El passat dimarts 27 de juny, Ciutadans va dur al congrés una proposta de llei de gestació subrogada, que seria la primera a l’Estat espanyol, que ha definit d’«altruista i garantista» i que es basa, entre altres raons, en la defensa de «tots els models de família» i en l’objectiu que «ningú no es quedi enrere o hagi de passar veritables laberints per ser pare, adoptar, tenir un bebè per gestació subrogada, gaudir de la custòdia compartida dels seus fills o gaudir de la vida en solitari o en parella».
Per Laura Requena
El debat sobre la gestació subrogada —o els ventres de lloguer, com prefereixen dir-ne algunes persones— ha creat una divisió entre les organitzacions feministes del país, en què la majoria s’oposa a aquesta pràctica perquè la consideren un pas en la mercantilització i dominació de les dones, amb el seu «suposat» consentiment, mentre una minoria defensa el dret de la dona per fer amb el seu cos el que lliurement vulgui.
Aquest debat també ha anat prenent força i s’ha instal·lat a les diverses organitzacions socials i polítiques. Pel maig, a Madrid es va celebrar Surrofair, una fira de promoció de la gestació subrogada, davant de l’oposició de dones de moviments feministes com ara el de «No somos vasijas» o la xarxa estatal contra el lloguer de ventres que reuneix més de 50 organitzacions i que van convocar concentracions de protesta a les portes de l’hotel on se celebrava l’acte.
Al nostre país, aquesta pràctica de moment està expressament prohibida, tot i que cada vegada hi ha més persones que hi han recorregut per tenir criatures. I és que, tot i que es consideren nuls els contractes realitzats a altres països en què la gestació subrogada és legal, per protegir el bé superior del menor es permet la inscripció dels nounats al registre civil, sempre que es dugui a terme en un país que permeti aquesta tècnica, un dels progenitors sigui espanyol i tingui una ordre judicial.
La proposta de llei altruista és un parany
Amb els seus arguments Ciutadans pretén fer l’ullet als col·lectius que tenen més dificultats per tenir criatures, com és el cas de les parelles homosexuals, però rere la hipocresia i l’oportunisme d’aquesta formació política, que no és sinó l’altra cara del PP i que defensa els valors socials imposats de la maternitat costi el que costi i de la família com a pilar bàsic de la societat (encara que sigui un model de família opressiva), en realitat s’amaguen els interessos econòmics d’un sector de la burgesia, dedicada a la indústria dels ventres de lloguer. Malgrat que, com defensa Ciutadans en la seva proposta de llei, hi hagi alguna dona disposada a gestar durant nou mesos i parir una criatura per a altres persones, sense contraprestació econòmica per part seva, la realitat és que el 80% del lucre que genera aquest negoci va a parar a les clíniques que duen a terme aquest procés i als nombrosos agents intermediaris que existeixen perquè aquesta transacció comercial es dugui a terme d’una manera segura i amb garanties per qui paga.
Per part nostra, ens oposem a aquesta nova manera d’explotar i traficar amb el cos de les dones i de les criatures que en neixin.
Un negoci mundial molt lucratiu i en auge
Són innumerables els llocs d’informació i els portals de les clíniques que anuncien la pràctica de l’úter de lloguer com un producte perfecte, amb una assistència completa durant tota la duració del denominat «programa». Fecundació in vitro, instal·lació, part… Òbviament, aquests llocs es cuiden prou d’anunciar amb igual claredat els riscos no només legals sinó també de salut que comporta la realització del «producte perfecte» i que arriben fins a la mort de la dona i la malformació del fetus. Capítol a part en són les despeses. En països com ara Tailàndia o l’Índia podia costar entre 35.000 i 40.000 euros, abans que aquests països decidissin restringir aquesta oferta només a parelles heterosexuals nacionals.
El motiu d’aquesta prohibició és acabar amb els escàndols que han tingut lloc en aquests països, que van causar una gran controvèrsia internacional, com és la situació en què es trobaven moltes gestants en les anomenades granges de dones a l’Índia o el cas d’una parella australiana que suposadament va rebutjar un bebè a Tailàndia perquè havia nascut amb síndrome de Down, però que es va endur la seva germana bessona a Austràlia perquè ella estava sana. Això ha fet que algunes clíniques que operaven allà busquin nous països per instal·lar-se. El preu arriba a ser 50.000 euros a Ucraïna, 80.000 a Rússia o Kazakhstan i uns 150.000 als Estats Units. D’altra banda, el buit legal a molts països com ara la Xina, també afavoreix l’aparició d’un ampli mercat negre.
