsidi per atur o ajudes econòmiques extraordinàries omplint així les cues de la fam i a viure amb por permanent a ser empresonats en un CIE o retornats forçosament els seus països d’origen.

No són pocs els activistes que s’han sorprès davant aquesta rotunda decisió del govern tenint en compte que tant el PSOE com UP es van erigir les passades eleccions generals com els vots més útils per “frenar a la ultradreta” i, per tant, els més útils perquè el racisme no passés.

Desgraciadament, com vam dir a la nostra declaració Acuerdo de gobierno: el racismo institucional continúa del passat 3 de febrer, el racisme i la xenofòbia van passar fa dècades amb l’aplicació de la Llei d’Estrangeria (1985), l’obertura dels CIES (ja n’hi havia 6 oberts el 1988), la reconstrucció de la tanca entre Ceuta i Marroc (1996), la instal·lació de les concertines o “ganivets a la tanca” (2004) i les quotes de detencions a immigrants sense papers en les comissaries (2009) gràcies als antecessors de l’actual president del govern: Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero. En definitiva gràcies al PSOE.
Podem: “equilibrisme” desmobilitzador
La població migrant no ens hem interessat històricament en els partits electoralistes burgesos i no és casualitat. Només el 27% de la població migrant pot votar perquè la mateixa constitució del 78, amb la que Podem va fer la seva última campanya electoral, atorga el dret a vot a només aquells que posseeixin la nacionalitat espanyola.

Al tractar-se d’un grup molt reduït d’electors, aquests partits no inverteixen ni un minut del seu temps ni tant sols a defensar-nos en els debats electorals, com va ocórrer quan Abascal va mentir constatant que el 70% dels imputats per participar en “manades” de violadors eren estrangers durant les últimes eleccions generals i ni Pablo Iglesias ni Pedro Sánchez van sortir a denunciar aquesta falsificació de la realitat.

Per això, per molts presentar el PNL per la Regularització Ja per part de Podem fou un acte de principis. Tanmateix, no tot el que brilla és or.

Exigir drets al Govern del qual formes part i al mateix temps negar-los o silenciar-los, en el fons només pot tenir un objectiu: contenir la mobilització i la lluita contra el govern i les seves polítiques antimigratòries, i reconduir el moviment en defensa dels migrants a les vies institucionals d’aquesta “democràcia” al servei de les grans empreses.

Desgraciadament, que hagin negat i silenciat els nostres drets ho revela la realitat. L’últim programa electoral d’UP es comprometia a posar fi a les devolucions en calent i a tancar definitivament els CIES; la derogació de la Llei d’Estrangeria ni tan sols va ser mencionada.

No només les dues mesures promeses van caure ràpidament en l’oblit per tal d’arribar a un acord de govern amb el PSOE, sinó que amb plena pandèmia ha continuat havent-hi deportacions en calent i la reobertura dels CIE a pesar d’haver-los tancat durant l’Estat d’Alarma.

Pel que fa a l’omissió de derogar la Llei d’Estrangeria no és un innocent oblit, raó que desenvoluparem més endavant.
Ni tan sols les poques mesures acordades del “Govern progressista” entre el PSOE i UP s’han complert. No hem vist ni un euro del fons estatal d’integració que van prometre amb el qual es podien haver augmentat els recursos formatius i de l’habitatge pels tutelats i extutelats migrants.

La promesa de modificació del sistema nacional d’acollida i inclusió de sol·licitants de protecció internacional “per fer-lo més eficient i solidari” s’està traduint en denegacions massives (només aproven el 5% de sol·licituds favorablement) encara que en aquests últims anys els demandants d’asil s’hagin multiplicat per deu, una veritable política antimigratòria que tendeix a l’amuntegament com el que ja està succeint al CETI de Melilla (Centre d’Estança Temporal d’Immigrants) i l’augment de persones que es veuen obligades a viure al carrer!

Des de principio d’any, ja se superen les més de 100 morts (assassinats) de migrants que han intentat arribar a les costes espanyoles, ni el Govern ni la junta d’Andalusia ni l’Ajuntament de Lepe han ofert una alternativa residencial en condicions als jornalers als quals grups d’ultradreta han cremat els assentaments en què vivien, i les treballadores domèstiques segueixen esperant la ratificació del conveni 189 per part de la ministra d’UP Yolanda Díaz.

En definitiva, presentar el PNL no lliura a UP de les seves responsabilitats d’Estat i el no haver complert, ni tan sols amb el seu propi programa, té dramàtiques conseqüències per als treballadors i joventut migrant en una de les pitjors crisis econòmiques de la història contemporània; i el que és pitjor, presentar el PNL de “Regularitzar ja”, només en el marc de negociació institucional sabent que ni la legislació espanyola ni europea admeten aquesta mesura, és un intent d’instrumentalitzar al moviment antiracista per captar electors quan la intenció de vot a Podem està en caiguda lliure per part dels treballadors, treballadores i joves, precisament per ser part del govern que “està deixant a tots enrere”.
Les regularitzacions a Portugal i Itàlia: regularitzacions parcials al servei de l’Estat i al servei del mercat
En el cas portuguès, va ser una regularització parcial per resoldre un problema burocràtic creat pel mateix estat d’alarma com és el tancament de molts serveis públics, entre ells el servei d’Estrangeria. El permís de residència no és general, sinó només per a aquells estrangers que ja l’hagueren sol·licitat.

En el cas italià, va ser una regularització parcial al servei del mercat. A falta de treballadors de camp i treballadores domèstiques en plena pandèmia, el govern va regularitzar a 250.000 dels més de 600.000 immigrants que es troben en situació administrativa irregular per suplir aquesta necessitat de mercat agrari i de cures.
La regularització ja per a tots els migrants és una necessitat del conjunt de la classe treballadora

Necessitem una regularització permanent i sense condicions per a totes i tots.

La llei d’estrangeria és el decret en el qual es legisla que els migrants són treballadors de segona, abocats a viure en condicions de sobreexplotació, sense drets, sense serveis públics ni habitatge.

Derogar-la significaria qüestionar el nou patró d’explotació al qual ens sotmeten i volen tornar a sotmetre al conjunt de la classe treballadora i joventut en aquesta segona crisi econòmica mundial en menys de 20 anys, i assenyalar els seus responsables: el govern, l’IBEX 35 i la UE.

Mentre ens han donat dos “portazos” a la regularització ja, el govern ha posat a disposició de l’IBEX 35, alguns dels responsables de la nostra migració econòmica, més de 100 mil milions d’euros perquè no “patissin les conseqüències de la crisi”.

Dos terços dels guanys de les empreses de l’Ibex-35 provenen de les seves operacions més enllà de les fronteres espanyoles. Són els mateixos que, al costat de rei, ens roben els nostres recursos i fan els seus “negocis” de guerra en els nostres països d’origen mentre ens impedeixen l’entrada per treballar en els països imperialistes per tal de tenir controlats la seva mà d’obra a “preu de ganga” sense haver d’invertir en els seus drets, i ser així més competitius en el mercat mundial.

Mentre ens han donat dos “portazos” a la regularització ja, els partits que formen el govern no qüestionen a la Unió Europea. Una Unió Europea que en realitat és un entramat de multinacionals, bancs i especuladors que competeixen per sobreviure i obrir-se pas a la puixança per les disputes dels mercats a escala mundial, empobrint i colonitzant a més i més països a través del negoci del deute.

Negoci que consisteix que els treballadors paguem el deute privat dels banquers i especuladors amb la nostra sanitat i condicions laborals a una Unió Europea imperialista que cada vegada és més racista i reforça la política de construir una “Europa” fortalesa amb la seva nova proposta de pacte migratori.

Derogar la llei d’estrangeria significaria posar en qüestió la doble escala salarial / vital racista que augmenta els beneficis de les grans empreses estalviant en els salaris i les condicions dels treballadors migrants, que conté els treballadors natius a mobilitzar-se contra la seva precarietat “sentint-se afortunats, ja que hi ha algú que està en una situació pitjor “i que a més culpa als migrants de la desocupació quan és el mateix govern que imposa l’abaratiment de la força de treball dels migrants en el mercat laboral, i el responsable de la desocupació estructural del conjunt de la classe treballadora quan permet el tancament de la Nissan, el d’Alcoa i l’ERO d’Indra.

Derogar-la significaria atorgar els mateixos drets als migrants que als natius, unificant i massificant l’exigència al govern d’aprovar un pla de xoc sanitari i social en aquesta crisi. Significaria massificar la lluita per l’ocupació pública, l’habitatge, contra les reformes laborals i la llei mordassa.

Derogar-la seria una granada a la política de grups d’ultradreta com VOX, ja que el rebuig obrer i popular se centraria en les polítiques neoliberals i no en el permanent “boc expiatori”.

Per defensar les vides migrants necessitem regularitzar-nos, ocupació, sanitat pública i universal i serveis públics en condicions. En el marc de negociar amb la UE, l’IBEX i el règim que es beneficien econòmicament de la nostra “irregularitat administrativa” i la nostra precarietat és impossible. Després dels dos “portazos”, la lluita és l’únic camí que ens queda i conquerir la regularització ja significaria convertir-nos en referents a Europa i en el món en defensar les vides dels treballadors i joventut migrant en un dels majors ascensos del moviment antiracista a escala mundial.
Redoblem la campanya de regularització ja en els centres de treball, estudi i barris per construir la manifestació antiracista de Madrid aquest 15 de novembre
El pròxim 15 de novembre està convocada una manifestació pels drets de les persones immigrants. Portem la campanya de “Regularització ja” als centres de treball, estudi i barris i massifiquem la lluita per tenir, ni més ni menys, els mateixos drets.

Exigim:
1. Mesures econòmiques d’emergència pels col·lectius més vulnerables durant la crisi de la COVID 19! No a la bretxa salarial racial!
2. Ratificació del conveni 189!
3. Tancament definitiu dels CIE!
4. Il·legalització de les deportacions en calent!
5. Places d’acollida per a tots i totes els que ho necessitin!
6. Creació d’un parc d’habitatge públic per a tothom que ho necessiti! Expropiació i control dels habitatges buits per concedir-los a qui ho necessiti!
7. Sanitat pública, gratuïta, de qualitat i d’accés universal per tothom
8. Derogació de la llei d’estrangeria!
9. Regularització ja, per a totes, permanent i sense condicions!
Per això:
1. No al pagament del deute de la UE!
2. Que l’IBEX 35 paguin impostos especials!
3. Que els bancs retornin els més de 65 000 milions d’euros amb els que foren “rescatats”!