Les agències intermediàries són qui estipula un contracte real amb el client. De la remuneració pactada, a la mare li arriba una mínima part, però encara que l’import total fos per a ella, no faria que la qüestió fos menys greu. Si durant l’embaràs els controls evidencien anomalies en el fetus, el client pot, per contracte, obligar la mare subrogada a avortar sense ni tan sols consultar-l’hi i gairebé sempre sense pagar-li després. De vegades, el contracte també inclou la possibilitat de triar el sexe de la criatura. Els agents intermediaris seleccionen esmerçadament la mare subrogada: el que compta és que sigui una «portadora sana», que estigui ben nodrida i que tingui controlat el seu estat de salut durant els nou mesos de lloguer.
Entre les diverses propostes comercials també hi ha qui promet l’elecció de la donant d’òvuls entre les candidates disponibles (rossa, ulls blaus…). Una real selecció de la «raça» o, en termes mercantils, una cerca de mercat del «producte», com quan es compra un objecte de consum. La mare de lloguer passa l’embaràs en residències protegides per assegurar-li una nutrició adequada i tenir sota control les condicions higièniques i sanitàries; se’ls impedeix tenir relacions amb la seva parella per evitar el risc que contregui malalties de transmissió sexual i tenir la seguretat que el producte encarregat no s’avariï o deteriori! Se la separa de la criatura de seguida, després del part, i impedeixen així la lactància a la mare biològica, a la qual ni tan sols se li diu si ha tingut un nen o una nena. Les residències protegides també serveixen per evitar que la dona s’escapi amb la criatura just després d’haver-la parit, protegint els clients del risc que la «dona incubadora» canviï d’idea. És una transacció comercial per la qual els clients posen les condicions del servei que paguen (la maternitat subrogada) per aconseguir el «producte» encarregat: la criatura.
La nostra posició
En el cor de veus a favor i en contra no estem d’acord amb qui defensa la subrogació de la maternitat amb l’argument que en ella la dona decideix sobre el seu propi cos. No existeix una veritable llibertat d’elecció ni solidaritat real en el fet que una dona accepti dur a terme aquesta transacció econòmica per alleujar la situació de pobresa en què viu. Moltes d’aquestes dones que són mares de lloguer no tenen dret a l’avortament als seus països, no poden comptar amb cap política social per al suport a la maternitat, no coneixen o tenen accés a mètodes anticonceptius i quotidianament són víctimes de violències domèstiques i socials de tota mena.
Però també ens distingim dels qui s’hi oposen perquè atempta contra la família tradicional, com és el cas de l’església catòlica, i ignoren el fet que és justament en aquest model de família en el qual es perpetua l’opressió a la dona, i encara més en situacions de crisi econòmica com la que vivim.
El desig de maternitat mateix, que se’ns apareix com un fet «natural», en realitat és una cosa que ens ve imposada per la societat capitalista en què vivim, que necessita la família per perpetuar-se. Un desig imposat que empeny moltes persones fins a l’aberració de la compravenda d’una maternitat subrogada.
El nostre NO neix per damunt de tot contra l’explotació i l’opressió, perquè no és acceptable que una dona vengui el seu propi cos, o el seu úter, per satisfer els desitjos d’altres persones, ja siguin sexuals —com en el cas de la prostitució— o desig de maternitat.
El nostre NO neix contra el tràfic de cada cosa, persones incloses, que aquesta societat permet, estableix tot el que es pot convertir en mercaderia, tot el que es pot comprar per mantenir amb vida un sistema corrupte que busca benefici a costa de la misèria i el patiment dels sectors més vulnerables de la societat.
En el sistema capitalista, basat en la desigualtat i l’explotació, l’autodeterminació del propi cos es pot arribar a convertir en l’exacte oposat, és a dir, en la mercantilització del propi cos. Nosaltres lluitem per una societat diferent, socialista, alliberada de la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, de la connexa necessitat de transmetre el patrimoni als fills per la família: una societat d’homes i dones realment lliures i iguals, sense diferències de classe i en què les dones tinguin total independència econòmica i social.
Opinem que només en una societat d’aquesta mena les dones, els homosexuals i els heterosexuals, en parella o solters, tindran la possibilitat real de disposar lliurement dels propis cossos i d’elegir, si així ho desitgen, com ser mares i pares. Defensar l’autodeterminació de les dones i els drets del món LGBTIQ significa, per damunt de tot, lluitar per enderrocar el capitalisme
